Catalunya 1714








Finestra lingüística

Finestra lingüística era una secció de la revista Medicampus a cura del
Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC)

Mesures, mides i talles

Els camps semàntics dels verbs mesurar, amidar (o midar) i fins i tot una accepció poc usada del verb tallar 'mesurar la talla o estatura d'algú', tenen punts de contacte, però no són pas sinònims. El més genèric és mesurar (que també té altres sentits), que pot actuar com a descriptiu en les definicions dels altres dos. Els respectius substantius —mesura, mida, i talla— segueixen també l'esglaonament de concreció i especialització que dèiem, i hem de tenir present els matisos de cadascun a l'hora de fer-los servir adequadament i per a saber quan són intercanviables i quan no ho són. En tot cas, cal insistir en la incorrecció que representa usar el castellanisme *tamany en lloc de mida, per una banda, i el verb espuri *medir per amidar. També és un castellanisme usar mida, per mesura, en casos com El Govern prendrà les mesures adients. De fet, en castellà i en català, els mots equivalents mesura/medida i mesura/mida han seguit evolucions contràries pel que fa a l'ampliació dels seus respectius camps semàntics. En castellà és molt més genèric medida que mesura, que ha quedat gairebé reduït a expressar ponderació.

Si parlem de mesures lineals en general, farem servir mida. Si aquesta mida es refereix a l'alçària d'una persona, podem parlar de la talla, fins i tot quan es tracta d'una alçària figurada, és a dir que podem dir, per exemple, que En Pau és un polític de poca o molta talla, i no necessàriament ens referim a la seva estatura.

Les locucions que podem formar amb aquests substantius també s'han d'adequar al sentit que aquests tenen aïllats, tant si són literals com si són figurats o metafòrics. Del grup de les locucions literals podem citar donar bona mesura 'donar una mica més que la mesura exacta', a mida 'amb les dimensions ajustades' (tot i que aquesta també pot ser metafòrica). Per les mateixes raons que exposàvem més amunt, no és correcta la locució *a mida que en lloc de a mesura que. En el grup de les locucions figurades tenim passar de mida 'ésser excessiu' i les afins fora mesura / fora mida o sense mesura / sense mida, que denoten excés.

ROSER VERNET I ANGUERA
Oficina de Consultes del 
Servei de Relacions Exteriors de
l'Institut d'Estudis Catalans (SEREIEC)