Sobre l'ús del futur d'indicatiu en les oracions
condicionals en lloc de l'ús del present de subjuntiu


108

27 III 1920

CVII

És sabut que en proposicions com El que trabaje será recompensado o com Iré a verte cuando esté en París, el francès oposa al present de subjuntiiu castellà (trabaje, esté) el futur d'indicatiu, dient Celui qui travaillera sera récompensé. J'irai te voir quan je serai à Paris. En tans proposicions, el català antic prefereix en general el futur d'indicatiu al present de subjuntiu. El català actual, en canvi, versemblantment sota la influència del castellà, tendeix a generalitzar l'ús del present de subjuntiu; però en aquest abandonament del futur d'indicatiu la llengua escrita va molt més enllà que no pas el llenguatge parlat.

En els següents passatges, trets de documents antics, tots escriuríem avui el present de subjuntiu més aviat que el futur d'indicatiu:

"Man-me (mani'm), senyor, la vostra senyoria ço que li plaurà."

"Per què ardidament lo dit sirventés mostrets a tots cells qui (els qui) veer-lo (veure'l) volran (voldran)."

"Paguets tot ço que les dites coses costaran de fer, car nòs vos pendrem en compte tot ço que mostrarets haver pagat per la dita raó."

"...havem manat a'n Ramon de Terrats... que dels diners de les nostres rendes pach (pagui) a vós o a qui vós volrets (voldreu) ço que haureu bestret en les dites coses."

"...donant semblants joyes que l'any passat foren donades, als trobadors, qui per lur saviesa e bon enginy les merexeran."

"...e en cas que féssets partit de Barchinona per venir a nòs quan aquesta letra reebrets trametets-la a mossèn Galceran Vilarig."

"...Us pregam... que la dita bíblia per persona certa nos trametats com pus tost porets (com més aviat podreu)."


Índex de Converses Filològiques