El pensament de Josep Narcís Roca i Farreras
Catalunya 1714








Articles històrics

 

• Biografia de Josep Narcís Roca i Farreras (GEC)
• Biografia de Josep Narcís Roca i Farreras (Associació Josep Narcís Roca i Ferreras)




Josep Narcís Roca i Ferreras (1834/1891), al meu entendre el més lúcid, el més incisiu, el més documentat, el més actual dels teoritzadors del nacionalisme català, en una sèrie de dotze articles que, entre el primer de novembre del 1871 i el 13 de gener del 1872, va publicar, sense signatura i amb el títol comú de El patriotismo social, a «La independencia», s’enfrontà dialècticament amb els qui, dient-se internacionalistes, consideraven que el patriotisme, tota mena de patriotisme, era conseqüència d’una mentalitat retrògrada i obeïa a una fórmula que havien concebut els oligarques per a embeneitir el poble i així poder-lo explo­tar amb més facilitat.

Fèlix Cucurull

L’autodeterminació de Catalunya

Per un seu article, "Dos procediments per a l’emancipació", l'any 1878, Josep-Narcís Roca i Ferreras fou acusat de "delito de rebelión por medio de la imprenta" i hagué d’afrontar una ordre de crida i cerca. L’any 1886 es va dictar un altre cop acte de presó contra ell i va haver de comparèixer davant els tribunals; aquesta vegada per un article que es titulava "Ni espanyols ni francesos".

 

Citacions de Josep Narcís Roca i Farreras (1873)

Amb València, Catalunya i les Balears pot constituir-se un Estat federal separat, i pot constituir-se també un Estat confederat dividit en províncies descentralitzades; difícilment un Estat federal dintre si mateix i confederat amb els altres d’Espanya.
¿Admet, accepta per al dia d’avui, per al 30 de maig de l’any 1873, l’autonomia, la independència de Catalunya com a Nació, com a Estat tot lo més confederat amb altres d’Espanya, com l’accepta el catalanisme federal, democràtic, revolucionari, el catalanisme que anomenem progressiu?
Solament en la independència pot Catalunya refer-se, restaurar-se, renéixer, tornar a ser el que fou i pot ser
La monarquia no pot ni vol donar a Catalunya sa vida pròpia, sa independència a l’exterior i llibertat a l’interior en el grau necessari per a la situació política i social del temps. Sota cap rei d’Espanya, ni de la Corona d’Aragó, ni sota cap príncep de Catalunya, pot renàixer la nostra pàtria catalana com a pàtria, com a poble, com a nacionalitat.
Catalunya en temps de Felip V hauria mirat com una redempció poder-se erigir en República separada sota el protectorat d’alguna potència, com li proposava l’any 1641 En Richelieu, oferint-li el de França, com l’any 1712 ho proposava l’Emperador Carles VI, III de la Corona d’Aragó i ho demanava l’any 1733 el secretari Broak demanant per a la República lliure catalana la protecció de l’Alemanya i l’Anglaterra.

S’han blasmat a Catalunya les aspiracions separatistes que va manifestar als segles XVII i XVIII; nosaltres no podem sinó alabar-les i glorificar-les, puix que eren causades per l’esperit d’independència i llibertat que els nostres antics passats tenien. 

Articles de Josep Narcís Roca i Farreras publicats a La Renaixensa

• Catalunya i la Federació (1/5/1873)
• La Tradició de Catalunya (10/5/1873)
• El catalanisme progressiu (1/6/1873)
• Catalunya privilegiada (10/6/1873)
• Catalunya exceptuada (10/7/1873)
• Catalunya província descentralitzada (20/7/1873)
• Catalunya Estat (10/8/1873)
• Catalunya República (20/8/1873)
• Catalunya separada. Catalunya confederada (1/9/1873)

Podent ser Estat lliure, per què voler ser províncies uniformades i centralitzades, ni departaments centralitzats i uniformats?
Ni espanyols, ni francesos súbdits; sinó catalans lliures, autònoms, confederats amb pactes lliures o amb senzills tractats d’aliança. Llibertat i fraternitat, res de vassallatge, ni de subjecció: independència i amistat de germans, tant respecte dels espanyols, com dels francesos. [+]

• El pensament d'Antoni Rovira i Virgili
• Articles de Daniel Cardona i Civit
• Antoni Gaudí, patriota català
• El socialisme espanyol i Catalunya (Joan Comorera)
• Sols l’ideal pot dur-nos al triomf (Manuel Carrasco i Formiguera)
• Nacionalisme català. Idees i pensament de mossèn Armengou
• El socialisme català: Manuel Serra i Moret