Sobre l'ús de l'imperfet d'indicatiu en les oracions
condicionals en lloc de l'ús l'imperfet de subjuntiu


433

23 VIII 1923

XIV. Diem en les proposicions condicionals: Si queia és faria mal i Si caigués es faria mal; Si li ho diem no s'ho creuria i Si li ho diguessin no s'ho creuria; Si era més alt no hi passaria i Si fos més alt no hi passaria. Heu's aquí un cas en què el català, des d'antic, pot usar indistintament l'imperfet d'indicatiu (queia, deien, era) i l'imperfet de subjuntiu (caigués, diguessin, fos). en el català medieval la construcció amb l'imperfet d'indicatiu era la predominant; en el català escrit és avui la predominant la construcció amb l'imperfet de subjuntiu.

Valdria la pena que els escriptors paressin esment en la preponderància que, indubtablement sota la influència de l'espanyol, ha anat adquirint la segona construcció sobre la primera, i no contribuïssin, amb l'oblit d'aquesta, al triomf definitiu d'aquella. Seria, en efecte, de doldre que desaparegués de la llengua una construcció tan catalana, que es manté encara en la llengua parlada malgrat la doble influència de l'espanyol i del mateix català escrit. No demanem pas que en les proposicions condicionals en qüestió es proscrigui en absolut l'ús de l'imperfet de subjuntiu; però voldríem veure-hi usat l'imperfet d'indicatiu amb més freqüència que no s'hi veu avui, o millor, que se li donés la preferència sobre l'imperfet de subjuntiu, contràriament al que se sol fer avui.


Índex de Converses Filològiques