Catalunya 1714








Els mots davall, damunt, dessús i dejús


29

17 XII 1919

XXIX

La llengua literària ha perdut el mot davall. Davall era, respecte a avall, ço que damunt és respecte a amunt. Així com a Vés amunt s'oposa Vés avall, a Era damunt la taula s'oposava Era davall la taula. Heu's aquí ara un cas en què era emprat davall i en què seria sens dubte convenient de ressuscitar el seu ús.

En un escrit, per designar una cosa citada anteriorment, era emprat l'adverbi dessús; per designar una cosa a explicar posteriorment, l'adverbi dejús:

"Item un sobrealtar de l'obratge de les dessús dites tres capes."
"Complint nostre manament dessús dit."
"Les coses dessús expressades."
"Entenem que alguns manaments que ell men ab los dessús dits no poden ésser sinó contra nos."
"Als feels nostres... e a tots altres en poder dels quals són les coses dejús scrites, salut e gràcia."

Però en lloc de dessús i dejús hom emprava sovint respectivament damunt i davall (sobretot aquest):

"A la altea vostra, senyor, faç saber que'l damunt dit senyor rey..."
"...e de totes les coses damunt dites."
"Nos aportà... les ymages dels reys davall scrits, és assaber..."
"Per la rahó davall escrita."
"La dita letra, que dada fo en València, primer dia del mes e any davall escrits."


Índex de Converses Filològiques