Catalunya 1714








A la memòria de Joan Ballester i Canals


 



Palestra, un projecte cívic catalanista


Homes com Joan Ballester i Canals figuren, amb relleu especial, en el nomenclàtor
de la memòria ciutadana,
tot i que ments alienades i corrosives s’hagin afanyat a esborrar-los o embolicar-los amb boires estranyes.
A ells devem la nostra permanència vital com a catalans, a desgrat dels que, equívocs i maldestres, ens governen i dissenyen.

Només ens en queda el nom. Sense l’inventari de l’obra
feta, les actuacions agosarades, els empresonaments i constància prou clara del seu mestratge. Des de joveníssim a Nosaltres Sols! fins a l’hora de la malgirbada recuperació democràtica, ningú com ell ha viscut amb tant d’encert el ple de la Nació Catalana, els Països Catalans.

Víctor Castells

Barcelona, 10 de febrer de 1913
Barcelona, 27 de juliol de 1980

 

PER LA UNITAT DELS PAÏSOS CATALANS

L’activisme català d’en Joan Ballester li ve de molt jove: amb divuit anys es fa de Palestra. Després ingressà a la Unió Catalanista i, el 1935, milità a Nosaltres Sols!

Durant la Guerra Civil de 1936-1939, va ser mobilitzat el març de 1937, lluità al front d’Aragó, fou ferit a la batalla de l’Ebre, assolí el grau de sergent i caigué presoner dels feixistes a Tarragona.

El 1945, amb en Joan Mateu i Ballester, Manuel Creus i Montserrat i S. S. Creus creen el grup Bandera que, amb la col·laboració d’Alfred Oller, Francesc Garcia i Salés, J. F. Llompart i l’impressor Josep Pelegrí i Ramon, edita el butlletí clandestí Bandera del Poble Català, i també uns recordatoris de l’aniversari de l’afusellament del president Companys.

A partir de 1950, en el seu negoci de publicitat cinematogràfica Públia, que vint anys més tard va reconvertir en llibreria catalana, al carrer de Consell de Cent, número 281 de Barcelona, esdevé el representant del Diccionari català-valencià-balear, que feia, des de Mallorca, en Francesc de Borja Moll. La divulgació de l’obra del Diccionari es va organitzar com una eina de propaganda catalanista de primer ordre, que en Ballester, va saber aprofitar, sobretot amb una xarxa de contactes a comarques. Aviat, la "parada del Diccionari" que es muntava al capdamunt de la Rambla barcelonina el dia de Sant Jordi –així com la botiga Públia– es van convertir en un focus de trobades i contactes entre la gent que es movia en defensa de la causa catalana.

Però la tasca més important que va promoure en Ballester va ser la de divulgar arreu el concepte de la unitat nacional: els Països Catalans. El 1962, va editar un mapa que incloïa tota la nació, amb les divisions comarcals, una cosa que avui pot semblar ben innocent però que en aquells temps li va costar un procés i una estada a la presó.

Els anys cinquanta va fomentar moltes trobades entre joves valencians, baleàrics i de la Catalunya central i nord. Els pagaven el viatge i l’estada i connectaven amb intel·lectuals i joves d’ací. La joventut del Front Nacional de Catalunya eren participants habituals d’aquests seminaris, ja que si bé en Ballester no es va integrar en cap organització de les que lluitaven contra la Dictadura, el fet que el líder del Front, Joan Cornudella i Barberà, disposés d’un despatx –fosc i tenebrós– en la seva botiga, feia que hi hagués una estreta cooperació.

Va organitzar, el 1960, l’Aplec de la Joventut dels Països Catalans sense demanar cap mena d’autorització, que el més probable és que li fos denegada. S’hi van trobar 150 joves de tot l’àmbit nacional. Va fer-se a la Selva del Camp.

A la seva llibreria es va constituir la Comissió, de la qual vaig formar part, que l’1 de maig de 1962 va organitzar l’homenatge a en Francesc de Borja Moll, celebrat a Sant Martí Sarroca (l’Alt Penedès), amb motiu de l’acabament del Diccionari. La mateixa Comissó va fer un acte de regraciament –molt concorregut–, a tota una vida de servei a la pàtria, a en Francesc Maspons i Anglasell, amb motiu del seu norantè aniversari; va ser a Bigues (el Vallès Oriental) el 13 de maig de 1963, com tants actes d’aquells temps va acabar amb multes.

Ballester va crear les Edicions d’Aportació Catalana, que vorejaven la il·legalitat, i que popularitzaren l’eslògan "Entre tots ho farem tot", amb una col·lecció de més de cinquanta títols de temes d’actualitat, polítics i culturals. Alguns d’ells foren prohibits i d’altres segrestats però, sense immutar-se, els seguia venent de sotamà.

El 1963, participa en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili a Montevideo, amb un treball titulat "Per una consciència de país", que va guanyar el premi Presidència de la Generalitat. Aquell mateix any va fer-se la Campanya de les instàncies, on aprofitant el dret de petició reconegut pel Fuero de los Españoles, que permetia adreçar-se individualment, fent un requeriment, al vicepresident del Govern (ho era el capità general Muñoz Grandes), 10.000 persones ompliren la corresponent instància demanant la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i el camp dels mitjans de comunicació; tot i que la llei obligava a la resposta, aquesta no va arribar mai. La llibreria d’en Ballester va ser un dels punts de distribució de les instàncies. El bo del cas és que, assabentada la Policia, va fer-li uns registres sense resultat, i no és que els papers no hi fossin és que el munt de paperam que, de forma expressa i caòtica, tenia els desanimava d’entrada. Va ser detingut i multat diverses vegades.

La seva llibreria va servir com a "bústia", perquè gent de molta confiança hi pogués deixar i recollir coses de tot ordre. També, ja a la dècada dels anys setanta, s’hi va obrir una caixa de resistència per tal de recollir diners per ajudar els patriotes catalans empresonats, ja que en Ballester era membre del Comitè Pro Presos de Catalunya. Elements feixistes espanyols van atemptar diverses vegades contra la llibreria amb pintades i còctels molotov.

A la dècada dels setanta es va dedicar a fer uns fulletons, on exposava la seva posició sobre fets puntuals. Adornats amb les quatre barres i el mapa dels Països Catalans, van sortir-ne una quinzena.

Va prendre part en l’intent de reconstitució, a l’interior, del Consell Nacional Català quan Batista i Roca va tornar de l’exili. En Ballester havia mantingut molts contactes amb en Batista amb el qual tenia una afinitat ideològica molt elevada, ja des de l’època de Palestra.

Tres mesos després de la seva mort va crear-se, sota la batuta de l’Ermengol Passola, l’associació Amics de Joan Ballester amb la voluntat de continuar la idea i el tipus d’acció que ell havia dut a terme. Del Principat, hi havia també en Josep Tremoleda, Joan Triadú i Josep Ibáñez Sensarrich; del País Valencià, l’Eliseu Climent; de les Illes, l’Aina Moll, i de Catalunya Nord, en Gilbert Grau. Un agrupament escolta va prendre el seu nom. Ballester va ser un home constant i de pedra picada.

Imitem-lo.

 

Robert Surroca i Tallaferro
La Catalunya resistent

Per una consciència de país (Joan Ballester i Canals)