Antoni Gaudí, patriota català
Catalunya 1714










La detenció d'Antoni Gaudí



Detall dels Jardins Artigas, dissenyats per
Antoni Gaudí, a la Pobla de Lillet,
on s'interpreta el símbol dels Quatre Pals de Catalunya.
El compromís de Gaudí amb la llengua catalana
Per Joan Domingo i Caballol
Article publicat a L'Escletxa, núm. 1

L’any 2002 es va commemorar l’Any Gaudí, i es varen fer nombrosos actes de record, homenatge, exposicions, conferències, cursos, guies turístiques... que tenien com a objecte la figura d’aquest “geni” català nascut a Reus l’any 1852.

Malgrat tot, un fet de la seva vida ha estat (deliberadament?) amagat: el compromís patriòtic de Gaudí. Antoni Gaudí no era tan sols un genial arquitecte modernista i un home de conviccions espirituals, amb una personalitat emprenedora, sinó que era també un amant de la seva terra i de la seva llengua.

Una prova d’això és el que li va ocórrer l’any 1924, un fet que ens mostra una faceta cívica i patriòtica de l’arquitecte digne d’elogi. Gaudí, segons explica Joan Crexell en un article publicat a la revista Serra d’Or el setembre de 1987, l’11 de setembre de 1924 tenia la intenció d’assistir a la missa de record als difunts de 1714 que es feia cada any a l’església de Sant Just. Aquella activitat, però, va ésser prohibida pel règim de Primo de Rivera i aquell dia Gaudí va acabar a comissaria.

El motiu de la detenció havia estat negar-se a complir les ordres de la policia i, a més, negar-se a respondre en espanyol. Malgrat els seus 72 anys, Gaudí fou colpejat, detingut i obligat a passar la nit als calabossos en companyia de delinqüents comuns. Les seves fortes conviccions catalanistes varen fer que, davant la policia i les seves amenaces i exigències, mantingués la dignitat en tot moment i no va pronunciar ni un mot en llengua espanyola. Finalment va ser posat en llibertat després de pagar una multa.

Aquest, però, no fou un fet aïllat. En més d’una ocasió, la rauxa de Gaudí es va posar de manifest, tot denunciant l’esperit servil de molts catalans de l’època. Ell creia que, en el seu país, no havia de parlar cap altre idioma que no fos el català i, d’això, en feia una qüestió de principis.

Aquesta faceta del genial arquitecte ens ha estat amagada i oblidada, com ho ha estat també el fet que Gaudí va imprimir a la seva obra un alt contingut patriòtic, recollint motius catalanistes.