Sobre l'ús del futur d'indicatiu en les oracions
condicionals en lloc de l'ús del present de subjuntiu


109

30 III 1920

CVIII

Diem Els que treballin seran recompensats, amb el verb de la proposició subordinada en present de subjuntiu (com en castellà: Los que trabajen serán recompensados), o bé Els que treballaran seran recompensats, amb el verb de la proposició subordinada en futur d'indicatiu (com en francès: Ceux qui travailleront seront récompensés). El català antic preferia, al contrari, aquest a aquell. I això és de doldre, no solament perquè suposa l'abandó d'un tret sintàctic que ens separa del castellà, sinó perquè la construcció avui preferida pot donar lloc a frases equívoques que s'evitarien amb l'ús del futur d'indicatiu.

Comparem les dues frases castellanes Los que trabajan serán recompensados i Los que trabajen serán recompensados. Avui traduïm respectivament aquestes dues frases així: Els que treballen seran recompensats i Els qui treballin seran recompensats. I la segona es distingeix netament de la primera: sense necessitat de recórrer al futur d'indicatiu (treballaran), distingim l'acció futura o possible (treballin) de l'acció present efectiva (treballen). Però suposem que en aquelles dues frases el verb està en la primera persona del plural, ço és, que es tracti de traduir les dues frases Los que trabajamos seremos recompensados i Los que trabajemos seremos recompesados. Llavors, si en la segona no recorrem al futur d'indicatiu (treballarem), les dues frases es troben revestir la mateixa forma pel fet que trabajamos i trabajemos es tradueixen l'un i l'altre per treballem. Si Los que trabajamos... es tradueix Els que treballem..., és evident que és pereferible de traduir Los que trabajemos..., Els que treballarem.


Índex de Converses Filològiques