Catalunya 1714








A la memòria de Miquel Arcàngel Baltà i Botta


 


Palestra, un projecte cívic catalanista

Barcelona, 13 de gener de 1892
Barcelona, 20 de novembre de 1964

 

SOCIETAT D’ESTUDIS MILITARS

La família Baltà és d’origen italià de la regió del Piemont. Foren liberals relacionats amb Garibaldi i s’exiliaren a Catalunya. En Miquel estudià al Liceu Poliglota i a la Universitat de Barcelona, tot ho treu amb notes extraordinàries. Es doctorà en farmàcia a Madrid el 1915, en aquella època era obligatori anar a la capital espanyola per fer els doctorats. La Sociedad Española de Física i Química l’admeté com a soci numerari.

En Baltà va ser deixeble del filòsof i biòleg Ramon Turró. El 1916 ingressà, com a soci jove, a la Lliga Regionalista. El 1924, en plena dictadura primoriverista, fou un dels fundadors del SEM (Societat d’Estudis Militars), que presidia Nicolau d’Olwer procedent d’Acció Catalana i, com a secretari, en Ferran Cuitó. El SEM es proposava formar uns joves amb coneixements de maneig d’armament i tàctiques militars per si, en un determinat moment, feien falta per defensar Catalunya, no dependre de gent forana. En Baltà era la veritable ànima del grup, responsable de la instrucció i organització dels voluntaris. Els primers cursets teòrics es feren a la Llibreria Italiana de la rambla de Catalunya barcelonina, propietat d’en Magí Sandiumenge i Puig i que regentava en Miquel Ferrer, i a les sales privades de l’Ateneu Barcelonès. Posteriorment, es traslladaren a un magatzem de material elèctric de l’Enric Fontbernat. En aquest lloc, en Baltà hi portà una metralladora Mannlincher amb trípode per ensenyar-ne el maneig. La teoria l’aprenien amb manuals de l’exèrcit francès propietat d’en Baltà.

El SEM feia marxes i acampades, sota la cobertura del Càmping Club Català, on es practicaven exercicis militars, tot dirigit pel nostre farmacèutic que no falta mai en cap de les sortides. Les pràctiques de tir real amb arma curta i llarga les feien a les instal·lacions del Tir Nacional de Montjuïc o, esporàdicament, a la muntanya. En Nicolau d’Olwer s’exilià i altres prohoms què col·laboraven amb el SEM van mantenir-se al pairo. La continuïtat va recaure amb en Baltà, home amb un gran esperit de sacrifici i entrega patriòtica. Aquestes condicions van ser valorades per en Macià, aleshores exiliat a París, què va convertir-lo en home de la seva confiança a l’interior. Tant és així què quan Macià entrà del seu exili va escriure-li per si volia fer el viatge amb ell. En Baltà va entregar diversos organigrames per dur a terme l’acció de Prats de Molló.

Després de la caiguda dels del Complot de Garraf, en una de les reunions que es feien a la farmàcia Baltà de la rambla de Catalunya -on també s’havia amagat gent perseguida-, aquest va proposar la creació d’un Comitè Pro Presos, perquè "aquests patriotes no se’ls pot deixar abandonats de cap manera". Amb Batista i Roca, que seria el seu cunyat (també ho va ser de l’Alfons Maseras, novel·lista mort a l’exili a Tolosa de Llenguadoc), Torrà, Gassó i M. Ferrer aportaren els primers diners i es cuidaren de recaptar cabals, organitzar festivals, sessions de cinema, teatre, concerts i altres activitats destinades a la missió d’ajudar els presos i els familiars necessitats. L’endemà de l’organització del Comitè, en Baltà fou detingut, però, la seva germana Dolors, què ja col·laborava amb ell, mantingué les activitats.

Alguns membres de Bandera Negra que havien participat en els cursos del SEM, ho explicaren en ser torturats per la Policia espanyola; això acompanyat d’un fet fortuït provoca la detenció d’en Baltà. Aquest havia llogat un pis al carrer de Balmes amb una cèdula d’identitat que s’havia sostret dels vestuaris del Club de Natació Barcelona, del qual el nostre home va ser un dels primers socis. En aquest pis hi tenia el fitxer, escrit en clau, amb les dades de la gent què havia passat pel SEM, i altres coses de compromís. Va haver-hi una fuita d’aigua i en posar-se el propietari de la finca en contacte amb el titular del contracte va destapar-se l’afer; avisada la Policia, va muntar un servei de vigilància que va acabar amb la detenció d’en Baltà (17-8-1925). Batista i Roca va salvar el que va poder i continuà la tasca encara que molt restringida. Amb el temps ho reconduirà fins que crea ORMICA (Organització Militar Catalana) de característiques semblants al SEM.

Durant el temps de presó, en Baltà s’esforçà perquè els companys mantinguessin la moral amb mostres de bon humor, fent classes d’anglès, d’activitat física, etc.; també fabricà un rudimentari aparell de radio què circulava d’amagat dels carcellers. La Dictadura, pensant que un altre macroprocés catalanista després de la commoció que havia provocat el del Garraf i el d’en Macià a París els perjudicava, va aprofitar el cinquè aniversari del cop d’Estat per indultar-los i, posteriorment, sobreseure la causa. En Baltà, en sortir en llibertat provisional, després de 38 mesos empresonat amb 63 dies d’incomunicació, s’exilià a França. Mentre va durar el seu empresonament va morir el sèu pare.

Retornà en acabar-se la Dictadura. Quan es proclamà la república fou un dels caps de la Guàrdia Cívica del president Macià, que va tenir una curta existència, juntament amb Soler Damians i en Pere M. Rossell Vilar.

Va ser membre numerari de la Societat Catalana de Biologia, director del Departament d’Anàlisis de Substàncies Alimentàries, cap de la Secció Química del Laboratori Municipal del Parc, soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Escriví a Ciència, revista catalana de ciència i tecnologia. En el II Congrés Universitari Català va presentar una ponència sobre la reforma de la Facultat de Farmàcia. Va fer traduccions de l’alemany i l’anglès per a diferents editorials. El 1934 es casa amb Concepció Batista i Roca.

El setembre de 1939 marxà a París amb la seva dona i d’allà a Amèrica. Passà un temps a Bolívia i viatjà a Nova York; i s’establí finalment a Cuba. A l’Havana dirigí els laboratoris farmacèutics OML Garcia i Cia. i treballà a l’Institut Finlay. El 1961, després de la victòria de Fidel Castro, i sabent-se malalt de càncer retornà a Catalunya, ja què no volgué que la seva dona es quedés sola a l’Havana. S’instal·laren a viure a Can Bot, la finca que els Batista i Roca tenien a Samalús.

Baltà, home d’uns grans coneixements i vasta cultura, senzill, cortès, ponderat, amb posat cavalleresc, amb un gran amor a Catalunya i la seva plena llibertat, era conegut pel jovent com Papa Baltà.

Robert Surroca i Tallaferro
La Catalunya resistent

Estat Català (1922-1931)