Catalunya 1714









La Cancelleria Reial


Història de la llengua

Història de la llengua

Textos medievals catalans

Els parlars catalans

Finestra lingüística

Converses Filològiques

L’any 1276, Jaume I va disposar que tota la documentació del regne de València fos redactada en català i no en llatí. A partir d’aleshores, tota la documentació va ser unificada. Totes les institucions catalanes (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, van utilitzar un mateix model de català.

Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Aquesta escrivania reial va ser organitzada a partir del segle XIII i la componien una sèrie de funcionaris que tenien cura de tota la documentació reial.

La Cancelleria va esdevenir un focus cultural -com ho havien estat els monestirs durant l’alta edat mitjana- sobretot a partir de l’any 1373, quan hom hi va aplegar un grup de copistes per a la transcripció de llibres. La Cancelleria va assimilar i expandir la poesia i l’art francès, introduïts per Violant de Bar; la curiositat per tot allò que feia referència al món llatí, provinent d’Itàlia; o l’hel·lenisme, procedent de la cort pontifícia d’Avinyó.

La prosa de la Cancelleria seguia els formularis medievals de la retòrica epistolar. La majoria de funcionaris eren bons coneixedors de l’Ars Dictandi, títol que hom donava als tractats de retòrica epistolars que van ser utilitzats a les cancelleries medievals, especialment durant els segles XI al XIV. Aquests tractats contenien regles i exemples de com redactar les salutacions, els preàmbuls i les elocucions -el cos o nucli- dels documents, amb preceptes sobre gramàtica, construccions, figures retòriques, sentències i sobre el cursus o ritme de la frase.

Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política. La influència llatina va anar modelant el català sense violentar-lo. En les Ordinacions Reials de Pere el Cerimoniós, que són una adaptació de les Leges Palatinae de Jaume II, la frase catalana és un calc, paraula per paraula, de la construcció llatina. Sortosament, altres escrivans i notaris de Pere III van saber vèncer les dificultats que presentava el model llatí, i van emprar un català més dúctil, harmoniós i clar.

Allò que crida més l’atenció és la notable uniformitat que assolí l’idioma oficial de la Cancelleria, que es va aconseguir implantar en la llengua escrita de tot el domini lingüístic. El català escrit era una mena de koiné literària i administrativa, per sota de la qual bategava amb força una llengua viva més variada. Les antigues variants del català no eren gaire evidents. La raó d’aquesta uniformitat obeïa al fet que la llengua de les Illes i del País Valencià era una llengua que s’havia expandit per la Reconquesta en unes terres fortament arabitzades.

La formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentació en català, aragonès i llatí, va influir perquè el català assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat, amb què va aconseguir maduresa i fixació. Sens dubte que l’educació estilística d’aquell estament havia d’acusar fidelment tot canvi que l’evolució de la moda literària pogués experimentar en l’ensenyament de la tècnica de l’art d’escriure.

La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, va contribuir de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.