Ens caldria poder tenir d’una manera normal, i sense necessitar permís dels espanyols, una sèrie de coses que ens fan molta falta. N’enumeraré unes quantes:
Tenir representació directa a l’ONU, a la UE, a l’OTAN i al Banc Central Europeu.
Un Comitè Olímpic i unes seleccions esportives nacionals propis.
No haver de pidolar o fer servir la força que ens pot donar el fet que cap partit estatal no tingui majoria absoluta per a aconseguir més facultats administratives i millorar el nostre dèficit fiscal.
Si hi ha d’haver una llengua, el coneixement de la qual sigui un deure, aquesta ha de ser la catalana. I aquesta llengua ha de tenir el prestigi i l’ús social que li corresponen com a llengua pròpia de la nació.
Que les peces d’identitat siguin només en català.
Que els plans de tots els nivells d’estudi siguin fets per nosaltres, que els catedràtics d’Universitat siguin nomenats per institucions catalanes, i que el seu estatut sigui el més adequat a la nostra manera de ser.
Poder regular nosaltres el funcionament de les caixes i de les altres entitats de crèdit i d’inversió.
Poder nomenar el director de l’arxiu de la Corona d’Aragó.
Decidir sobre peatges i gratuïtat de les autopistes.
Tenir prou facultats i diners per a resoldre tots els problemes de prop del delta de Llobregat: pistes de l’aeroport, ampliació del port, desviament del riu, purificadora d’aigües, estació del TGV, tot respectant un espai ecològic.
Que siguem nosaltres, i no el "Ministerio", els qui autoritzem els focs artificials de Solsona.
Que els nostres industrials no tinguin cap recel d’etiquetar els seus productes en català i en totes les llengües que creguin convenient.
Que el nostre Parlament no estigui hipotecat per la por que una llei de Bases de les Corts espanyoles invalidi o disminueixi el valor d’allò que el nostre Parlament va aprovar.
Que la nostra autoestima no disminueixi per la constatació que les coses importants de la nostra vida social i política depenen de les decisions que pren Espanya.
Que el president de Catalunya, quan va a l’estranger, no es trobi que tot volent vendre Catalunya, sovint allò que li compren és Espanya.
Tot això no ho tenim perquè Espanya té la sobirania sobre Catalunya. Per a tenir-la nosaltres, cal que Espanya la deixi de tenir. Hem de tenir el nostre estat en lloc d’estar subjectes a un estat forani.
