La Constitució de l'Havana
Catalunya 1714









Text íntegre de la Constitució de l’Havana (204 Kb)

Estat Català (1922-1931)

La Constitució de la República Catalana, 1928

Dictamen acompanyatori de la ponència de Constitució provisional de la República Catalana 

Constitució de l’Havana 75è aniversari (1928-2003)
Article de Miquel Strubell

La Constitució de l’Havana (75 anys)
Article de Josep-Lluís Carod Rovira

Cuba i l’independentisme català
Article de Josep-Lluís Carod Rovira 

Quan l’Avi va anar a Cuba 
Article de Joaquim Roy

La ’Constitución de La Habana’
Article de Joaquim Roy

Commemoració del 75è aniversari de la Constitució de l’Havana (1928)

Catalunya. Passat, present i futur
Article de Josep Conangla i Fontanilles 

Bases del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya



Constitució de l’Havana 


Constitució catalana redactada a Cuba. El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català. Fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles, i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles. Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals. Separava església i estat i estructurava les forces armades en exèrcit i sometent. Tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el català. A més, el text constitucional declarava el català llengua oficial única i establia l’obligatorietat de fer desaparèixer tot vestigi públic del període de domini espanyol (fins i tot prohibia les curses de braus i els rings). D’altra banda, atorgava la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia els títols nobiliaris i comprenia un programa mínim socialista a favor de les classes treballadores. Finalment, introduïa la possibilitat d’una confederació, renovable cada sis anys, amb altres estats ibèrics, reservant, però, a Catalunya la representació diplomàtica pròpia. També es creà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya -que no arribà mai a funcionar-, i es refermà Macià com a cap del moviment. Tot plegat quedà en paper mullat en proclamar Macià el 14 d’abril del 1931 la República Catalana que desembocà en l’estatut d’autonomia, després d’un procés de negociació amb el govern espanyol. 

Assemblea constituent del Separatisme Català 

Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928. En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià el projecte d’una assemblea semblant. El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba, Josep Murillo i Mombrú, Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta. S’hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya. S’hi aprovà l’articulat de la Constitució Provisional de la República Catalana i la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya. Fou presidida per Francesc Macià, amb Claudi Mimó com a president d’honor, Josep Murillo i J. López Franc com a vicepresidents, Joaquim Muntal i Ventura Gassol, adjunts, J. Conangla i J. Carner-Ribalta, ponents, Josep Pineda i Fargas, secretari i Lluís Font i Lleonard Ribot, vicesecretaris. 


Partit Separatista Revolucionari de Catalunya 

Grup polític creat pels catalans residents a Cuba. Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l’ Assemblea Constituent del Separatisme Català. Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent. S’hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics. Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià. El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència provisional de la Constitució de l’Havana, aprovada a la mateixa Assemblea, i un cop efectuat el traspàs de poders del govern provisional al govern escollit democràticament. La creació d’aquesta organització política fou, de fet, una concessió de Francesc Macià als catalans d’Amèrica; cal dir que el PSRC no tingué gens d’incidència a Catalunya, on l’independentisme girava al voltant del partit Estat Català. El nou partit publicà el manifest "Pagesos de la ruralia catalana" i, el 1930, el seu president signà un llarg document en nom seu. El PSRC havia estat creat a imitació del partit cubà, fundat per José Martí, als EUA. Volia significar l’enfortiment de l’ideari separatista d’Estat Català i la transformació del moviment en un partit polític. Macià, en tornar a Brussel·les i davant l’oposició del comitè d’Estat Català del Principat, deixà sense efectivitat el projecte.