Catalunya 1714








Finestra lingüística

Finestra lingüística era una secció de la revista Medicampus a cura del
Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC)

Retardar, endarrerir

Ara que comença el curs, com cada any, és el moment de fer-se un grapat de bons propòsits per tal que, al llarg dels mesos que durarà, les coses ens vagin de la manera que voldríem.

Un d'aquests propòsits que sistemàticament es renoven és procurar dur un ritme constant que ens permeti tenir al dia les feines i feinetes que, a mesura que el curs avança, sembla que criïn.

El perill que ens amenaça és, com sempre, que la feina se'ns acumuli i les hores comencin a ser més curtes del que és del tracte. Però tots sabem que no és ben bé un problema de rellotges que no vagin prou a l'hora...

A hores d'ara, de tothom és sabut que retrasar és un castellanisme que ens cal bandejar. Les alternatives que tenim per a esquivar aquest verb són diverses. Les més corrents són les formes dels verbs que encapçalen l'article i que, tot i voler dir el mateix, no són del tot sinònimes, com acostuma a passar.

Retardar té sempre un valor temporal: segons el DIEC, vol dir, com a primer significat, 'fer que (alguna cosa) s'esdevingui més tard', mentre que endarrerir també pot expressar una noció  espacial (tots coneixem els romancers o cançoners de mena que sempre s'endarrereixen i es queden a la cua de qualsevol excursió, passejada, etc.).

Quan el retard en l'execució d'una feina és voluntari, o si més no decidit o justificat, també podem dir que l'ajornem (mai aplacem!, que vol dir tota una altra cosa: 'contractar, donar treball a un operari'. Però desenganyem-nos, de vegades aquest ajornament es converteix en una excusa de mal pagador i es transforma en ajornament sine die, que és una manera més curta de dir que volem donar allargs, cosa que acostuma a acabar amb aquell embús de feina que tant pànic fa a tothom i que, enguany de ben segur que sí, no deixarem que es produeixi. Si cal, intentarem avançar el rellotge, sense dir-nos-ho, per aixecar-nos cada dia més aviat i fer tot allò que tenim marcat a l'agenda. És clar que, si de bon començament els elements ja se'ns giren en contra i ens fan perdre una hora valuosíssima perquè, per culpa dels ajustaments horaris, haurem d'avançar els rellotges tot just encetem el curs... Juguem amb desavantatge!

ROSER VERNET I ANGUERA
Oficina de Consultes del 
Servei de Relacions Exteriors de
l'Institut d'Estudis Catalans (SEREIEC)