Els Pets

 

NO N'HI HA PROU AMB SER CATALÀ

Quin muermo, quin rotllo, quina merda de sis milions.
No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom.
Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de mes,
tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei.

Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual.
Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t'ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n'hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n'hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.

Les dretes, les esquerres o ve el centre, tot és igual.
Espanya, Burundi, o Catalunya, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t'ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n'hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n'hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.

VESPRE
 
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a correr,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

TARRAGONA M'ESBORRONA

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir

Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà,
diria que és una parella fotent-se el bacallà.
Però no ho és (no ho és!),
no ho és (no ho és!),
però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha allí seient
són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir

Sortia de la feina i volia fer un cigaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir


Pont del Diable, carrers de la part alta, Francolí brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet;
el molí de l'horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes, xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes, van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant, seguts al davant, de la Plaça del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa, del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir...

S'HA ACABAT

Un núvol passa, els carrers s'han enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrera els vidres jo m'ho miro arrupit.
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist,
i moro d'enyorança perquè no ets aquí.
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

La mare mai va creure que només fossim amics.
Ella ens protegia de la llengua dels veïns.
Per què si eres a casa em veia tan feliç,
no ho entenia però un fill és sempre un fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra,
uooo, no puc creure que s'ha acabat.

Va apareixer envoltada de misteri,
en el primer moment tot va semblar normal,
borratxera, descontrol, maïs i rialles.
L'endemà, jo amb resaca i ell amb ella se'n va anar.

Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat,
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat,
i "un gran amor no pot morir-se així"
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra,
uooo, no puc creure que s'ha acabat.

MENJA AVELLANES

Si sempre et trobes molt cansat
i no tens ganes de parlar
no és pas la SIDA
o masses ties,
és quelcom molt més natural.

No em vull fer pas l'interessant
però no estàs ben alimentat
ja no tens força
prens masses drogues
i no estàs prou vitaminat.

Menja avellanes,
menja avellanes,
són de Constantí,
són del meu país.

És un fruit del nostre país
saborós i fàcil de pair
té proteïnes
i si l'esnifes
et posa d'allò més feliç.

Si encara no estàs convençut
i em prens tan sols per un barrut
prova'n un dia
veuràs com flipes
és l'invent més collonut.

Menja avellanes,
menja avellanes,
són de Constantí,
són del meu país.

JO VULL SER REI

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l'Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total seguretat
de que el xiquet
tindrà el futur encaminat.
Tenir a en Porcel
per poder-me defensar
o fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Reivindicar
al que em va col·locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l'espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

LA MORT EM VE A BUSCAR

Déu meu què és tot aquest soroll
aquest mestral m'està tornant boig
sisplau apaga'm el llum
no vull pas ningú
que em vegi aquí agonitzant.
Què se n'ha fet de tots els amics
crec que sóc l'únic que aguanta viu
tots han acabat pagant
un preu massa gran
per intentar ser feliç.
I ara el destí truca a la porta
nena la mort em ve a buscar
sisplau agafa'm ben fort,
no em deixis amb ella a soles
que la mort em ve a buscar.
I ara que tot sembla haver acabat
no em sap cap greu haver-te estimat
només em sento trist
de no poder seguir
vivint sempre al teu costat.
I no em parleu de "càstig diví"
cap pecat mereix morir-se així
apagant-me a poc a poc
adonant-me de tot
sentenciat en aquest llit.
I ara el destí truca a la porta
nena la mort em ve a buscar
sisplau agafa'm ben fort,
no em deixis amb ella a soles
que la mort em ve a buscar.
L'hivern a fora ja s'amaga
ho noto en la tabior del llit
però per mi no hi ha primavera
ja no em queda cap fulla
que em vulgui sortir.

BONDIA

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'aví Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Nens gisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

SEBASTIÀ

Tot és tan fosc aquesta nit
qui ha marxat no tornarà
i la buidor que tens al pit
potser el temps te l'omplirà.
Tot és tan gris aquest matí
que ni els ocells volen volar
vull para el temps ara i aquí
i tornar a començar!
La tarda avança cap al vespre
i ara és tan tard com ahir,
ningú no obre cap finestra
cruel ha vençut el destí.
Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist compàs.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.
Un fred estrany aquesta nit
la pluja dibuixa un vel,
el forn de pa s'ha fet petit
cauen llàgrimes de gel.
Aspre verí d'aquest matí
m'ha despertat la veritat,
el malson és d'ara i aquí
i ningú no ha somiat!
La tarda és més orfe que mai
el vespre es banya de dol,
la solitud omple l'espai,
com trigarà a sortir el sol.
Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist compàs.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.

POR

Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada
que no sé què m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada
i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em venen ganes de cridar:
Res no m'espanta.
Por de la por,
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig;
de no ser capaç de somriure
quan dius que m'estimes.

BONA NIT

Vine aquí,
sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits,
deixa'm abraçar-te
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins el llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

QUE ENS QUEDA?

Què ens queda,
venuts per una moneda
que ens han canviat per algunes
petites engrunes,
mesquines com insults a l'esquena.
Què ens queda,
on han marxat les idees
quan les parets només criden
consignes tenyides
d'un odi irracional que et mossega.
Anestesiats per la pudor
de la traïció
a tantes promeses
serem partíceps d'un futur
mediocre, eixut i fosc.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.
Què ens queda
sinó aquesta "patuleia"
d'escampadors de mentides
i perdonavides,
malalts de tanta mala consciència.
Fills d'un pactisme interessat
en oblidar
un passat que crema
callem, i aquest silenci amarg
delata el que ara som.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.

DISSABTE

Avui que som dissabte
i que per tant ens hem de barallar,
que quedarem a casa
i arribaràs més de mitja hora tard,
que se'ns faran les tantes
i haurem d'anar de tapes
o a menjar un trist entrepà.
Avui que som dissabte
i que per tant acabarem fatal,
que ja haurem begut massa
i que faràs el ronso per pagar,
que sense pensar gaire
diràs d'anar al local que
a mi no m'ha agradat mai.
Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.
Avui que som dissabte
i que per tant hauré de suportar
aguantant la bravada
la conversa avorrida d'un babau,
que marxaré cansada
de mirar-te a la cara
com et regalima el nas.
Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.
Avui que és dissabte
sé que n'estic farta
i me'n vaig amb el primer que em doni morbo
que tinc ganes d'un bon "polvo"
per variar.

NOIA DE VIDRE

Cada dia cap als volts de les nou,
mentre el poble es treu el son,
ella surt de casa sense fer soroll
esquivant els gats que li estripen els mitjons.
Jo m´espero sense poder dormir
i l´espio des del llit
tot contant les hores que queden per tenir
el moment pel qual vull que arribi ja la nit,
quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant
les dotze
ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.
Parla amb mi
noia de vidre,
parla amb mi,
digue´m que vols.
Donaria el que fos per saber què m´amagues
quan et quedes tota sola a casa.
Ja fa mesos des de que va arribar
a la casa del davant,
si ens trobem fa veure que no sap ni que sóc,
però a la nit és meva durant aquells segons,
quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant
les dotze
ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.
Parla amb mi
noia de vidre,
parla amb mi,
digue´m que vols.
Donaria el que fos per saber què m´amagues
quan et quedes tota sola a casa.

GENT GRAN

Asseguda al costat d´un llit estrany
ella es mira
d´una capsa cansada de guardar
fotografies
les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
les visites
ella posa la ràdio forta i fa
com qui té amigues.
El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
les sabatilles
pensa que necessita més petons
i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.

ET MIRO I DORMS

Quan cada dimarts,
em preguntes si estàs grassa,
quan truques plorant
i em dius el que et passa

Quan burxan-te el nas
em parles d'un lloc de l'Àsia
i dius que te'n vas
et miro i m'agrades

Quan tot es mou, és mou per tu
Quan tot és nou, ho veig sempre amb tu
Quan no tinc son, et tinc a tu
Et miro i dorms, et miro i dorms

Quan fas el posat
que sé que fas quan t'enfades
Quan perdo les claus
una altra vegada

Quan riem plegats
per  coses que no fan gràcia
o estem emprenyats
et miro i m'agrades

SOROLL

Criden fort,
com si tot aquest volum de veu els donés la raó.
Preparats
per marcar-nos les tendències noves que es porten enguany.

Paga i et donaran tot el que mai has necessitat.
Sempre a preus ajustats.

Son per tot,
a les bústies, els vagons de metro i les sales d'estar,
als carrers i a la gira de l'artista que ha empenyorat la moral.

Saben els teus punts febles,
les vegades que vas al banc.
Obres l'ordinador i ja t'han caçat.

Sona la cançó que més m'estimo d'aquest mon però ara és per vendre i quan la sento és només soroll.

Sembla car
però el producte que t'imposen té un disseny especial,
anunciat
amb campanyes agressives fetes per professionals.

Roba,
presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions,
mòbils amb forma de consolador.

Sona la cançó
que més m'estimo d'aquest món
però ara es per vendre,
ara vol vendre'm merda.

Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento i quan la sento
és només soroll.

Tria bé la samarreta
Que t'has de posar demà.
Pot mostrar que encara penses
O només ser un anunci ambulant.

Sona la cançó que més m'estimo d'aquest món
però ara es per vendre
ara vol vendre'm merda.

Sona la cançó que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento
és només soroll.

EL MEU VEÍ DE SOTA

El meu veí de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.

Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard portà la dona
i van obrir un bar restaurant.

Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.

El meu veí de sota era del PSUC,
va lluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar que és ser català.

El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.

El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.

El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
"Després de tanta feina
no és just que em senti tan derrotat".

El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ell representa no te futur.
No sap que no va fer bé i pensa:
"De que ha servit la feina
si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys".

AGOST

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L'han vacunat contra l'asfalt
en un poblet de costa

On d'amagat l'espera
darrera de l'església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d'estrelles.

Un pel suat Cesc s'ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
rebossada d'arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar a buscar
la parelleta

Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
te un reservat a l'ombra

i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la ma
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l'agost
vital i enganxós
per treure'ns les presses
i recuperar la tendresa del mon.

Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.