Catalunya 1714








L'escomesa


 

 

Poesies patriòtiques catalanes musicades per Ramon Boadella

Cant a la Pàtria

El Cant de la Raça

El Cant del Poble

Credo

La Marsellesa

Catalanesca

Mare

 


Cant a la Pàtria

De la banda de ponent
hi ha una terra llunya, llunya;
és la nostra Catalunya
bella, forta i renaixent.

En allà nostres germans,
redimits de la gran prova,
van cantant la cançó nova
que travessa monts i plans.

És un crit atronador
per la catalana terra
que mil ànimes enserra
en un llaç de germanor.

Aquest crit és arribat
fins a la nostra platja!
Catalans d’Alguer, coratge!
no oblidem nostro passat.

En lo son gloriós camí
Catalunya sempre avança,
i per tot on passa llança
la llavor que ha de florir.

Oh!, germans, no disperem,
Catalunya està fent via;
presto arribarà lo dia
en què tots renaixerem!

Antoni Ciuffo (“Ramon Clavellet”)

Pujar

El Cant de la Raça

Al bressol de la Pàtria,
s’hi troba un nou infant.
Els avis tot moriren:
la raça van endavant.
El sol, vermell apunta;
la lluna es va apagant.
La mare vetlla i fila
el bressol engronxant.
— Bim bam, bim bam —
amb veu que surt de l’ànima cantant.

“Oh, fill de mes entranyes,
els pits tinc abundants.
Ta Terra serà teva,
que a tu no et mataran.
Sos hèroes i sos màrtirs
fins morts s’aixecaran.
Jo filo la bandera
els dits mullats de sang.”
— Bim bam, bim bam —
Ja sento la bandera espetegant.

La mare bressa i canta;
el nin la va escoltant.
“Minaires, vinga ferro,
que el dia ja va entrant.”
La farga ja s’arbora
i el mall va repicant.
Les eines de la guerra
amb quin delit que es fan!
— Bim bam, bim bam —
I a l’entorn les espurnes van saltant.

La lluna sembla morta
al front dels musulmans.
El nin, les mans enlaire,
amb la mare cantant.
Rebaten les campanes
per muntanyes i plans:
les armes espeteguen;
Fins les dones s’hi fan.
— Pim pam, pim pam —.
I el sol ja es nostre enmig del cel triomfant!

Àngel Guimerà i Jorge

Pujar

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
un crit i una sola veu:
Visca la Pàtria!

La nostra terra és redimida!
El gran moment és arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Pujar

Credo

Crec en una Catalunya poderosa i respectada,
Terra de gestes heroiques, Mare dolça i triomfant,
que si un jorn va ésser retuda, escarnida i ultratjada
prompte es redreçarà amb coratge i serena la mirada
en oir la veu sagrada
que li deia: “Sempre avant!”.

Els botxins que l’atuïren la deixaren ja per morta
preparant-se amb gran quimera a sa cendra llençar al vent,
mes la Pàtria ressorgia malgrat tot, vibrant i forta,
i sa llengua recobrava son passat bell i esplendent,
i ja veia coratjosa relluir amb nou esclat
la llum clara i redemptora de la seva llibertat.

I amb la gràcia de les lletres que han estat joia dels savis
i amb la dolça poesia de ses belles tradicions
i amb l’encís de les rondalles que ens contaven nostres avis
i amb cèlica cadència de ses danses i cançons,
ha anat ferma i esclatant
sempre avant...!

I reneix l’amor de Pàtria com un riu que surt de mare
sent més ferma la pitrada per al cim prompte arribar:
i duu l’aire cants de festa i esdevé la llum més clara,
i la sang bull en les venes esperant el bell demà,
i el cor sent viva fal·lera per la glòria que vindrà...

I ja ve...! La llum s’apropa o la Pàtria va on és ella...
Si encar núvols s’agombolen ja es veu l’Arc de Sant Martí...
Avant sempre, Pàtria meva! I amb el mall, el pic, la rella,
els pinzells o bé la ploma fes ben ample el teu camí.

Amb el delit treballa i lluita i ensems riu i balla i canta.
Tingues fe en el teu pervindre que de glòria ve nimbat,
el nou sol està per néixer... Ta figura s’ageganta...
Aixequem els cors, oh Pàtria, que s’apropa el jorn sagrat!

Ja s’apropa l’hora santa
de la teva llibertat!

Josep Pujadas i Truch

Pujar

La Marsellesa

Tots a les armes, fills del poble:
el jorn de glòria és arribat!
Amb nostra causa justa i noble
triomfarà la llibertat.
Avant, avant, plens de coratge!
Lluitem a mort amb l’opressor
vessant la sang sense dolor,
que estem cansats de l’esclavatge!
Armem-nos ciutadans!
Alcem el Sometent!
Ardidament,
petits i grans,
lluitem contra els tirans!

Fills de la terra catalana:
primer morir que viure esclaus!
Per l’ideal que ens agermana.
Com més turments, siguem més braus!
Malhaja el poble que ses penes
suporta humil i resignat!
Malhaja el poble esclavitzat
que no fa a trossos ses cadenes!
Armem-nos, ciutadans!
Alcem el Sometent!
Ardidament,
petits i grans,
lluitem contra els tirans!

Ignasi Iglésies i Pujades

Pujar

Catalanesca

Catalunya, mare nostra,
Aixeca ben alt el front,
que és mirall del cor el rostre
i és ton cor de virtuts front.
Un timó, un mall i una arada
per ser gran, Déu t’ha donat
i amb gent més franca i honrada
que tos fills, ningú ha tractat.

Catalans per sempre
volem ser en tot,
catalans de raça,
catalans de cor.

L’amor al Treball fins ara
del nostre pa és el llevat;
nostre Credo, el de la mare;
nostre ideal, la Llibertat.
El sol dring de les cadenes
fa aixeca’ns en sometent,
i la sang de nostres venes
en volcans l’afronta encén.

De ta falda en les muntanyes
un mal cor no s’ha criat,
que tens, Pàtria, per entranyes,
els turons de Montserrat.
Tallaferros alletares,
Cors de Roure i Rocaforts,
o Farells que no els plorares
mai vençuts abans que morts.

Qui en pau a la nostra porta
arribi, en pau el rebrem.
Catalunya és lliure i forta,
no avorreix ni tampoc tem.
De tothom volem merèixer
ser tinguts per bons germans;
mes també, tal com vam néixer,
cloure els ulls sent catalans.

Catalans per sempre
volem ser en tot,
catalans de raça,
catalans de cor.

Francesc Ubach i Vinyeta

Pujar

Mare

Mare si et veig jo ploro,
ploro per tot el que t’han fet passar.
Et varen canviar de llengua
i també d’identitat,
però jo sempre t’he estimat.

Mare si et veig jo ploro,
que els papers de Salamanca encara no han arribat,
que són cartes dels teus fills
que a casa volen tornar.
Però això ells mai no ho entendran.

Mare si et veig jo ploro,
ploro per tot el que t’han robat.
Hem perdut la nostra herència
i també la llibertat,
Però jo sempre t’he estimat

Però hi ha un camí,
que no t’hi he portat,
on els pobles i les nacions
poden viure dins un marc,
en un marc de llibertat,
una nació amb estat
amb pobles agermanats.
Treballarem petits i grans per deixar-te de plorar.

Mare si et veig jo ploro,
que t’han construït muntanyes i plans
per treure quatre diners
que aquí no es quedaran.
Però jo sempre t’he estimat.

Mare si et veig jo ploro,
que els peatges sempre et vagi pagant.
Que deixaràs per sempre
la teva millor empremta de pau i generositat.

Però hi ha un camí,
que no t’hi he portat,
on els pobles i les nacions
poden viure dins un marc,
en un marc de llibertat,
una nació amb estat
amb pobles agermanats.
Treballarem petits i grans per deixar-te de plorar.


Ramon Boadella

Pujar