Catalunya 1714








En record del patriota Josep Dencàs i Puigdollers

Aturem-nos en el cas de Josep Dencàs, nacionalista en ple i renovat exercici –assetjada alhora, covardament, també la seva família–, que, amb grans dificultats, va aconseguir arribar a França. Es tracta d’un polític del qual rarament se’n parla amb objectivitat i gairebé sempre amb informacions falses o tergiversades. Els seus enemics han estat sempre els mateixos: els fanàtics contraris a qualsevol fórmula de separatisme català. Catalans o no, fanàtics incontinents. Pocs polítics han estat tan maltractats, llavors i després, com Josep Dencàs. Si ja se’n va sortir prou malament el 6 d’Octubre, ara, davant del fet que anés a Itàlia –també inscrit com a "fugida"–, es completaria amb un cúmul de diatribes i insults. En canvi, la versió més versemblant és que, seriosament amenaçat, va decidir fer un salt endavant en embarcar amb els expedicionaris nacionalistes que anaven a Mallorca. Abans de salpar el vaixell, però, hauria estat advertit que un grup hostil, prou fort, pensava d’assassinar-lo quan fossin a alta mar. I això és el que va propiciar que passés a un altre vaixell, aquest destinat a portar gent a Itàlia. Ni que fos aquesta la seva destinació inicialment prevista, de ben poc li varen servir les amistats aleatòries que hi tenia. Hi ha versions en el sentit que els suposats amics feixistes italians li haurien proposat de passar al cantó anomenat nacional per a una determinada tasca amb el feixisme espanyol, però tot resulta explicat amb poca consistència. La veritat és que va anar a parar a la presó de Marassi, a la ciutat de Gènova. És una presó existent i avui remodelada. I d’allí, on no ho tenia gens ben parat, en va sortir gràcies a Joan Masot, des de París, qui novament va utilitzar, com es va fer en temps de Francesc Macià, els bons oficis del conegut advocat catalanòfil Henri Torrès.

Encara ara cuegen els ressons d’una de les "acusacions" més sonades contra Josep Dencàs: el seu suposat feixisme. O, amb malèvola benvolença de perdonavides de torn, de feixistoide. Preguntem: des d’on l’"acusació" ha estat més precisa i persistent? La resposta és clara: de de les files del comunisme i de gent poc o molt marcada per la cridòria fenomenal orquestrada des dels marxismes. Nova pregunta: si és des de la democràcia que s’assenyala aquest presumible decantament aberrant de Dencàs, com és que no s’acusa –aquí amb totes les evidències del món– els militants marxistes en general? O és que van ser, en algun moment, servidors de cap mena d’ideal democràtic? Coratjosos combatents contra el feixisme, això sí, però totalitaris com el que més, intolerants, sectaris, sanguinaris. Més encara, per a completar el quadre indesitjable del seu capteniment: enemics declarats de la independència de Catalunya. Amb excepcions individuals prou conegudes. Però aquest és el quadre que defineix el conjunt. Josep Dencàs no ho va ser mai, de feixista, tot i la seva coneguda i manifesta voluntat de crear grups de xoc, disciplinats i amb clara definició nacionalista, per a poder fer front a les nombroses forces anticatalanes en presència. O no hi eren? I tant que sí! No havia estat mai feixista i res de feixista no pot trobar-se tampoc, ni per aproximació, en la seva vida anterior. Havia quedat, però, eliminat. D’això és tractava. És dels que varen perdre. Era un nacionalista català, sense subterfugis ni afegits.

Víctor Castells
Dins Nacionalisme català i Guerra Civil a Catalunya (1936-1939).
Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 2002.


Més que mai és l'hora de lluitar per Catalunya i no esperar que ens matin com a conills.

Josep Dencàs (7/1936)

Sapigueu tots els pobles que les Joventuts d'Estat Català no són cap perill per a ningú que visqui dintre de la legalitat.

Francesc Macià (14/4/1933)

Els germans Badia Documental en vídeo sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934
Els germans Badia

• El Sis d'Octubre, la data oblidada
• 70 anys del Sis d'Octubre (Gran Enciclopèdia Catalana)
• Història d'Estat Català (Gran Enciclopèdia Catalana)
• Fascist and Communist Alternatives in Catalan Separatism, 1919-1939

Estat Català (1922-1931) (Enric Ucelay-Da Cal)
Estat Català (1936-1960) (Enric Ucelay-Da Cal)
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya- Estat Català (JEREC) (Enric Ucelay-Da Cal)
Nosaltres Sols! (Enric Ucelay-Da Cal)

Auca de la rereguarda
• Estat Català contra Lluís Companys (Daniel Díaz i Esculies)
Objectiu matar companys (El report de Josep Maria Xammar) (Daniel Díaz i Esculies)
Joan Casanovas i Maristany (Daniel Díaz i Esculies)


Les Milícies Pirinenques







Pujar