La preposició per a davant un infinitiu


59

21 I 1920

LXI

En la llengua escrita moderna es troben usades, l'una al costat de l'altra, les dues construccions Anar-hi per veure'l i Anar-hi per a veure'l. Si ens havem d'atenir a l'ús antic, ja sabem que ens cal donar la preferència a la primera d'aquesta dues construccions sobre la segona, nada o almenys estesa en l'època moderna sota la influència de la construcció castellana Ir para verle.

Que en frases com Anar-hi per veure'l (en castellà Ir para verle) calgui traduir para per la preposició simple per, ha portat a creure que calia usar sempre per en lloc de per a davant un infinitiu. Però això no estaria pas d'acord amb l'ús antic. Els mateixos textos on trobem constantment per davant un infinitiu que denota alhora l'objecte i el motiu de l'acció expressada per un verb anterior, ens ofereixen nombrosos exemples de la preposició per a davant un infinitiu.

"la mia ànima no té prou temps per a pensar", Tirant lo Blanch.

"...que sia bo per a ésser ciutadà", Eiximèniç.

"li fonc (fou) donat loch per a dormir", traducció catalana del Decamerone de Bocaci.

"goanyaren bestiar per a menjar", Crònica del rei Jaume.

"Ítem una capsa petita de vori per a tenir hòsties."

"Ítem los evangelis per a legir en lo colloqui."

En aquests exemples l'infinitiu està subordinat a un nom substantiu o adjectiu; però hi ha també casos en què fa de complement d'un altre verb, com en els exemples següents (en què és exclosa la idea de motiu.).

"lo dia no'm bastaria per a recitar-les", Tirant lo Blanch.

"O mare semblant a ovella fecunda qui has parit lo fill per a ésser mort e trocejat en la cruel batalla", Íd.


Índex de Converses Filològiques