Sobre l'ús de l'imperfet d'indicatiu en les oracions
condicionals en lloc de l'ús de l'imperfet de subjuntiu


107

26 III 1920

CVI

És curiós d'observar, en aquells casos en què és possible d'usar el verb en dos temps diferents (si volíem..., Si volguéssim...), com la llengua escrita tendeix molt més que la parlada a conformar l'ús dels seus temps a l'ús castellà.

En les proposicions condicionals començades amb la conjunció en què el castellà usa l'imperfet de subjuntiu (quisiese) el català antic diu volgués o volia, més aviat però volia (com en francès) que no pas volgués (com en castellà)l. El català parlat, malgrat la influència castellana, conserva encara molt bé volia al costat de volgués. Però el català escrit a penes usa ja volia.

Un altre cas. En les proposicions introduïdes amb la conjunció cuando en que el castellà usa el present de subjuntiu (cuando vengas...) el català pot emprar el present de subjuntiu (quan vinguis...); però el temps de molt el més usat en tals proposicions ha estat sempre el futur d'indicatiu (quan vindràs...). Aquí també la influència castellana s'ha deixat sentir fort sobre la llengua escrita, talment que rares vegades hi trobarem un futur d'indicatiu traduint un present de subjuntiu castellà. Aquí també es presenta el cas curiós d'un acostament de la llengua escrita al castellà molt més fort que el que constatem en la llengua parlada. 


Índex de Converses Filològiques