Catalunya 1714








Poesia patriòtica catalana

 Selecció de poesia de Joan Oliver [Pere Quart]

 

Poesia patriòtica (àudio wma)

L’Emigrant (Jacint Verdaguer)
El Fossar de les Moreres (Frederic Soler)
Sant Jordi (Josep Maria de Sagarra)
Les Gorges (Joan Salvat-Papasseit)
El somni (Joan Salvat-Papasseit)
Ampla és Castella (Joan Salvat-Papasseit)

La nostra (Àngel Guimerà)
La nostra bandera (Joan Maragall)
Cant de la bandera (Joan Maragall)
El cant de la senyera (Joan Maragall)
La nostra bandera (Josep Maria de Sagarra)
La bandera catalana (Marià Manent)


Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.

Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.

La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.


La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.

Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.

Serà la terra pels catalans.

Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

 

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit


A la meva bandera

...
Ignoren que tu tens força
i que aquí som catalans;
que enfront dels lleons rampants
que ostenta el Drap de Castella,
posaràs en contra d’ella
l’arma més forta i ufana:
la Bandera Catalana
—quatre barres i una estrella!—.

Sklat. Barcelona 15-VIII-1924
Poema publicat a Germanor, núm. 288, pàg. 6, 1 d’octubre de 1924


Divisa

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera.

La guerra i l’amar
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.

Joan Salvat-Papasseit
Poema inclòs dins La Gesta dels Estels


La bandera catalana

...
quatre flames enceses a migdia!
I en el forat que un enemic li fes
miraculosament hi lluiria
un bell estel per no apagar-se més.

Josep Carner


A la Senyera

...
que tremoli quan cantem
al damunt amb una estrella
i si un jorn diu que lluitem
correm tots al voltant d’ella.

Josep Guibernau


El cant del Poble

...
Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta.
Vola sobre el front l’estel
de la senyera