Les preposicions per i per a
Les conjuncions perquè i per tal que


262

15 I 1922

Ja iniciada la nostra decadència literària, s'ajuntaven formant un sol mot els dos elements de la preposició composta per a, i la novella preposició simple (pera) anà adquirint la mateixa extensió que l'espanyol modern dóna a la seva preposició para. En el català provincial dels segles de decadència, pera esdevingué l'equivalent exacte de para. Llavors nasqué la conjunció pera que, responent a la conjunció final para que.

Adés havem tornat a escriure per a, i els gramàtics han advertit que no cal pas emprar aquesta preposició composta en tots els casos en què l'espanyol usa para. Però la majoria de la gent continua traduint constantment per per a aquesta preposició espanyola; i així explica que aquella conjunció catalana, nada d'una imitació de l'espanyola para que, perduri encara en el català d'avui, escrita en tres mots: per a que.

La conjunció que tradueix para que no és pera que ni per a que, sinó perquè (en una sola paraula!), i també tradueix aquella conjunció la locució conjuntiva per tal que. Perquè, com la conjunció italiana perchè, és causal i final, tradueix porque i para que; i per als casos en què l'ús de perquè podria produir un equívoc, tenim per a la significació final, per tal que, i per a la causal, per tal com.


Índex de Converses Filològiques