Catalunya 1714








Finestra lingüística

Finestra lingüística era una secció de la revista Medicampus a cura del
Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC)

A cada verb i a cada complement, la seva preposició

Un universal de totes les llengües és el principi d'economia, és a dir, produir la màxima informació amb els mínims recursos. Així, generalment no diem Menjo carn i menjo peix; sinó que evitem la repetició d'un verb que se sobreentén i escurcem la frase: Menjo carn i peix; en altres enunciats, allò que elidim és un complement; en lloc de Vénen amb moto i van amb moto, diem Vénen i van amb moto, estalviant-nos ara un sintagma que és un circumstancial instrumental tant de venir com de anar.

Tanmateix, l'hàbit de no enunciar un element condueix adesiara a construccions incorrectes. Aquí volem referir-nos a la coordinació de dos verbs que regeixen preposicions diferents. Encara que pugui semblar correcta una oració com *Contínuament entrava i sortia de casa, no ho és, perquè entrar no accepta de, com sortir; per tant, no ens podem estalviar de dir dues vegades el complement amb la preposició adequada: Contínuament entrava a casa i sortia de casa. Això no obstant, no és prou normal aquest canvi, ja que el català ens permet de recórrer a un pronom per economitzar l'ús del complement: Contínuament entrava a casa i en sortia (en equival a de casa). Sempre que hàgim de coordinar dos verbs que comparteixen un complement, hem d'assegurar-nos amb quina preposició es construeix cadascun: asseure's duu a o en; aixecar-se, en canvi, de. Per això hem de dir: S'asseia a taula i se n'aixecava, i no *S'asseia i s'aixecava de taula. Apropiar-se demana la preposició de; vendre duu el complement directe sense preposició. Per tant, no és bona la frase *S'apropiava i venia el que no era seu, que cal substituir per S'apropiava del que no era seu i ho venia. Plànyer-se regeix de; doldre, un complement directe sense preposició; consegüentment no és bona la frase *Es planyia i li dolia la seva desgràcia, que cal substituir per Es planyia de la seva desgràcia i li dolia, on l'objecte de dolia és la seva desgràcia.

En alguns casos, els verbs demanen una preposició distinta, la qual, però, encapçala cadascun dels complements; en l'oració En Jordi anava i venia de Barcelona a Tarragona, l'economia del llenguatge permet no haver de repetir el nom de les dues ciutats a on anava i d'on venia; en realitat equival a En Jordi anava a B. [i venia de T.] i venia de B. [i anava a T.]. Observeu que no seria correcte *En Jordi anava i venia a Barcelona de Tarragona.

JOAN MARTÍ I CASTELL
Director del Servei de Relacions Exteriors de
l'Institut d'Estudis Catalans (SEREIEC)