Catalunya 1714








Finestra lingüística

Finestra lingüística era una secció de la revista Medicampus a cura del
Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC)

Qüestions de gènere

Possiblement, les interferències lingüístiques més difícils d'eliminar són les que es donen en la morfologia i la sintaxi, perquè passen més inadvertides als parlants.

Hi ha barbarismes que consisteixen en el canvi del gènere gramatical i que, malgrat que en l'aprenentatge escolar del català se subratllen particularment, la inèrcia ha impedit que es rectifiquin. En aquesta ocasió ens referirem a cinc noms que són masculins i que, en canvi, en l'ús col·loquial —i de vegades en el més formal!— apareixen en femení: el[s] costum[s], el[s] senyal[s], el[s] corrent[s], el[s] llegum[s], l'avantatge / els avantatges; sigui quin sigui el matís semàntic que tinguin, aquests mots són masculins: Té el mal costum de beure; Feu cas als senyals!; Quin corrent d'aire que passa!; Manca el corrent elèctric; Hem comprat llegums cuits; L'oferta que m'han fet té molts avantatges. 

Algú podria pensar que en la dificultat d'esmenar l'ús incorrecte d'aquestes formes té un paper important el fet de considerar que responen a un comportament estrany del català; que generalment són paraules de gènere gramatical femení. No! En altres llengües romàniques —com ho és el català— són masculines: port. i it., costume; fr., signal, port., sinal, it., segnale o segno; fr., courant; fr., légume, port. i it., legume; fr., avantage, it. vantaggio. Ha estat habitualment una trampa presentar-nos la llengua catalana com a estranya en fenòmens en què precisament s'avé més amb les solucions dels idiomes germans que no pas l'espanyol; en què és aquest el que se'n separa i en resta isolat. Així, en català anàlisi és femení: Està pendent d'una anàlisi mèdica, Hem fet dues anàlisis sintàctiques; en espanyol, en canvi, és masculí; però en francès (analyse), en portuguès (análise) i en italià (analisi) és també femení! En alguns casos, el català s'ajunta amb el francès i són divergents respecte a altres llengües romàniques, com en la forma dent, que és femenina en aquests dos idiomes: Anava armat fins a les dents, Li han sortit les [dents] incisives; en canvi, en portuguès i en italià dente és masculí, com en espanyol.

JOAN MARTÍ I CASTELL
Director del Servei de Relacions Exteriors de
l'Institut d'Estudis Catalans (SEREIEC)