Catalunya 1714








Els germans Badia


Un gran error (Jaume Ros i Serra, Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya)
Homenatge d'Estat Català als germans Badia en el 70è aniversari del seu assassinat
Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català

Programa radiofònic sobre els germans Badia

 

Els germans Badia

Els fets del 6 d'octubre de 1934


Els germans Badia

S'escau avui el 68 aniversari de l'assassinat dels germans Miquel Badia i Josep Badia.
Els enemics de Catalunya l'encertaren en la seva comesa.
Els germans Badia, vinguts de terres lleidatanes, terres d'homes de voluntat de lluita i de sacrifici, eren guia de la nostra joventut. Aquella pèrdua creà un buit i una defallença plenament justificables.
Els germans Badia representaven no solament la joventut activa, sinó també els treballadors conscients dels seus deures nacionals, que no volien ésser manipulats per intromissions forasteres.
Eren senzills i, com a apassionats per Catalunya, intemperants.
I aquell crim quedà com tants d'altres després, sense el necessari aclariment i el càstig consegüent. La debilitat del poder es féu sentir. Els germans Badia eren uns pilars valuosos per a aguantar l'edifici autonòmic.
Hem de recordar que l'aixecament militar del juliol d'aquell any fou vençut a Catalunya en vint-i-quatre hores, gràcies decisivament a les forces d'ordre públic, que miquel Badia havia preparat amb eficàcia; i en dir això no volem restar importància a l'ajut popular.
Aquell desordre i desgavell posteriors no haurien estat consentits per Miquel i Josep Badia. Els grups d'incontrolats i aprofitadors no haurien tingut cap possibilitat. Hauríem salvat el bon nom de Catalunya i possiblement la guerra hauria pogut seguir per altres viaranys.
Els catalans som fidels als nostres màrtirs i no els oblidem. Per això el record dels germans Badia continua viu entre nosaltres. La sang per ells vessada estimula tot el nostre esperit.
En nom d'aquells dos gloriosos morts, hem de fer una reflexió i una meditació sobre el que hem fet i el que encara ens cal realitzar per assolir la independència dels Països Catalans.

Josep Planchart
Barcelona
AVUI (28/4/04)

 

RECORDANÇA DELS GERMANS BADIA

Un dia de primavera, el 28 d'abril de 1936, al Centre de Barcelona, queien assassinats Miquel i Josep Badia.
Havien viscut agermanats, lluitaren agermanats i moriren agermanats.
Lloança eterna al seu sacrifici per la pàtria.
Els trets anaren contra Catalunya ; i encertaren.
Els germans Badia eren guia de la nostra joventut i uns lluitadors incansables que no defallien mai en el combat.
La seva arriscada valentia els féu refusar l'escorta de protecció que els amics els recomanaven i els oferien.
Els germans Badia representaven, no solament la joventut activa, sinó també els treballadors conscients dels seus deures nacionals, que no volien ésser manipulats per intromissions foranes, al servei d'interessos avui prou aclarits.
Eren senzills i com apassionats per Catalunya, intemperants.
I aquell crim quedà sense càstig. La debilitat del poder es féu sentir, que era precisament una de les coses que es pretenia.
Els catalans som fidels als nostres màrtirs i no els oblidem. Cada onze de setembre fem memòria perenne dels immolats el 1714, per això també el record dels germans Badia continua viu entre nosaltres i fem tots els possibles per infondre a les nostres joventuts els ideals pels quals donaren llur valuosa vida. La sang per ells vessada estimula tot el nostre esperit.
Els germans Badia, vinguts de les terres lleidatanes, terra d'homes de voluntat, de lluita i de sacrifici, són encara avui un estímul i una esperança.
En nom d'aquells dos gloriosos morts, caldria demanar a tothom una reflexió i una meditació sobre el que hem fet i el que encara ens cal realitzar, i principalment sobre el que hem d'evitar.

 

 

Pujar