Catalunya 1714








Objectiu matar Companys (El report de Josep Maria Xammar)


• Fascist and Communist Alternatives in Catalan Separatism, 1919-1939 (Enric Ucelay-Da Cal)
Va existir realment un feixisme català? (Stanley G. Payne)
• Estat Català contra Lluís Companys (Daniel Díaz i Esculies)
Joan Casanovas i Maristany (Daniel Díaz i Esculies)
Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (Enric Ucelay Da Cal)
Auca de la rereguarda (Pere Calders i Tísner)
Bibliografia sobre l'independentisme català

Estat Català (1922-1931) (Enric Ucelay-Da Cal)
Estat Català (1936-1960)
(Enric Ucelay-Da Cal)
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya- Estat Català (JEREC) (Enric Ucelay-Da Cal)
Nosaltres Sols! (Enric Ucelay-Da Cal)

Els fets del 6 d'octubre de 1934

Nosaltres Sols

Les Milícies Pirinenques



El novembre de 1936 es va dur a terme una conspiració des d’Estat Català (EC) per eliminar el domini de la CNT-FAI i assassinar el president Companys. Acte seguit es proclamaria la independència de Catalunya i la seva neutralitat en la contesa. Aquest afer, que ha restat en la confusió fins ara, recupera versemblança amb la present edició del report de Josep maria Xammar, líder primer del Partit Nacionalista Català i incorporat a EC al juliol del 1936.

 

La tensió ideològica i l’odi visceral que es professaven les organitzacions llibertàries i l’històric partit independentista fundat per l’Avi Macià, Estat Català (EC), haurien menat aquest a dur a terme un putsch contra la CNT-FAI que també arribaria fins al president de la Generalitat de Catalunya –Lluís Companys– a causa de la seva connivència amb els anarquistes en els primers mesos de la Guerra Civil, en el mes de novembre de 1936. L’objectiu del putsch seria l’execució de la cúpula anarquista i del mateix Companys per proclamar tot seguit la independència política de Catalunya i la seva neutralitat en la contesa. L’actiu antifeixisme de Catalunya li hauria permès col·locar-se sota el paraigua protector de les democràcies liberals –Gran Bretanya i l’Estat francès– que constituirien un front dissuassiu a l’agressió franquista.

El fet que des de les acaballes del mes de novembre de 1936 –el dia 24– el secretari general d’Estat Català, Joan Torres i Picart, quedés fora de circulació, que Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya i membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el partit amb major nombre de diputats, s’hagués d’exiliar ràpidament, i que el comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat, Andreu Revertés, desaparegués i més tard fos trobat assassinat en una cuneta alimentà rumors com el ja esmentat i d’altres de més inversemblants.

D’altra banda, hem comprovat la certesa que algú de Catalunya –possiblement el mateix Joan Casanovas– féu gestions al Quai d’Orsay per conèixer-ne el posicionament davant una hipotètica Catalunya independent. Aquestes gestions foren preses en consideració per les autoritats gales, que consideraven que en aquell moment –octubre de 1936– no resultava prudent el reconeixement d’una Catalunya independent atès que fer-ho no sols no comportaria cap guany, sinó que podria desencadenar un seguit de problemes innecessaris: la potenciació del moviment autonomista alsacià, el perill que el Rosselló –terra catalana– fos atret pel Principat, que el moviment independentista fos comunista, etc.

Les indagacions que férem entre nombrosos polítics dels partits republicans que visqueren aquell període turbulent sobre l’existència d’una putsch resultaren eixorques. Sols el president Josep Tarradellas, amb la seva habitual discreció, ens confirmà que existí alguna cosa: “En aquell moviment revolucionari espontani es produeixen fets incontrolats. Persones de bona fet que creuen arribada l’hora de fer triomfar les seves idees. El carrer pensava el contrari del que pensaven aquests elements; per tant, estava condemnat al fracàs. Creien que la preponderància que va agafar la CNT havia d’anorrear-se i fer una altra política moguda per un gran sentiment nacionalista i un cert liberalisme”. I encara afegí: “Jo em trobava a València. Em truquen des de Barcelona i em vaig trobar amb aquest gran embolic. Per ser generós diré que hi havia una certa ingenuïtat. Si no comptaves amb la massa treballadora, res”.

L’escriptor Manuel Cruells, membre del cos de redacció del Diari de Barcelona-Estat Català, estudià succintament la qüestió i arribà a la conclusió que no existí complot contra Lluís Companys i els anarquistes. Recentment l’agramuntí Jaume Ros i Serra –organitzador d’Estat Català a la seva localitat i combatent de la 30a Divisió– després d’una llarga i pacient recollida de dades, bàsicament orals, arriba a un seguit d’interessants conclusions que exposa en el seu llibre La memòria és una decepció, 1920-1939 (Barcelona, 1995).

Segons Jaume Ros, efectivament hi hagué l’inici de preparació d’un putsch que fou avortat per alguna indiscreció que arribà a Companys i a la CNT-FAI. El pla comportaria la decapitació de les organitzacions llibertàries i l’apartament de Companys de la presidència de la Generalitat. Revertés, comissari general d’Ordre Públic i antic membre d’Estat Català, després de ser arrestat i conduït a Montjuïc, en fou tret per membres de l’escorta presidencial per acompanyar-lo en un viatge que tenia com a punt de destinació Andorra, però que s’estroncà sobtadament prop de Calaf. Revertés morí el 30 de novembre sota les bales dels agents que l’acompanyaven. Torres i Picart romangués diversos mesos en una conselleria, mentre que Casanovas s’exiliava a l’Estat francès. Tot l’afer s’hauria decidit a la conselleria de Seguretat Interior ocupada per Artemi Aiguader.

Curiosament, al llarg de la seva obra, a l’investigador agramuntí li passa per alt el nom de la persona que tal volta fou la peça clau en l’afer. Es tracta de l’advocat Josep Maria Xammar i Sala, nascut a Juneda (Les Garrigues) el 1901. Líder del Partit Nacionalista Català (PNC), Xammar incorporà la seva formació a EC pel juliol de 1936. A pesar de situar-se voluntàriament en segon pla, en els primers temps de la Guerra Civil fou el dirigent més important del partit. Després d’exiliar-se a l’Estat francès passà a Mèxic, on continuà treballant a favor de la independència catalana des de l’organització Unió dels Catalans Independentistes. La mort li sobrevingué l’any 1967 a la capital asteca.


EL REPORT XAMMAR

J. M. Xammar elaborà un informe –que va enviar a una amic– en el qual explica la seva versió de la trama del neulós complot del mes de novembre. Es tracta de quatre folis i mig mecanografiats i redactats en castellà amb una capçalera on hom pot llegir: “J.M. Xammar, San Juan de Letrán 55 –N- Tel. 131018 — México, D.F.” No està datat ni signat.

L’escrit, que presenta una gran manca de precisió cronològica, podem dir que consta, pel que fa al criteri de la informació que conté, de dues parts que no estat separades. En l’una, el mateix autor és el subjecte actiu dels fets narrats; en l’altra, les informacions provenen d’una persona de la seva total confiança que podria molt bé ser Joan Cornudella i Barberà, secretari general d’Estat Català després de la fulminant destitució de Torres i Picart el 28 de novembre a causa de la seva implicació en el suposat complot.

Segons l’esmentat informe sembla que al si d’EC s’havia tractat la qüestió d’una possible acció armada contra la FAI a causa de les seves depredacions i crims contra ciutadans indefensos als quals s’acusava amb absoluta arbitrarietat d’activitats profeixistes. Es tractava d’un pla, ignorem fins a quin put elaborat, per actuar contra els llibertaris des del poder i amb l’aprovació de la presidència de la Generalitat. És una iniciativa que inevitablement ens recorda els esdeveniments del maig de 1937. Estat Català era conscient de la seva feblesa i que necessitava el màxim possible de suports polítics en cas que fos necessari actuar. La crisi del segon Govern de guerra de la Generalitat, el 25 de setembre de 1936, comportà la caiguda en desgràcia del carismàtic Joan Casanovas, conseller primer. Aquesta circumstància determinà EC a cercar l’aliança amb l’orfe Casanovas que encara conservava el càrrec de president del Parlament. A conseqüència de les exigències que Xammar havia fet al conseller de Governació de l’ERC –Josep Maria Espanya i Sirat– abans de la crisi governamental de setembre, havia obtingut d’aquest la documentació que li permetria retirar l’armement emmagatzemat en dos vagons de ferrocarril –estacionats en una via morta de Cervera de la Marenda (Rosselló)– que la Generalitat havia adquirit a l’Estat francès. L’obtenció d’aquest material bèl·lic permetria rearmar EC que des del seu retorn de la fracassada expedició  de conquesta de Mallorca (15 d’agost-3 de setembre de 1936) havia quedat pràcticament indefens. La por cerval que els dos vagons de ferrocarril caiguessin en mans dels anarquistes obligà Xammar a buscar protecció armada per fer el trasllat. El dirigent independentista pensà que la persona idònia a qui havia de recórrer era el comissari general d’Ordre Públic. Revertés es comprometé a facilitar-.i la salvaguarda demanda.

La FAI va descobrir una ordre criminal de Revertés, que havia de dur a terme un grup d’agents de la seva confiança. Es tancaria així un contenciós d’ordre domèstic que li comportaria beneficis econòmics. Aquest fet determinà que el conseller d’Interior; Aiguader, el cridés a capítol. Revertés, en veure’s descobert i com a últim recurs, intentà salvar la vida denunciant que al partit EC es congriava un complot per executar el president Companys i tots els consellers. Francament, nosaltres trobem poc creïble que en aquell context de violència incontrolada als carrers, Interior adoptés un posicionament tan extrem contra Revertés –un home que gaudia de tota la confiança de l’executiu– si és que l’únic acusació que pesava sobre ell es reduïa a un propòsit criminal estrictament limitat al seu àmbit familiar. D’altra banda, el fet que Joan Casanovas retornés al cap de sis mesos, quan els comunistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) exercien l’autoritat que els anarcosindicalistes havien perdut, i que el 18 d’agost mantingués un dur enfrontament dialèctic al saló de sessions del Parlament amb el conseller comunista Joan Comorera quan aquest el va interpel·lar respecte al comissari general Revertés, fa pensar que entre bastidors ja es devia haver passat la pàgina de l’afer. Cal remarcar també que resulta estrany que el nom de la persona que havia de ser executada pels homes de Revertés, la seva madrastra, no figuri en el text.

El secretari general d’EC, Torres i Picart, també s’hagué de presentar a Interior al matí del 24 de novembre, on volgudament féu una confusa declaració que semblava confirmar i engrossir la denúncia de Revertés. AL vespre del mateix dia també féu cap a la conselleria Joan Casanovas. J.M. Xammar aconseguí burlar l’ordre de recerca i captura decretada contra ell pel dirigent anarquista Aurelio Fernández i penetrar a l’Estat francès. D’altra banda, el preu de la delació de Revertés era la seva sortida del país, però la realitat és que fou assassinat a peu de carretera a 20 quilòmetres de Barcelona. L’execució –duta a terme amb el vistiplau de tot el Govern català llevat de l’expeditiu conseller comunista Joan Comorera– tenia el valor afegit d’emmudir un home que posseïa un cúmul d’informació susceptible d’utilitzar amb finalitats particulars en qualsevol moment. Així doncs, d’acord amb aquesta exposició, no hauria existit cap complot.

En canvi, tan bon punt Casanovas i Xammar passaren a l’exili sí que s’abocaren activament a preparar una conspiració de gran envergadura. Prova d’això és el fet que fins i tot Francesc Cambó –líder de la Lliga Catalana, col·laborador dels militars rebels i exiliat a Rapallo– en tingué notícia i en deixà constància en el seu dietari el 10 de gener de 1937. El líder conservador desqualificà completament el pla de l’exconseller primer, un pla que ignorem per què no es portà a terme.

L’informe de J. M. Xammar és sens dubte, una valuosa font que hauria de contribuir a atiar la investigació entorn d’uns fets que cal esbrinar d’una vegada per sempre.

Daniel Díaz i Esculies
L'Avenç (225)

Informe de Josep Maria Xammar (Format pdf, descàrrega des d'un servidor extern)

Catalunya acusa. Un problema de dret internacional (Escrit de Josep M. Xammar durant l'exili a Mèxic)

 


El complot de novembre de 1936

ACCAT  ·  16/01/2006



L’objectiu del complot era apartar el president de la Generalitat, Lluís Companys, del seu càrrec, per tal de recuperar el control de l’ordre públic i que el Govern català pogués posar fi a l’hegemonia de la CNT-FAI. El disseny de l’operació sortí del les files d’Estat Català (EC), i el seu inspirador, entre d’altres, fou Joan Casanovas. Es comptava amb la complicitat del Comissari General d’Ordre Públic, Andreu Revertés, antic militant d’EC, que aleshores ho era d’ERC, i de les forces a les seves ordres. La missió doncs, era empresonar els caps més significatius de la CNT-FAI, es parlava d’una vintena, enviar a l’exili el President Companys i situar en el seu lloc el president del Parlament català, Joan Casanovas. Això seria el pas previ per proclamar la República Catalana, sembla que amb el vist-i-plau del govern francès, amb qui Joan Casanovas tenia òptimes relacions. Estat Català tenia uns dos-cents militants armats per a dur a terme l’operació. El 24 de novembre, el complot és descobert, i es produeix la detenció d’Andreu Revertés, substituït per Martí Rouret. Se suspèn i s’expulsa del càrrec el secretari general d’EC, Joan Torres Picart, que s’exilia, així com Joan Casanovas. Revertés, peça cabdal del complot, és assassinat a la carretera de Calaf, prop de Manresa.

Agustí Barrera

Per a saber-ne més:
Ros, Jaume: La memòria és una decepció (1920-1939).
Editorial Mediterrània: Barcelona, 1995.