utoodi


Quinze intel·lectuals
Traïdors a Catalunya




"Cal posar els tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional"

Albert Boadella
"Intel·lectual" no nacionalista

Autoodi: Odi d'un mateix, de la pròpia llengua o cultura, etc.



Albert Boadella
Arcadi Espada
Alejo Vidal Quadras


Desnacionalitzar-se voluntàriament és signe de degeneració i d’impotència. Només les persones frustrades han seguit aquest dissortat camí. Aquesta deserció té totes les característiques d’un crim contra natura, és una inversió espiritual. És un insult al propi naixement, és considerar-se fracassat d’origen. Renegar del passat propi és venir al món sense vinculació històrica, és venir-hi de frau. L’home que a la seva terra es constitueix en introductor d’una llengua forastera en detriment de la llengua pàtria, és importador de costums estranys que adulteren les formes de vida originals sense fer-les progressar, és un degradat i un miserable. Té obligació d’emigrar a la seva pàtria electiva, ha perdut tot dret al seu país. En tot cas, només pot reclamar vuit pams de corda i un arbre mort on penjar-se. I, encara, que es podreixi penjat enlaire, sense que el seu cos espuri contamini la mare terra de la qual s’ha avergonyit.

Mossèn Josep Armengou i Feliu
Justificació de Catalunya, 1955


Els catalans que s’avergonyeixen de dir-se nacionalistes és que potser, sense dir-ho, s’avergonyeixen de la nostra nacionalitat, de la nostra comunitat nacional. Si no creiem en la nostra nacionalitat catalana, és lògic que no frisem per la seva emancipació. Aleshores fan bé de no voler passar per nacionalistes. Han deixat d’ésser catalans nacionals.

Mossèn Josep Armengou i Feliu
Nacionalisme català, 1977


Aquells qui, nascuts a Catalunya o de sang catalana, s’incorporen a la vida espanyola i són absorbits, són tan espanyols com els altres; [...] però, contràriament, els forasters que vénen a Catalunya –que sempre acollim amb els braços oberts– i pateixen amb els nostres dols i gaudeixen amb les nostres alegries, i ens donen fills, que les nostres dones no en pareixen prou, són tan catalans, en la nostra interpretació futurista de la nació, com nosaltres mateixos. No fem en absolut cap diferència.

Rafael Campalans (1923)


• Els lerrouxistes (Vicent Partal)
• Lerroux torna (Joan Ridao)
• Que no pateixin (Vicenç Villatoro)
• Contra Catalunya, manifestos (Joan Martí i Castell)
• Falangistes taxidermistes (Oriol Malló)
• Boadella. Punt i final (Oriol Malló)

Sons de la Caverna


Pujar