En record del patriota Manuel González i Alba


Reproduïm la glossa biogràfica de Manuel González i Alba, publicada a:
Catalunya Insurgent
,òrgan del Partit Català Proletari
Any 1, núm. 2. Barcelona, 10 de febrer de 1935


Manuel G. Alba

Va morir com un heroi. Va morir la nit roja del 6 d’octubre, dins la trinxera gloriosa del local del C.A.D.C.I. Va morir a la mateixa sala d’alegria, d’abrandament i de dissort en què també caigué exànime el cos estimat de Jaume Compte. Manuel G. Alba fou un catalanista de tota la vida; fou sempre un separatista sense atenuants ni reserves. És oportú ara de recordar aquesta única i inquebrantable posició del company Alba, perquè a cada moment veiem homes —un dia sedients separatistes—, que a aquesta apel·lació hi fan un marge de consideracions i circumloquis que no volen dir altra cosa sinó que ella els permeti tots els contubernis i equívocs de la política liberal i reformista. Ell, no. Alba fugia sempre dels equívocs i li plaïa de dir-se netament separatista, separatista a seques. Home inquiet, el seu catalanisme pur el menà a la lluita de classes. Com tants d’altres companys d’Estat Català —del primitiu "Estat Català" revolucionari, no confondre’l amb el de les Joventuts traïdes pels seus covards dirigents Dencàs i Badia—, va comprendre que l’alliberació absoluta de Catalunya solament podia ésser possible lluitant al costat del poble explotat contra qualsevol estructuració burgesa de la societat. Per això, quan Estat Català es transformà en Partit Català Proletari tot expulsant del seu si els homes que començaven a torçar la vertical revolucionària del grup sempre rebel i intransigent quant al fet de la plena sobirania de Catalunya, Manuel G. Alba continua a les seves files amb el mateix abrandat entusiasme de sempre. Podem dir i tot que ell influí força en el fet que el nou Partit prengués la línia marxista-leninista que té en l’actualitat. Hem dit que Alba era un home inquiet. Efectivament, quan la dictadura de l’arlequí Primo de Rivera i comparses, ja el nostre company fou empresonat i retingut prop d’un any a Madrid acusat d’estar complicat amb l’alçament de Prats de Molló. En venir la República Catalana, el 14 d’abril de 1931, el trobem defensant-la a la Generalitat amb l’arma a la mà. La seva inquietud constant, sempre enlluernat per la idea d’una Catalunya lliure, el porta a fer llibres i periòdics. Ell fou l’element més responsable d’aquell setmanari intitulat "Alta Tensió", que l’aleshores governador de Barcelona i avui ministre del Treball, el bestial renegat Anguera de Sojo, recollí abans que fos posat a la venda. A ell es deu que a Catalunya, en llengua catalana, hi hagi documents de bibliografia marxista, com el "Manifest del Partit Comunista", "La qüestió nacional i colonial" i molts d’altres interessantíssims. Ara, quan el seu assassinat dut a cap pels mercenaris del criminal govern Lerroux, Alba preparava l’edició en català de l’obra cabdal de Marx: "El Capital". Neguitós, actiu, intel·ligent, dinàmic, Alba sempre tenia contactes amb camarades i partits socialistes i comunistes, impulsant tot el que podia per tal d’atansar la revolució que d’alliberar homes i pobles. Alba fou un soldat esforçat per la causa irredenta de la llibertat de Catalunya i del proletariat universal. El 14 d’abril republicà, el 10 d’agost monàrquic, el 12 de juny rabassaire, el fatídic 6 d’octubre roig, sempre i en totes les ocasions fou dels primers a comparèixer al nostre Partit i a posar-se a les ordres dels C. E. i en peu de guerra per la revolució a profit del proletariat i de la Catalunya sotmesa. Mai no se’l tingué de cridar; sempre, en els moments de perill, compareixia a primeres hores i espontàniament. El seu doble ideal d’emancipació obrera i d’independència catalana el tenia tan arrelat, era tan pregonament pur, el sentia amb intensitat tan forta i desbordant, que tota altra cosa, per benvolguda i per cordial que fos, quedava a segon terme. Manuel G. Alba, a trenta-vuit anys, morí defensant el seu poble explotat i deixant una vídua jove i quatre fills. Morí com un heroi. Catalans! Obrers tots! Manuel G. Alba, el seu germà de dissort Jaume Compte, tots els caiguts en la tràgica nit de furor diabòlic, de covardies i de gestes sublims; les víctimes de la repressió salvatge de la burgesia pan-espanyola, clamen venjança. Imitem llur exemple! Sapiguem morir amb dignitat, per ideals veritables, com ells!

Venjança, catalans i obrers tots!


Documental en vídeo sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934