La preposició per a davant un infinitiu


441

6 IX 1923

XVII. Un defecte molt estès en el català actual és de donar a la preposició composta per a la mateixa extensió que té en espanyol la preposició para. És costum, en efecte, de fer correspondre les dues preposicions per i per a exactament a les dues preposicions espanyoles por i para.

Heu's ací un cas en què l'espanyol usa ordinàriament para i en català havem d'emprar per si, en ressuscitar la preposició per a, no volem arbitràriament donar-li una extensió més gran que la que tenia en català antic: davant un infinitiu que expressa el fi o objecte de l'acció expressada per un verb anterior essent aquest fi o objecte el motiu d'aquesta acció. Exemple: Havia anat a Manresa per (no per a) veure son pare.

Altres exemples (trets de la Gramàtica de l'Institut): S'ajagué al sofà per dormir. Jo vaig allargar els braços per agafar-lo. M'hi vaig acostar per sentir-ho millor. Havia vingut per saludar-la. A les sis serem tots a casa per rebre els forasters.

Exemples antics: "...solament ho faré per satisfer a la honor de mon companyó". — B. Metge. "... volguí-m'hi acostar per besar-li los peus e les mans". — B. Metge. "Aquella dona entrava sovén en aquell jardí per odorar les flors." — Llull. "... anam a Burriana per veer la reyna". — Crònica de Jaume I. "... e les donzelles, qui ja se speraven per rebre'l". — Tirant lo Blanch. "... aprés se posà en lo lit per dormir". — Tirant lo Blanch. "... e nòs serem al palau abans que vós per rebre la infanta tia nostra". — Muntaner.


Índex de Converses Filològiques