Catalunya 1714








Mallorquins, alçau es cap!


• Carta oberta a tots els fillsdeputa espanyols que insulten Catalunya (Jaume Sastre)
• Breu reflexió filosòfica i metafísica sobre la paraula "xarnego" (Jaume Sastre)

Estimados forasteros (Arnau Puig)

 

1715


MALLORQUINS ALÇAU ES CAP!

(Primer manifest de n'Arnau Puig)
S'autoritza la reproducció per qualsevol mitjà sense demanar permís a ningú.

És ja hora d'alçar es cap, de dir basta, de voler continuar existint. És hora de ser qui som, ja sense pors, sense complexos; de fer pinya entorn d'allò que queda de sa nostra cultura i de no deixar-ho recular; de no donar-nos per ningú, convençuts que respectar es drets de tothom implica que es primers drets que s'han de respectar són es nostres, que si es grups humans o lingüístics que fa 50 anys, o en fa 25, o en fa 5 que viuen a Mallorca, tenen uns drets ben respectables, més respectables són encara es drets de sa nostra comunitat humana, amb elements que vénen de fa més de 6000 anys, de sa nostra comunitat lingüística que té casi 800 anys de presència, pes cap prim, i que són es qui acaben d'arribar es qui s'han d'adaptar a sa nostra cultura i han d'aprendre sa nostra llengua i no a s'enrevés, i que si és de bona gent acollir es immigrants, és de gent indigna posar-ho fàcil pes invasors.

Ja n'hi ha prou de pagar s'aigua cada vegada més cara i tenir-la cada vegada més dolenta, i tot perquè dues dotzenes d'especuladors siguin de cada vegada més rics i es territori cada cop més degradat. Si es model turístic i econòmic que tenim va generar riquesa neta fins a l'any 1977 i va compensar inconvenients amb beneficis fins a l'any 1986, de llavors ençà es gruix de mallorquins estam pagant s'increment des negoci d'una partida amb pèrdua de qualitat de vida, estam subvencionant es milionaris; es llocs de feina que s'han anat creant han estat cada pic més precaris i es mallorquins, que ja en teníem de feina, la tenim de cada cop més xereca. En comptes d'invertir allà on havien de mester feina, els ha convengut més, ha estat més rendible pes capitalistes de torn, desplaçar sa gent; han fet una Comunitat Econòmica Europea perquè es europeus que s'ho poden permetre puguin tenir casa a Mallorca, i es nostres fills ho tenen de cada vegada més difícil.

Banyuts i fotuts, som es territori on s'estat gasta més poc per alumne en educació, més poc per usuari en sanitat pública; som es territori de s'estat on es terreny públic per habitant és més escàs, no podem circular pes nostre propi país, no podem disfrutar-lo, trobam barreres per tot i, mentre passa això, s'estat central se'n du cada any 250 mil milions de pessetes més de ses que hi gasta, per anar subvencionant es metro de Barajas a Madrid, es Canal Sur de televisió i altres herbes. I quan qualcú d'aquí protesta tenen sa barra d'acusar-lo d'insolidari. Som una colònia. Quan hagueren tallat tots es arbres de la Guinea Equatorial els donaren sa independència. Quan això sigui un femer, sa coça en es cul que rebrem encara serà més grossa.

Hem de ser qualcú. No vol dir que haguem de voler ser qualcú important, simplement, hem de ser qualcú. Hem arribat a un punt que fa que molts se sentin amb més drets a Mallorca que es mateixos mallorquins, que pensin que poden donar-nos ordres de quina llengua hem de parlar o no parlar, que se'n riguin sense manies d'allò que és mallorquí. Estam tan acostumats a amagar-nos que hi ha nouvinguts que ni saben que existim, i això, que fins fa poc només passava a segons quines zones de Ciutat, comença a passar ja a moltes més bandes. Amb so vici que molts han agafat d'escometre en foraster quan parlen amb un desconegut, o per teléfon sense sebre amb qui conversen, o de xerrar-hi quan hi ha present gent que no parla en mallorquí, es va minoritzant s'ús de sa llengua una cosa grossa, fa que sembli que no hi som. Fins i tot hi ha qui diu que ho fa per por de que s'interlocutor sigui foraster i s'enfadi si li xerram en mallorquí, i això ja passa de mida; que es mallorquins haguem de passar pena de que es noti que ho som, a Mallorca mateix, és expressió d'un grau de situació colonitzada extraordinàri. Qualcú dirà que això no passa a tothom i és cert, però, per desgràcia, passa a massa gent, no és una anècdota, i no en parlem ja de sa mania de que conversar en mallorquí a un que no el parla és de mala educació. I a massa gent li passa haver hagut de sentir, a Mallorca, frases com " los mallorquines sois una puta mierda", o " los mallorquines cuando hablais parece que ladráis", o "no ladres, perro", o "puta polaco" i altres que a molt poca gent d'un país lliure li és seguit haver de sentir dins es seu propi territori. Cert que també hi ha mallorquins que han ofès gent pes seu origen geogràfic, o racial, o lingüístic, i que això és molt lleig i no hauria d'haver passat ni hauria d'haver de tornar a passar, cert que és molt lamentable, però, en qualsevol cas, no és tan insòlit com lo altre; ja passa més, per desgràcia certament, que sa gent que ha de mudar de país trobi problemes d'aquestes característiques, i no hauria de passar, però que passi a qui no ha mudat de poble, esser insultat per esser qui ets a dins ca teva, això ja no té nom. O sí que en té!!!

No, no es tracta de que es altres no puguin mantenir sa seua llengua i ses seues tradicions a Mallorca. Allò que sap greu no és que es alemanys celebrin sa festa de sa cervesa, o es musulmans facin el Ramadan, o es sevillans sa fira d'abril, allò que sap greu és que es mallorquins no visquem amb intensitat sa nostra cultura, que no celebrem amb força ses nostres tradicions, que no mantenguem amb tothom, sigui d'on sigui, s'ús de sa nostra llengua; no es tracta de que aquell no canti saetes i aquell altre no balli sevillanes, es tracta de que estiguem ben convençuts que tant s'ús de sa nostra llengua com sa celebració de qualsevol de ses manifestacions culturals des mallorquins ténen dret a tenir preferència pes fet de ser pròpies de s'única comunitat lingüística existent a Mallorca.

Grups lingüístics i culturals a Mallorca n'hi ha diversos, comunitat lingüística només n'hi ha una. Sa Declaració Universal dels Drets lingüístics, auspiciada per la UNESCO, defineix com a llengua pròpia d'un territori sa llengua de sa comunitat històricament establerta en aquell espai i defineix com a grup lingüístic tota col.lectivitat humana assentada a s'espai territorial d'una altra comunitat lingüística, però sense una historicitat equivalent i, tot i que reconeix que es grups lingüístics tenen molts de drets, manifesta que es drets de ses comunitats lingüístiques són es qui han de prevaldre en es seu territori. I ho tenim a s'enrevés.

És indignant que es darrer que ha arribat a Mallorca es consideri legitimat per aixecar-se, a qualsevol reunió, a demanar que no parlem en mallorquí perquè ell no l'entén o, molt pitjor encara, que s'aixequi qualque mallorquí a dir que no hi xerrem perquè n'hi ha que no són mallorquins. Elemental és que qui se'n va a viure a un altre poble aprengui sa llengua d'aquell poble, si més no que aprengui a entendre-la , i de llengua pròpia de Mallorca només n'hi ha una. Com pot esser mai llengua pròpia d'un país una llengua que es naturals d'aquella banda denominen "foraster"? Sa Declaració Universal des Drets Lingüístics exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia d'un territori únicament per ser sa llengua oficial de s'estat o per tenir tradició de ser-hi utilitzada com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.

Però resulta que es qui van arribant agafen com a llengua d'integració, si es que n'agafen cap, no sa llengua pròpia de Mallorca sinó sa que s'estat ha anat imposant com a llengua oficial des de l'any 1716, com a conseqüència d'un fet d'armes, i que continua imposant; llengua a sa que es mallorquins més antics he sentit contar que li deien "estranger", a sa que jo he sentit dir-li tota sa vida "foraster" o "castellà", i que ara de cada vegada n'hi ha més que li diuen "espanyol". Clar, ja ho sé; ja sé que aquesta és sa llengua des més gros des grups lingüístics que conviuen amb sa nostra comunitat lingüística però, seria sa llengua d'integració si no hagués estat imposada per la força en es seu moment? i si no ho continuàs essent?. Hi hauria tants de mallorquins que haurien renunciat a sa nostra si no hagués estat dejectada i perseguida?, si n'haguessin conegut s'importància, s'història, es escriptors que l'han usada?, si l'haguessin apresa a llegir i a escriure a s'escola?, si no haguessin tengut mai cap problema per xerrar-la onsevulla?, si no haguessin estat mai insultats pes simple fet de fer-la servir de paraula?. Com conversarien ses famílies en que un des dos membres des matrimoni fos mallorquí? i ses que sense esser mallorquí cap des dos membres des matrimoni, fossin de grups lingüístics diferents? I com ho fan ara ?

Potser me direu que ara a s'escola ja l'aprenen i és ver, però és precisament a moltes d'escoles de moltes zones de Palma i d'altres indrets on es fills des mallorquins han de sofrir que altres nins els ridiculitzin, se'n fotin d'ells i, fins i tot, els amenacin pes simple fet de que hi xerrin en mallorquí; on fins i tot, a vegades, es mateixos professors són escarnits pes fet de xerrar-hi, fins as punt que n'hi ha que deixen de fer-hi ses classes o les hi fan a mitges. És precisament a moltes escoles on es qui acaben d'arribar a Mallorca, que sovint tenen d'entrada una bona actitud cap a sa nostra llengua, aprenen a tenir-la per no res, a creure que tenen dret a exigir que els en parlin una altra, a pensar que no serveix per a res. Però com pot passar això? Com se congria aquesta ràbia?

És mal de dir, però segurament podríem cercar-ne s'explicació per molts de costats. En primer lloc els han amagat que existíem, han arribat a Mallorca pensant-se que sa llengua pròpia d'aquí era una altra però, evidentment, sa culpa d'això no és nostra, si es seu sistema educatiu no ensenya sa realitat, si es mitjans de comunicació que tenen els conten mentides.... Però i es qui són d'aquí, es qui han nascut aquí o fa ja molts d'anys que hi viuen? És que sa situació que patim és tan colonitzada que no és fàcil fer-nos veure; si anau pes carrers de Ciutat i parau esment a sa manera com xerra sa gent sentireu conversar en castellà molta de gent que a ca seva parla en mallorquí, simplement van en grups on n'hi ha que no el parlen, o estan conversant amb gent que no saben si xerra en mallorquí o si no hi xerra i, ja d'entrada, hi renuncien. Tammateix són molts es qui saben bé que existim, que no és un posat ni una moda, que no fa ni cinquanta anys que eren molts, a Mallorca, es qui no sabien xerrar es foraster, i tots sabien xerrar es mallorquí i, així i tot, tot i que d'aquests n'hi ha molts que estan a favor nostre, que ja són des nostros, són massa es qui tenim en contra. Per què?. És que a més de tota sa persecució històrica, de tot allò que han anat predicant en contra nostra, de com hem estat tractats de "polacos" i de "perros" i d'altres floretes, a sa mili, sense anar més enfora, a més de tot això, deia, hi ha també sa qüestió de s'espai comunicacional; ses ràdios, es diaris, ses revistes, ses emissores de televisió, fan, majoritàriament, una casta de discurs, difonen una classe d'ideologia que presenten es qui no xerren allò que ells anomenen "el español", com a gent tancada i retrógrada, nacionalistes extremats, i, fins i tot, a pics, com a terroristes o simpatitzants. Però es que aquest espai comunicacional nostro no el controlam, el controlen uns altres. El controlen es qui estan en es lloc d'aquells que l'any 1716 varen decidir que sa nostra llengua havia de deixar d'existir i varen prohibir escriure-la, ensenyar-la, publicar-hi llibres, fer-hi es testaments i es judicis, etc., com pot ser mai que la defensin?. Donen es permisos a ses emissores de ràdio i de televisió que rebem des d'aquí assegurant-se de que sa seua llengua hi tendrà un mínim de presència, però no prenen cap precaució per assegurar-hi sa nostra.

I és que, a més, n'hi ha que tenen sa barra de dir que sa nostra llengua recula d'una manera natural, que ni ha estat ni està perseguida, que ja li és propi això d'anar minvant i sa prova, diuen, és que ara que no està perseguida continua reculant. Sa seua, no hi està, perseguida... Sa seua diu sa Constitució que és obligatori saber-la....De sa nostra, s'estatut diu que tenim dret a coneixer-la i a usar-la però no diu res d'obligacions....És que si fos vera que es mallorquí i es foraster estan en igualdat de condicions legals, que no ho és, ja seria barra agafar-ne un que ha estat anys i més anys immobilitzat, fermat i menjant només pa i aigua i voler fer-li fer unes carreres amb un que ha estat ben alimentat, ben entrenat i còmodament reposat; però resulta que això encara no basta i aquell que fins ara havia estat fermat ara el desfermen, però el fan córrer amb un sac carregat de pedres a s'esquena.

I ara vendrà s'ampliació de s'aeroport que no vos cregueu que la fan per sa nostra comoditat, no; la fan perquè pugui haver-hi més rics de tot el món que facin pujar es preus de ses cases de Mallorca. No viurem millor es mallorquins, no vos ho pensàssiu. Mentides se'n poden dir moltes i, normalment, no en fan pagar res, però s'ampliació de s'aeroport serà, només, negoci pes especuladors. Per la majoria des mallorquins comportarà més precarietat laboral, més alt cost de vida, viure més encaixonats sense poder fer ús des nostro territori, més poca aigua i més cara i més dolenta, més inseguretat ciutadana, amb una paraula, més mal viure. I ho vendran com un gran favor que fan, com una inversió, com una manera de tornar-nos una part d'aquells doblers que cada any se'n duen de demés. Però no els gastaran per comprar territori perquè sigui zona pública, no... Ni per poder fer una millor feina educativa a ses escoles, no.... Ni per millorar sa sanitat pública....I és que amb això es únics que hi guanyaríem seríem la majoria i no es quatre de sempre. I és que si fessin allò millor per la majoria des qui ja vivim aquí, tampoc no s'assegurarien es rescabalar amb escreix sa misèria que tornin, d'allò que abans han pres, per poder-ho gastar per devers ca seua.

Qualcú, no sé si de curtor o de mala fe, em dirà que per ventura sí que no convé a la majoria des qui vivim aquí però que també hem de pensar amb sos qui no hi viuen.... Per favor...!!! A sa gent que emigra més els agradaria que es creàs riquesa en es seu país que no haver d'emigrar. S'objectiu d'ampliar s'aeroport no serà donar-los feina, serà acabar d'expoliar es país en profit de molt pocs. Preferiran invertir aquí per tenir guanys ràpids en virtut d'una economia especulativa que invertir a altres llocs on ses inversions haurien de ser productives i generarien uns beneficis a més llarg termini i més per a tothom. Dificultar ses inversions especulatives és una manera de fomentar ses inversions productives, i dificultar-les allà on sa gent no les necessitaés una manera de desviar-les cap allà on sí que les necessita.

Que ningú vulgui fer-me dir allò que no dic. No estic ni cupabilitzant de res es immigrants ni manifestant-hi cap rebuig. Durant segles molts de mallorquins han hagut d'emigrar i seria de mala gent no procurar ajudar es immigrants que arriben aquí. Ajudar-los a integrar-se, a participar de sa nostra cultura i de sa nostra llengua i, si ho desitgen, facilitar també que conservin se seua cultura d'origen i celebrin manifestacions culturals seves, sempre que siguin compatibles amb so manteniment de ses carecterístiques culturals de sa nostra comunitat lingüística, tal com a molts d'indrets on es mallorquins emigraren fa estona, ells i es seus descendents han mantengut cases balears i altres organitzacions similars sense, per això, deixar d'integrar-se en es seu nou país. Aquest escrit no és una crida contra ningú, és un clam per Mallorca, vol ser una crida a sa conciència des mallorquins: des mallorquins que han mantengut amb força sa nostra cultura perquè la continuin mantenint; des mallorquins que l'han mantenguda mig amagant-se'n perquè deixin d'amagar-se'n; des mallorquins que han renegat d'ella perquè vegin que seria bo rectificar; des mallorquins que ho han estat sempre perquè ho continuin essent; des qui han vengut fa poc i volen esser mallorquins perquè s'hi facin amb coratge; una crida pes padrins i ses padrines perquè ajudin a salvar sa llengua, perquè ajudin a transmetre ses tradicions i es costums que coneixen, qui millor que ells per fer-ho?!; una crida en es joves perquè, si es volen revoltar contra es sistema, aquí tenen un bon tall.

Què hem de fer idò? D'això es tracta, de fer; qualque cosa hem de fer, qualque cosa hem de canviar, o, segurament, moltes coses haurem de fer i haurem de canviar si volem mantenir sa dignitat, si volem continuar existint com a poble, i això serà difícil. És ben sabut que és molt més fàcil canviar d'idees que de costums, i també allò de s'evangeli de que "l'esperit està prompte però la carn és flaca". Tammateix serà important, com a mínim, tenir clar allò que hem d'aconseguir arribar a fer, quins hàbits hem d'arribar a canviar, quines actituds hem de començar a mantenir, sabent que tenir-ho clar no implica ja fer-ho bé però sí sa primera passa per arribar a fer-l'hi. No podrem entrar en tots es casos ni donar receptes per a totes ses situacions, però per caminar han de començar a fer passes sense desanimar-se, perquè es camí és llarg, però sense aturar-se, perquè llavors no anirem enlloc.

I això són ses propostes que faig:

- Quan estiguis conversant en mallorquí amb qualcú, a un lloc públic, procura xerrar fort, que te sentin, sense cridar, naturalment, però sense amagar-te, sense cap por de que tothom se'n temi de que ets mallorquí ( això, que segons a on pot semblar que no ho pagaria recomanar-ho, dins segons quins ambients, avui en dia mateix, a Mallorca, ja suposa un esforç important).

- Si vols esser mallorquí però encara no saps parlar-lo, demana que t'hi conversin, ajuda a que poguem vèncer es complexos que segles de persecució han conseguit imposar a s'ànim de tants de mallorquins.

- Estigues convençut que es teus propis drets no van darrera des drets de ningú altre, i que es dret d'usar sa llengua pròpia de Mallorca, a Mallorca, és anterior a qualsevol dret d'ús de qualsevol altra llengua, a Mallorca.

- Fes servir es camins públics de sempre, no toleris que els tanquin que et privin de passar-hi. Si t'ho priven per les males denuncia-ho a s'ajuntament o allà on trobis més avinent. No consentis que mos robin es pocs espais públics que tenim.

- No toleris insults ni agravis. No riguis ses gràcies des qui se'n riuen de sa nostra manera de xerrar o des nostros costums i tradicions. Si no ho vols discutir, deixa clar, com a mínim, que tu no hi estàs d'acord.

- Participa a ses festes tradicionals mallorquines i fuig d'aquelles que només existeixen per sa influència des mitjans de comunicació social.

- Tria empreses que facin ús de sa nostra llengua, que no la marginin, tant si són multinacionals com si són empreses locals, millor si són empreses que poden prendre decisions aquí i no te fan telefonar a Madrid per resoldre qualsevol punyeteria.

- Sovint s'oferta cultural en sa nostra llengua no té es mitjans de propaganda que té s'oferta cultural en altres llengües, per això és mester que et fixis en aquells productes culturals (pel.lícules, teatre, discos, concerts, llibres, periòdics, etc.) que hi ha, i que en facis ús.

- Si has de regalar llibres, discos, videos, jocs, etc., regala-los en sa nostra llengua, si encara no hi estan traduits, espera'n sa traducció, si a sa botiga que vas els han acabat, ves a una altra o espera que els reposin.

- Procura xerrar sempre en mallorquí, en públic i en privat, amb sos que hi xerren i amb sos qui no hi xerren, a ses reunions escolars, sindicals, d'associacions deportives, de veinats,....amb sos amics, amb sos desconeguts, quan vas a comprar, amb sos teus fills, amb sa teva parella, amb sos infants de sa teua família, amb sos des carrer, amb sos qui coneixes i amb sos qui desconeixes. No toleris que ningú te pressioni perque deixis de xerrar en mallorquí a Mallorca, es qui no l'entenen lo que han de fer és aprendre a entendre'l i no posar traves a que es mallorquins el xerrem, però si tú no els ho parles estàs dificultant que es qui el voldrien aprendre el puguin aprendre.

- Si fer tot això de cop et resulta difícil i mal d'emprendre, comença per arreglar un redol, un d'aquests aspectes i llavors ja aniràs ampliant es camp de sa refeta. Si ja goses a fer-ho tot, siguès intel.ligent, hi haurà situacions concretes que aconsellaran fer-ho d'una altra manera ( per deferència a una persona molt vella, per poder convèncer qualcú que efectivament no entén res de res, per no tenir problemes amb so guàrdia civil que t'ha aturat a sa carretera, per no perdre un client, etc.), però alerta, no fos cosa que ses excepcions fossin massa; a més a més, amb coneixement d'allò que pot passar, si tens prou coratge, pots exposar-te a tenir problemes amb sa guàrdia civil o a perdre un client que no sigui ni un turista ni un nouvingut ans un enemic des nostro poble, altres n'hi ha que ho han fet i hi tenim tot es dret del món. Si a un moment donat te veus empès a xerrar una altra llengua, procura que es noti que no és sa teua, procura donar testimoni de que existim.

- Actua pacíficament. Es qui van contra es poble mallorquí i contra sa llengua des mallorquins tenen més pistoles i més mala llet que noltros, si això anàs a veure qui tira més bombes perdríem segur i, a més, arribaríem a ser com ells de matons, i això mai. Per si lo dit fos poc, com que controlen ses ràdios, ses televisions i es diaris, i los fan dir lo que volen, per petita que fos sa violència que fessis, farien veure que som una colla de violents i ells uns xotets de cordeta; de fet, a sa més petita passa envant que feim per aturar es genocidi que contra noltros venen fent des de fa prop de 300 anys, ja es comencen a queixar, a fer-se sa víctima i a acusar-nos de ser lo que són ells es qui ho són. Hi ha, a més, una bona part des qui se manifesten reticents o obertament contraris a sa feina de recobrament des drets i de sa llengua des nostro poble, que simplement van enganats per sa propaganda des contraris i que, si aconseguim desfer es prejudicis que els han inculcat i explicar-los bé sa realitat, acabaran essent des nostros.

- Participa a sa lluita ecologista; potser un dia defensaran una cosa que a tu et convendria que no defensassin, però dins es global de sa feina ecologista tots hi sortim guanyant. S'ecologisme és actualment imprescindible, per salvar Mallorca i per salvar el Món.