Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
PREÀMBUL
I. Significat i situació de la llengua catalana
La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional
de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d'integració i de cohesió social
dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam
privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una
comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa
contribució a la cultura universal. A més, ha estat el testimoni de fidelitat del poble
català envers la seva terra i la seva cultura específica.
Forjada originàriament en el territori de Catalunya, compartida amb altres terres -en les
quals rep també denominacions populars i fins i tot legals diverses-, la llengua catalana
ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal, s'ha vist afectada negativament per
alguns esdeveniments de la història de Catalunya, que l'han portada a una situació
precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució
política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i
mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis
demogràfics de les darreres dècades, i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit
restringit que té, similar al d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el
món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen
a la mundialització.
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstàncies, la situació sociolingüística
de Catalunya és avui complexa. La realitat d'una llengua pròpia que no ha assolit la
plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context
internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori de
Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s'expressen preferentment
i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera significativa la
mateixa cultura catalana, contribució feta així mateix per altres ciutadans i ciutadanes
en altres llengües. Aquesta realitat, doncs, exigeix una política lingüística que
ajudi eficaçment a normalitzar la llengua pròpia de Catalunya i que, alhora, garanteixi
un respecte escrupolós als drets lingüístics de tots els ciutadans i ciutadanes.
II. El marc jurídic
El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució
espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979.
La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l'Estat espanyol,
estableix a l'article 3 que "el castellà és la llengua espanyola oficial de
l'Estat" i que, com a tal llengua oficial, "tots els espanyols tenen el deure de
conèixer-la i el dret d'usar-la". A més, la Constitució diu que "les altres
llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes
d'acord amb els seus estatuts".
L'Estatut d'autonomia, en l'article 3, disposa: "1. La llengua pròpia de Catalunya
és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el
castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i
oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur
coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant
als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte
d'ensenyament i d'especial respecte i protecció."
Aquestes disposicions estatutàries foren desenvolupades per la Llei 7/1983, del 18
d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, d'enorme transcendència en la
història de la llengua, que va comportar la despenalització del català i en catorze
anys de vigència ha permès que se n'estengués el coneixement entre la gran majoria de
la població i una política concertada entre tots els sectors de la societat, que s'ha
materialitzat en el procés de normalització lingüística.
En el temps de vigència de la Llei s'han produït canvis transcendents: en el camp
tecnològic, s'ha generalitzat l'ús de la informàtica i de les autopistes de la
informació; en el camp cultural i comercial, s'ha establert la llibertat de comerç, que
ha generalitzat els préstecs culturals, especialment en el món de les comunicacions i de
l'audiovisual; en el camp polític, d'una banda Espanya s'ha incorporat a la Comunitat
Econòmica Europea, avui Unió Europea, regida pel principi del multilingüisme, i d'altra
banda la Generalitat ha assumit moltes de les competències previstes en l'Estatut; en el
camp social i sociolingüístic, s'ha generalitzat el coneixement del català
-generalització que no sempre ha comportat un augment similar en els usos públics- i
s'ha produït un canvi notable en els fluxos migratoris. També hi ha hagut una important
evolució del dret lingüístic al nostre país, deguda en part a la jurisprudència del
Tribunal Constitucional i en part a la legislació catalana i als estudis doctrinals.
Finalment, cal destacar el contingut de diverses resolucions del Parlament Europeu: la del
30 de novembre de 1987, sobre les llengües i cultures de les minories regionals i
ètniques; la de l'11 de desembre de 1990, sobre la situació de les llengües a la
Comunitat i la de la llengua catalana, i la del 9 de febrer de 1994, sobre les minories
lingüístiques i culturals de la Comunitat Europea. També cal destacar la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comitè de
Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992, i la Declaració universal de drets
lingüístics, aprovada per la Conferència Mundial de Drets Lingüístics el 6 de juny de
1996, a Barcelona, que va comptar amb el suport unànime del Congrés dels Diputats i del
Parlament de Catalunya.
III. Els objectius d'aquesta llei
Totes aquestes circumstàncies han fet aconsellable de modificar i actualitzar la Llei del
1983 i de renovar l'acord polític i social que hi va haver aleshores, per a poder
consolidar el procés impulsat per la Llei de normalització lingüística en l'àmbit de
l'administració i de l'ensenyament, adaptar a les necessitats d'avui la regulació dels
mitjans de comunicació i les indústries culturals i establir una normativa lingüística
destinada al món socioeconòmic, tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la
generalització del coneixement complet i de l'ús normal de la llengua catalana, la qual
cosa ha de permetre donar un nou impuls a l'ús social de la llengua.
La modificació i l'actualització de la llei del 1983 han de permetre també consolidar
el compromís estatutari d'arribar a la plena igualtat pel que fa als drets i els deures
lingüístics i, de manera especial, els de conèixer les dues llengües oficials i
usar-les, cosa que comporta que, d'acord amb el marc estatutari vigent, els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya hauran de conèixer la llengua catalana i la castellana i tindran
el dret d'usar-les.
Per a continuar aquest impuls, esdevé també del tot indispensable modificar la normativa
estatal i l'europea, i refermar les polítiques de foment i les dotacions pressupostàries
corresponents.
IV. El contingut i l'estructura d'aquesta Llei
Aquesta Llei formula els conceptes jurídics de llengua pròpia i de llengua oficial.
Així, el concepte de llengua pròpia aplicat a la catalana obliga els poders públics i
les institucions de Catalunya a protegir-la, a usar-la de manera general i a promoure'n
l'ús públic a tots els nivells. El concepte de llengua oficial aplicat al català i al
castellà garanteix als ciutadans i ciutadanes els drets subjectius, que són proclamats
explícitament, a aprendre les dues llengües, a poder usar-les lliurement en totes les
seves activitats públiques i privades, a ésser atesos en la que escullin en llurs
relacions amb les administracions i, de manera gradual i progressiva, amb tots els agents
socials que ofereixen serveis al públic, i a no ésser discriminats per raó de llengua.
Tenint en compte aquests principis, la Llei regula l'ús de les dues llengües oficials a
Catalunya, i estableix mesures d'emparament i promoció de l'ús del català per
aconseguir-ne la normalització i mesures de foment per garantir-ne la presència en tots
els àmbits.
En l'àmbit oficial i administratiu, aquesta Llei estableix que les administracions i les
institucions catalanes han d'emprar de manera general el català, sens perjudici del dret
dels ciutadans i ciutadanes a adreçar-s'hi en la llengua oficial que triïn, i proclama
la plena validesa de tota la documentació pública i privada en qualsevol de les dues
llengües oficials, amb plena independència de l'una respecte a l'altra, en tots els
àmbits, inclosos l'Administració de l'Estat, l'Administració de justícia i els
registres públics.
Pel que fa a l'ensenyament, aquesta Llei garanteix a tota la població el ple coneixement
de les dues llengües i, alhora, garanteix que l'alumnat no sigui discriminat ni separat
en grups diferents per raó de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció
lingüística aplicat a l'empara de la Llei del 1983, i d'acord amb la jurisprudència del
Tribunal Constitucional. També estableix mesures de foment de la docència universitària
en català.
En l'àmbit dels mitjans de comunicació, i en el marc de les competències de la
Generalitat, regula l'ús del català en les emissores de radiodifusió i de televisió,
per tal de garantir la presència de la llengua pròpia en l'espai radiofònic i
televisiu, i estableix mesures de foment de la premsa escrita. Pel que fa a les
indústries culturals, manté i reforça les mesures de foment que ja establia la Llei de
Normalització Lingüística per a la cinematografia, el llibre, la cançó i les arts de
l'espectacle, i incorpora referències a la informàtica, les xarxes de comunicació
telemàtiques i els productes d'enginyeria lingüística, que han esdevingut la base del
tractament de la informació en tots els camps.
Pel que fa a l'àmbit socioeconòmic, adopta mesures de regulació de la presència de la
llengua catalana i de foment de l'ús d'aquesta llengua en tots els camps en què, per
raons de mercat o d'altres, no es garanteixen prou. D'aquesta manera, les empreses
públiques, les concessionàries i les de serveis públics s'incorporen activament al
procés de normalització lingüística, amb la finalitat de garantir els drets
lingüístics dels consumidors i consumidores. L'objectiu és aconseguir, en el món
econòmic, una situació d'equitat entre les dues llengües de manera progressiva, a
mesura que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin adquirint un coneixement
complet de la llengua catalana, i sempre per mitjà de la concertació social propiciada
des de la Generalitat.
Finalment, aquesta Llei reconeix, empara i fomenta l'ensenyament i l'ús de l'aranès a la
Vall d'Aran, amb una referència a la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim
especial de la Vall d'Aran, i amb ple respecte per les competències de les seves
institucions pròpies de la Vall d'Aran.
Aquesta Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes i només crea
obligacions per a les administracions i per a determinades empreses si el caràcter de
servei públic de llur activitat i la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans i
ciutadanes ho fan aconsellable. D'aquesta manera, només poden ésser objecte d'actuació
administrativa, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, els funcionaris i
funcionàries i les empreses esmentades si incompleixen les obligacions establertes per
aquesta Llei.
Pel que fa a l'estructura, aquesta Llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions
addicionals, tres de transitòries i tres de finals. L'articulat es distribueix en set
capítols, que regulen els principis generals (capítol preliminar), l'ús institucional
(capítol I), l'onomàstica (capítol II), l'ensenyament (capítol III), els mitjans de
comunicació i les indústries culturals (capítol IV), l'activitat socioeconòmica
(capítol V), i l'impuls institucional (capítol VI).
Segueix, per tant, l'estructura de la Llei 7/1983, a la qual s'addicionen els capítols
específicament destinats a l'onomàstica i a l'activitat socioeconòmica.
CAPÍTOL PRELIMINAR
Article 1. L'objecte d'aquesta llei
1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de
l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la
llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir
l'ús normal i oficial del català i del castellà.
2. Els objectius principals d'aquesta Llei són:
a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i
ciutadanes.
b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del
castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i ciutadanes.
c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en l'administració,
l'ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món
socioeconòmic.
d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els
ciutadans i ciutadanes.
3. És també un objectiu d'aquesta Llei assolir la igualtat pel que
fa als drets i deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les
accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.
Article 2. La llengua pròpia
1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com
a poble.
2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en
especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les
corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de
comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.
b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de
l'Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions
i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.
3. El que diposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les
institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i
ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.
Article 3. Les llengües oficials
1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també
ho és el castellà.
2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser
emprades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i
privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües
oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.
Article 4. Els drets lingüístics
1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una
política activa de la Generalitat per crear les condicions que permetin d'arribar a la
igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:
a) Conèixer les dues llengües oficials.
b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials,
oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.
c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en
els termes que aquesta Llei estableix.
d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en
tots els àmbits.
e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que
empra.
2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per obtenir la
protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.
3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al
Síndic de Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per
garantir-li els drets lingüístics de forma específica.
Article 5. Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat
1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans
i ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de les
dues llengües a tota la població, la capacitació i l'habilitació lingüístiques del
personal al servei de les administracions i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes
quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.
2. La Generalitat ha de fer actuacions d'emparament, de protecció i
de promoció i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció
de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.
Article 6. La unitat de la llengua catalana
1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb
altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La
Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar
l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents
territoris de parla catalana.
2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut
d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística.
Article 7. Reconeixement i protecció de l'aranès
L'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d'Aran, es regeix, pel que
fa a l'ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall
d'Aran, i, supletòriament, pels preceptes d'aquesta Llei, els quals mai no poden ésser
interpretats en perjudici de l'ús de l'aranès.
CAPÍTOL I
L'ÚS INSTITUCIONAL
Article 8. La publicació de les normes
1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en
edicions simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya. Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana.
2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del
Govern, de l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions
locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà.
Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya
1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions
públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en
la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les
notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit
lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en
castellà si ho demanen.
2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant
disposicions reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots
els òrgans de la seva competència.
3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús
del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa
l'apartat 1. També l'han de regular, en aquest mateix sentit totes les altres
corporacions públiques.
Article 10. Els procediments administratius
1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de
la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya
s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar
documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho
sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els
afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al
sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els terminis
establerts.
Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de
les administracions de Catalunya
1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les
institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i
suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que
el faci apte per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la
Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de
l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats
públiques i de l'Administració de Justícia de Catalunya i fomentar mesures de
reciclatge d'aquest personal.
3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de
l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els
serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement
de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a
les funcions de les places de què es tracti, en els termes establerts en la legislació
de la funció pública.
Article 12. L'Administració de l'Estat
1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens
de l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en
qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom pot relacionar-se, oralment i per escrit, amb
l'Administració de l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser
atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.
Article 13. Les actuacions judicials
1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les
escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de
traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb
l'Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se
li pot exigir cap mena de traducció.
3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial
demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten,
sense retards per raó de llengua.
4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als
tribunals eclesiàstics i als arbitrals.
5. En la provisió de places del personal al servei de
l'Administració de justícia dependent de la Generalitat s'ha d'aplicar el que disposa
l'article 11, d'acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que s'han
d'establir per reglament.
Article 14. Els documents públics
1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les
dues llengües oficials.
2. Els documents públics s'han de redactar en la llengua oficial
que esculli l'atorgant, o, si n'hi ha més d'un, en la llengua que acordin. Si no hi ha
acord pel que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'ha de redactar en totes dues
llengües oficials.
3. Abans de redactar el document, s'ha de preguntar explícitament
als atorgants quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra, no ha de
comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull
expressament la llengua, el document es redacta en català.
4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català,
segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han
de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat. En
la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no
cal protocol·litzar-la.
5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions
d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de
comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per exercir les
funcions pròpies del seu lloc de treball.
Article 15. Els documents civils i mercantils
1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per
tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sense perjudici de les traduccions
que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que
l'idioma no sigui oficial a Catalunya.
2. Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui
la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són
vàlids i no requereixen cap traducció per exigir-ne judicialment o extrajudicialment el
compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.
3. Els documents a què es refereix l'apartat 2 s'han de redactar en
la llengua oficial que les parts acordin. Nogensmenys, si es tracta de contractes
d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de
redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d'estar a
disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en
castellà.
4. Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que
representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües
oficials.
5. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts
per les entitats financeres a llurs clients i clientes han d'ésser redactats, si més no,
en català.
Article 16. Els convenis col·lectius de treball
1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en
qualsevol de les dues llengües oficials.
2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la
llengua oficial que acorden les parts, o si no hi ha acord, en les dues llengües oficials
i en exemplars separats.
Article 17. Els registres públics
1. Són vàlids els assentaments registrats fets en qualsevol de les
dues llengües oficials.
2. En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que
tenen només caràcter administratiu, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial
en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Si el document és
bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre.
3. Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua
oficial emprada en la petició.
4. Les oficines dels registres han d'estar en condicions d'atendre
els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar
amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per exercir
les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5. S'ha de garantir que al'oficina del registre es pugui fer amb
immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de
qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.
6. Els formularis i altres impresos que estiguin a disposició del
públic a les oficines dels Registres han d'ésser redactats, almenys, en català.
CAPÍTOL II
L'ONOMÀSTICA
Article 18. La toponínia
1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la
catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte
els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.
2. La determinació de la denominació dels municipis i les
comarques es regeix per la legislació de règim local.
3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de
població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya
correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en
sigui la dependència.
4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són
les legals a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar. Correspon al Govern de la
Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots
els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern.
Article 19. L'antroponímia
1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la
forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció
i entre els cognoms.
2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la
forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil,
qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona
encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística,
els quals s'han d'establir per reglament.
3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos
respecte a la normativa lingüística aranesa.
CAPÍTOL III
L'ENSENYAMENT
Article 20. La llengua de l'ensenyament
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de
l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.
2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del
català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant
les internes com les externes.
Article 21. L'ensenyament no universitari
1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i
d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.
2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur
llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de
garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els
tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.
3. L'ensenyament del català i del castellà han de tenir garantida
una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol
que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar
normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació
obligatòria.
4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de
fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el
coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el
bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.
5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres, grups classe
diferents per raó de la seva llengua habitual.
6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària
a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de
castellà propis d'aquesta etapa.
7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida
en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part
d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en
les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament.
8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de
Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.
Article 22. L'ensenyament universitari
1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat
i l'alumnat tenen dret a expressar-se en en cada cas, oralment o per escrit, en la llenuga
oficial que prefereixin.
2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions
d'ensenyament superior, en l'àmbit de les respectives competències, han d'adoptar les
mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els
àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis
doctorals i la realització d'oposicions.
3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats
perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la
llengua catalana.
4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris
específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos
internacionals.
Article 23. La formació permanent i els ensenyaments de règim
especial
1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és
preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.
2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és
preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials.
3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la
Generalitat en què no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als
alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.
Article 24. El professorat
1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell
de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar
en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.
2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de formació del
professorat han d'ésser elaborats de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació
en les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent.
3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de
Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les
exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat
visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes
i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.
CAPÍTOL IV
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES INDÚSTRIES CULTURALS
Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics
1. En els mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats per la
Generalitat i per les corporacions locals de Catalunya la llengua normalment emprada ha
d'ésser la catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les corporacions locals
poden tenir en compte les característiques de llur audiència.
2. Sens perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i
5 de l'article 26, els mitjans a què fa referència l'apartat 1 de l'article present han
de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment, les que es produeixen en
llengua catalana.
3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la
programació regular d'emissions radifòniques i televisives en aranès per a la Vall
d'Aran.
4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta
a Catalunya de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana.
Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió
1. Sense perjudici de l'aplicació de la llei 8/1996, de 5 de juliol,
de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, les entitats a què
fa referència la llei esmentada han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent
del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol mena i dels altres
teleserveis que ofereixin sigui en llengua catalana.
2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de
televisions de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya.
3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la
Generalitat han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió
sigui en llengua catalana, bé el Govern de la Generalitat, atenent les característiques
de llur audiència, pot modificar per reglament aquest percentatge.
4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua
catalana en percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en
l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de canals de
televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió.
5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir
que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons
produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent sigui de
cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.
6. Les emissores a què fa referència a aquest article que emeten o
distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de
l'aranès en llur programació.
Article 27. Els mitjans de comunicació escrits
1. En els mitjans de comunicació i en les publicacions periòdiques
editades per la Generalitat i per les corporacions locals la llengua normalment emprada ha
d'ésser la catalana.
2. El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les
publicacions periòdiques de difusió general redactades totalment o majoritàriament en
català.
3. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals han de
fomentar i poden subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal
redactades totalment o majoritàriament en català.
4. L'atorgament de les subvencions a què fan referència els
apartas 2 i 3 ha de seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del
català, dins les previsions pressupostàries i sota control parlamentari o dels plens de
les corporacions locals.
Article 28. Les indústries culturals i les arts de l'espectacle
1. El govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar:
a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de
l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i
científiques en català, i la traducció al català d'obres escrites en altres idiomes.
b) L'edició, la distribució i la difusió de llibres i les publicacions
periòdiques en català.
c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en
català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en
qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes.
d) La producció, la distribució i la difusió d'enregistraments sonors i de
material audiovisual en català.
e) La producció i la representació de les arts de l'espectacle en català.
f) La creació, la interpretació i la difusió de música cantada en català.
g) La producció, l'edició i la distribució de material escrit i auditiu en
llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en català,
per aquest mateix sector.
h) Qualsevol altre manifestació cultural pública en català.
2. Totes les mesures que s'adoptin per a fomentar l'ús del català
en les indústries culturals i d'altres s'han d'aplicar amb criteris objectius, sense
discriminacions i dins les previsions pressupostàries.
3. Per tal de garantir una presència significativa de la llengua
catalana en l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per
reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes
cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua
diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques
doblades o subtitulades en català no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de
distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius.
La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, del 8 de
juny, de protecció i foment de la cinematografia, i segons el règim que aquesta
estableix.
Article 29. Les indústries de la llengua i la informàtica
El govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar amb mesures adequades:
a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes
en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de
reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d'acord
amb els avenços tecnològics.
b) La producció, la distribució i la comercialització dels programaris
informàtics, dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres multimèdia
en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al català.
c) La presència de productes i d'informacions en català a les xarxes
telemàtiques d'informació.
CAPÍTOL V
L'ACTIVITAT SOCIOECONÒMICA
Article 30. Les empreses públiques
1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions
locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei
concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes
i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels
productes o els serveis que produeixin o ofereixin.
2. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 han d'emprar
normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i
els altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic
català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, o
si és el cas en català, si ho demanen.
Article 31. Les empreses de servei públic
1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen
serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i
d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions
megafòniques.
2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a
persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a que fa referència
l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys
en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà
si ho demanen.
3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els
altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per
organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves
empreses i entitats.
Article 32. L'atenció al públic
1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a
la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en
condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol
de les llengües oficials a Catalunya.
2. El govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures
adequades, l'increment de l'ús del català en
l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
3. La senyalització i els cartells d'informació general de
caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i
consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en
català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols
emparats per la legislació de propietat industrial.
Article 33. Les empreses concertades o subvencionades
Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb la
Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries d'ajuts o
subvencions d'aquestes, han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els
avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a
l'objecte de l'ajut o el conveni.
Article 34. La informació als consumidors i consumidores
1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les
instruccions d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de
Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol llengua de la Unió
Europea.
2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries
addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de
denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels
productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han
d'ésser necessàriament, com a mínim, en català.
3. El govern de la Generalitat ha de regular per reglament la
informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats així com
l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es
distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels
productes alimentaris envasats, els perillosos, els tòxics, i també el tabac, per
garantir-hi la presència progressiva del català seguint els principis d'aquesta llei, de
les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic.
Article 35. La publicitat
1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les
administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres
institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de
Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català.
2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir,
estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat,
especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del
sector.
Article 36. L'activitat professional i laboral
1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de
fomentar l'ús del català en les activitats professionals.
2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del
català als centres de treball, en les relacions laborals i en els convenis col·lectius,
pactes d'empresa i contractes de treball i ha de promoure la participació directa dels
sindicats i les organitzacions empresarials per assolir aquest objectiu.
3. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa
podran contenir clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del
català dels treballadors i a garantir-ne l'ús als centres de treball i en els contractes
laborals, fulls de salaris i tota altra documentació. El Govern de la Generalitat haurà
d'estimular que els convenis col·lectius incorporin aquestes clàusules.
4. Els rètols i les informacions als treballadors de caràcter fix
i que continguin text han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les
persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.
CAPÍTOL VI
L'IMPULS INSTITUCIONAL
Article 37. Les mesures de foment
1. El govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar
l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries,
culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena.
2. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals, en
l'àmbit de les respectives competències, han de fomentar la imatge pública i l'ús del
català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb
la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana.
Article 38. Els centres de suport
1. El Govern de la Generalitat, d'acord amb les corporacions locals, ha
de crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació
del català, en especial allà on ho exigeixi la situació sociolingüística.
Aquests centres de suport depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística, el
qual actua com a òrgan de desplegament de les polítiques territorials de normalització.
2. Els centres a què fa referència l'apartat 1 han de comptar amb
els mitjans humans i materials suficients per a l'exercici de llurs funcions.
Article 39. Les mesures de planificació
1. El govern de la Generalitat s'ha de dotar d'instruments de
planificació lingüística general consistents en programes periodificats, per tal
d'establir els objectius i les mesures més convenients en cada moment i avaluar-ne els
resultats. L'elaboració dels instruments de planificació ha d'ésser concertada amb els
diversos agents i col·lectius implicats, i s'han de tenir en compte els principis de
participació, simplificació i eficàcia.
2. El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa
sociolingüístic de Catalunya, que ha d'ésser revisat cada cinc anys, per tal d'adequar
a la realitat la seva acció de política lingüística i, alhora, per a valorar la
incidència de les actuacions fetes.
3. El Govern de la Generalitat ha d'informar cada any al Parlament
de les actuacions de política lingüística i dels resultats obtinguts en el marc dels
instruments a què fan referència els apartats 1 i 2.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA. Col·laboració amb altres institucions i entitats
1. Sens perjudici de l'aplicació d'aquesta Llei, el govern de la Generalitat ha de
vetllar per aconseguir la generalització de l'ús del català, en un marc de
col·laboració amb la Unió Europea, l'Administració de l'Estat, el Consell General del
Poder Judicial i les empreses públiques i privades d'àmbit estatal, europeu o
internacional, especialment les de serveis i les de radiodifusió i televisió.
2. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la presència del català en els
mitjans de comunicació d'abast estatal, europeu i internacional.
SEGONA. Convenis de col·laboració amb institucions d'altres
territoris de llengua catalana
1. La Generalitat ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes
aragonesa, balear i valenciana i amb els Estats andorrà, francès i italià per a
fomentar l'intercanvi cultural entre territoris i comunitats de parla catalana i la
coordinació i la cooperació entre comunitats o entre Estats en matèria de política
lingüística, per a assegurar, amb les mesures adequades la promoció, ús i protecció
de la llengua catalana i per obtenir-ne la generalització i extensió del coneixement i
ús en tot l'àmbit lingüístic, amb respecte per a totes les variants.
2. La Generalitat, per tal d'afavorir un espai català de comunicació, ha de promoure
la difusió i la recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana.
TERCERA. Projecció exterior
1. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la projecció de la llengua i la cultura
catalanes fora del seu àmbit lingüístic, principalment en el món acadèmic i de la
recerca, i també en les institucions de la Unió Europea i les seves polítiques. Per a
l'acompliment d'aquest objectiu, la Generalitat pot participar en un organisme comú als
territoris de llengua catalana.
2. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la difusió i l'aprenentatge del català
a les comunitats catalanes de l'exterior, en els termes que resulten de la Llei 18/1996,
del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.
QUARTA. Grafia normativa dels noms i els cognoms catalans
La substitució dels noms i de les grafies normativament incorrectes per les correctes
dels cognoms, establerta per l'article 19, es regeix pel procediment fixat per l'article 2
de la Llei de l'Estat 17/1977, del 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei
del registre civil, o la normativa equivalent que la substitueixi.
CINQUENA. Garanties de compliment
Aquesta Llei no preveu sancions per als ciutadans. Tanmateix:
a) L'incompliment dels preceptes de l'article 26 es considera incompliment de les
condicions essencials de la concessió, al qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que
estableix la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual
distribuïda per cable, i per les lleis de l'Estat 31/1987, del 18 de desembre,
d'ordenació de les telecomunicacions, i 25/1994, del 12 de juliol, per la qual
s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directriu 89/552/CEE.
b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les
empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les
demandes dels consumidors i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador
que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa
dels consumidors i dels usuaris.
SISENA. Les dotacions econòmiques
En els pressupostos de la Generalitat s'han de fer les consignacions necessàries per dur
a terme les actuacions i adoptar les mesures derivades de l'execució d'aquesta Llei amb
els mitjans i els recursos suficients, amb una atenció especial al cost d'un sistema
educatiu plurilingüe, d'una administració en règim de doble oficialitat i de la
difusió cultural en una llengua d'àmbit restringit, i tenint en compte també les
necessitats objectives de distribució territorial i sectorial.
SETENA. Funcions de vigilància i impuls
La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l'actuació administrativa dels altres
poders públics de l'Estat respectin els principis de l'ordenament constitucional i
estatutari i d'aquesta Llei, i ha d'impulsar la modificació legislativa de les normes
estatals que siguin un obstacle per a l'ús del català en tots els àmbits o limitin la
plena igualtat lingüística dels ciutadans i ciutadanes.
VUITENA. Règim de la Funció Pública
Els preceptes d'aquesta llei vinculen el personal al servei de l'Administració d'acord
amb les normes reguladores de la Funció Pública.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA. Les normes d'usos lingüístics
Les normes d'usos lingüístics a què fa referència l'article 9.3 han d'ésser aprovades
en el termini màxim de dos anys comptats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
SEGONA. L'adaptació empresarial
1. Les empreses i les entitats afectades per aquesta Llei tenen un termini de dos anys per
a adaptar-se al que disposen l'article 15 i les disposicions del capítol V. Aquest
termini serà de cinc anys per als empresaris autònoms.
2. En un termini de cinc anys o, si és superior, el que en resulti de la data de
caducitat, poden continuar en el mercat els productes i els serveis a què fa referència
l'article 34 sense complir les normes lingüístiques relatives a l'etiquetatge.
TERCERA. Les emissores de radiodifusió i televisió
Els articles 25 i 26 s'apliquen a les emissores els títols habilitants de les quals
correspon d'atorgar a la Generalitat i que es concedeixen o es renoven després de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA. Modificació de la Llei 8/1987, del 15 d'abril
1. Es modifiquen els articles 5 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril,
municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Article 5.
"1. El català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i, per
tant, ha d'ésser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats.
"2. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a escollir la llengua oficial amb què
es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu d'atendre'ls en la
llengua escollida, en els termes establerts per la Llei de política lingüística"
2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril,
municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Article 294.2
"D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de
seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs,
oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis
d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha
d'acreditar el coneixement del català i en els ens locals de la Vall d'Aran també de
l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions
pròpies de les places de què es tracti."
3. Es modifica l'article 310.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril,
municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Article 310.2
"Els ens locals de Catalunya han d'incloure el requisit del coneixement oral i escrit
del català en les bases de la convocatòria del concurs per a proveir llocs de treball
reservats a funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de
caràcter estatal."
SEGONA. Desplegament reglamentari
S'autoritza el Govern de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries
necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.
TERCERA. Substitució i vigència de normes
1. La Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització
lingüística a Catalunya, resta substituïda pels preceptes d'aquesta Llei, sens
perjudici que, en tot allò que no hi resulti contradictori, passi a formar part de la
tradició jurídica catalana.
2. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, i sens perjudici de la
modificació reglamentària que se'n pugui fer, les disposicions dictades per a desplegar
la Llei 7/1983.
3. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, els preceptes de la Llei 3/1993,
del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, i les normes dictades per a desplegar-los. |
