Les llibertats perdudes el 1714
Catalunya 1714








El 1715, quan el general Moragues intentava d’anar a Mallorca per continuar la resistència, va ser pres, torturat i esquarterat juntament amb els capitans Pau Macip i Jaume Roca. Les autoritats felipistes van exhibir el cap del general en una gàbia penjada al Portal de Mar de Barcelona. I no va ser fins després de 12 anys que el cap va ser retirat i lliurat a la seva esposa.

Demanem al poble de tot Catalunya que aconsegueixi dels seus ajuntaments que dediquin places, avingudes o carrers al nostre general Moragues i als seus companys, ja que han estat tan silenciats.

Catalunya mai no ha volgut ésser sotmesa

Per què la independència?

A causa de la seva dependència de la monarquia hispànica, l’Estat català no va evolucionar al llarg dels segles XVI i XVII al mateix ritme que els altres estats europeus (centralització del poder polític, creació d’un exèrcit permanent, etc.). La reialesa no li ho permetia, però el poble no estava disposat a perdre les llibertats. Solament en dues ocasions Catalunya es va plantejar, mitjançant la ruptura amb la monarquia, la transformació del seu estat: el 1640 i el 1705.

Fins a 1714 el Principat de Catalunya va ser un estat confederat amb altres reialmes de la península Ibèrica, amb els quals només tenia en comú el reconeixement del mateix monarca.


L’ESTAT CATALÀ

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El títol de comte de Barcelona era definit com a "príncep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s’havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d’Aragó i de la monarquia hispànica.


LES CONSTITUCIONS DE CATALUNYA

Únicament la Cort General, presidida pel comte-rei i formada pels tres braços –l’eclesiàstic, el nobiliari o militar i el popular o reial– tenia la potestat d’elaborar constitucions.


SOBIRANIA EN L’ORDRE PÚBLIC

Juntament amb els funcionaris reials, la població participava en el manteniment de l’ordre públic a través de dues institucions: el sometent i el sagramental. El primer consistia en l’obligació de tots els homes hàbils, d’acórrer armats a les crides per perseguir i capturar malfactors. El segon era una associació o concòrdia celebrada entre els habitants d’un mateix poble o d’uns mateixos pobles veïns per a la seva defensa.


SOBIRANIA EN LA JUSTÍCIA

Tot i la presència de múltiples jurisdiccions senyorials, la Reial Audiència, amb seu a Barcelona, va esdevenir el tribunal superior de Catalunya.


SOBIRANIA EN LES UNITATS MILITARS

Catalunya no disposava d’exèrcit permanent. En cas de guerra recorria a la mobilització general a través de crides. Tots els oficials de guerra havien de jurar observar les constitucions de Catalunya.

Les principals ciutats disposaven de la seva pròpia milícia veïnal, enquadrada a través de l’estructura gremial. Així, el conseller en cap de Barcelona era capità i coronel de la Coronela, la milícia de la ciutat.


SOBIRANIA IMPOSITIVA

Corresponia a la Cort General la concessió de donatius al monarca; aquests donatius no tenien caràcter permanent, sinó que eren aprovats en cada reunió de la Cort amb caràcter excepcional. La percepció, administració i aplicació dels impostos ordinaris corresponia a la Diputació del General o Generalitat.


SOBIRANIA EN EL COMERÇ I LA BANCA

Els municipis disposaven d’àmplies atribucions en política de comerç. També podien crear bancs públics, com la Taula de Canvi i Banc de Comuns Dipòsits de Barcelona que centralitzava els ingressos i pagaments del General i els donatius de les Corts Catalanes al Rei.


SOBIRANIA EN L’EDUCACIÓ

L’organització de l’ensenyament en totes les etapes i nivells corria a càrrec dels municipis. Les set universitats catalanes depenien dels patronats municipals, amb atribucions en tots els terrenys com ara el finançament, la reglamentació i la provisió de càtedres.


SOBIRANIA EN LA SANITAT

Els centres sanitaris d’assistència pública eren de titularitat municipal o eclesiàstica, entre els quals destaca l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.


SOBIRANIA EN LES OBRES PÚBLIQUES

Els municipis disposaven de plenes competències per a la construcció i el manteniment dels camins i ports i per a d’altres obres públiques.


LA DEFENSA DE LA LEGALITAT

La funció primordial de la Diputació del General era la defensa de la legalitat davant qualsevol contrafacció duta a terme pel rei o pels seus funcionaris sobre qualsevol particular o corporació. També la Cort General destinava una part de les sessions a la presentació de greuges; la resolució d’aquests greuges era prèvia a l’aprovació dels donatius.

 

Pujar

 

• Darrer pregó de l'Onze de Setembre de 1714