El socialisme espanyol i l'Estatut de Catalunya de 1932
Catalunya 1714









Joan Comorera i Soler


Reflexions d’en Joan Comorera sobre la posició del socialisme espanyol i l’estatut de Catalunya. Són fetes arran de la portada a les Cortes constituyentes de l’estatut de Núria i la polèmica i obstacles en que topà (“Castilla, siempre Castilla, se alza contra la afrenta”).




Ha dit Largo Caballero: “No volem que s’atorgui res que pugui ésser una minva per a la unitat nacional... Hi haurà, en definitiva, Estatut, sense desmembracions”.

Ha parlat l’espanyol o el socialista? L’espanyol. Sols un espanyol segle XIX, antisocialista pot parlar d’unitat nacional, pot veure en l’Estatut una “desmembració”. Un socialista, no.

Un socialista sap que el concepte de sobirania ha estat superat pel de coordinació internacional de principis i d’interessos.

Un socialista sap que el concepte de pàtria no és ja el que podia tenir un príncep de sang, ni un príncep d’alcova, o els malaurats “herois” de Cavite.

Un socialista sap que el concepte d’unitat no vol dir ja absorció, ni centralització, ni submissió a un centre més o menys artificial, de parasitisme més o menys accentuat.

Un socialista sap que tots aquests conceptes, com tants d’altres que regulen i dirigeixen la vida dels homes i dels pobles, han sofert una revisió profunda justament sota la llum poderosa dels principis i del mètode socialistes.

I, també, un socialista sap que únicament una mentalitat imperialista ha d’oposar la unitat de la pàtria al principi d’autodeterminació, de veure un perill de desmembració en una redistribució de serveis i de facultats dins un clos estatal.

Què és, doncs, Largo Caballero?




Joan Comorera
“La setmana política” – “Patriota cent per cent”, Justícia Social, any II, 3a. època, núm. 45 (maig 1932): 2.



• El pensament d’Antoni Rovira i Virgili
• Articles de Daniel Cardona i Civit
• Antoni Gaudí, patriota català
• El socialisme català: Manuel Serra i Moret
• Sols l’ideal pot dur-nos al triomf (Manuel Carrasco i Formiguera)
• Nacionalisme català. Idees i pensament de mossèn Armengou

• El pensament de Josep Narcís Roca i Farreras


Intervencions de parlamentaris catalans en defensa de la integritat de l'Estatut de Núria a les Corts constituents de la II República espanyola

«Catalunya no demana res en el seu Estatut que no sigui estrictament just; demana moltíssim menys i s'acontenta plenament amb una mica menys del que va perdre contra la seva pròpia voluntat.»

Humbert Torres

«És que els catalans us volen imposar la seva llengua, us volen imposar el seu dret? No, perquè hi ha un sentit liberal que ens ho veta. Doncs, si nosaltres no ho volem fer, per què ho voleu fer vosaltres?»

Rafael Campalans


«No ha dit, Catalunya, quina era la seva voluntat? Doncs les Corts constituents l'únic que poden fer és aprovar-la i registrar-la, que al cap i a la fi ens donen el que és nostre. D'elles depèn que ens ho donin, i si no ens ho donen és que ens ho prenen.»

Amadeu Hurtado



Pujar