Catalunya 1714








Catalunya mai no ha volgut ésser sotmesa




290 anys reclamant la restitució dels nostres drets nacionals

Articles històrics

Per què la independència?

Les llibertats perdudes el 1714

La catalanofòbia espanyola

Un crit d’independència dels catalans

1714. Ocupació de Catalunya per les tropes de Felip V. Pèrdua de drets i llibertats. S'instaura la mala nissaga borbònica.

1716. Decret de Nova Planta, concepte que s'aplica al sistema de govern centralitzador i absolutista, imposat per Felip V als Països Catalans (1716), però en sentit ampli s'aplica al decret d'abolició dels furs d'Aragó i València (29 de juny de 1707) que imposava el govern de Castella. L'expressió decret de Nova Planta va ser utilitzada també en el regne de Sardenya el 1717.

1720. Carrasclet, l'últim guerriller català, s'exilia a Viena.

1734-1736. Intents localitzats de revolta. Circulen opuscles com Via fora els adormits(1734).

1736. Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya (datat l'«any 22 de nostra esclavitud»). Com a alternativa : creació d'una «Republica Libera de Cathalunya». Missatge des catalans demanant auxili el rei Jordi d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova (1705).

1760. Diputats catalans a les Corts de Carles III reclamen les llibertats perdudes.

1833. Primera guerra carlina o guerra dels Set anys (1833-1840).

1835. Proclamació de la constitució de 1812. Primera gran bullanga (5 d'agost).

1837. Pronunciament a Barcelona per la Constitució de 1812 sense reformes (13 de gener de 1837). Dictadura militar a Catalunya del baró de Meer.

1845. Revolta contra la Llei de quintes, al crit de : Fora quintes!

1846. Segona guerra carlina o Guerra dels Matiners (setembre 1846-maig 1849).

1868. Bases per a la Constitució Federal de la Nació Espanyola i per a la de l'Estat de Catalunya.

1869. El Pacte de Tortosa. Els representants dels Comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, València i Balears, signen restaurar la Confederació Catalano-aragonesa dintre de l'Estat republicà espanyol.

1872. Tercera guerra carlina (1872-1876).

1873. Primera República Espanyola (11 de febrer de 1873-29 de desembre 1874). projecte de Constitució Federal de la República Espanyola (17 juliol de 1873). Diversos intents de proclamar l'Estat Federal Català. Forta repressió a Catalunya.

1874. Cop d'estat del general Martinez Campos a Sagunt (el 29 de desembre de 1874. Restauració de la monarquia borbònica.

1880. Primer Congrés Catalanista. President Valentí Almirall.

1883. Segon Congrés Catalanista. Acord fonamental: condemnar la dependència de la política catalana respecte a l'espanyola (gener 1883).

1883. Projecte de Constitució per a l'Estat Català. Acord del Congrés Regional Federalista (Aprovat el 2 de maig de 1883).

1885. Memorial de Greuges a Alfonso XII. Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya (Barcelona, febrer 1885).

1888. Missatge a la reina regent d'Espanya, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. En la seva estada a Barcelona per la I Exposició Universal (Catalunya, maig de 1888).

1892. Les Bases de Manresa. Bases per la Constitució regional Catalana (27 de març de 1892).

1901. Queda instituïda la tradició patriòtica de commemorar l'11 de Setembre (Resistència heroica de Catalunya en la guerra de Successió).

1907. Programa del Tívoli. Bases de la Solidaritat Catalana reclamant el dret d'influència de les nacionalitats damunt l'Estat. Segons la doctrina d'Enric Prat de la Riba (14 d'abril de 1907).

1909. La Setmana Tràgica. Avalot que esclatà a Barcelona com a moviment antimilitarista en contra de l'enviament de tropes al Marroc, bona part dels quals eren reservistes catalans. Les protestes varen començar l'11 de juliol, dia que s'inicià a Barcelona l'embarcament de tropes. El dia 26 es convocà una vaga general contra la guerra. La repressió fou dura, arbitrària i venjativa.

1914. Estatut de la Mancomunitat de Catalunya (8 de gener de 1914). Aprovat pel govern espanyol el 26 de març de 1914).

1917. Conclusions de l'Assemblea de Parlamentaris en relació amb el règim autonòmic de Catalunya.

1918. Bases per a l'autonomia de Catalunya. Missatge al Govern de Madrid (25 de novembre de 1918).

1919. Estatut de l'Autonomia de Catalunya, aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat (Barcelona, 25 de gener de 1919).

1922. Creació d'Estat Català.

1923. Cop d'Estat de Primo de Rivera (13 de setembre). (ordre reial de «Defensa de la Unidad Nacional». Dado en Palacio a 18 de septiembre de 1923. Alfonso. El Presidente del Directorio militar, Miguel Primo de Rivera).

1925. Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya (20 de març de 1925).

1927. Declaració de Francesc Macià durant el procés de París dels conjurats catalans dels fets de Prats de Molló.

1928. Projecte de Constitució Provisional de República Catalana. Delegacions del Separatisme Català, convocades a l'Havana sota la presidència de Francesc Macià.

1931. Francesc Macià proclama la República Catalana, dins la Federació de pobles Ibèrics (14 d'abril de 1931). El govern espanyol s'hi oposà i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià. L'estat català resta reduït a govern autònom de la regió catalana (Generalitat de Catalunya).

1931. Decret de la Presidència de la Generalitat sobre el Govern i la Diputació provisional de la Generalitat de Catalunya (28 d'abril 1931).

1932. Estatut de Catalunya (9 de setembre de 1932. Signatura de la llei de l'Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià, el 15 de setembre de 1932).

1934. Proclamació de l'Estat Català de la República Federal Espanyola, pel president de la Generalitat Lluís Companys.
El 7 d'octubre és suspès l'Estatut i empresonat el Govern de la Generalitat.

1936. Cop d'Estat del general Franco. Guerra franquista 1936-1939.

1938. Llei de derogació de l'Estatut de Catalunya (Burgos, 5 d'abril de 1938, Francisco Franco).

1940. L'exèrcit espanyol afusella el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys (15 d'octubre de 1940).

1971. Assemblea de Catalunya. Oposició antifranquista catalana. Programa polític de 4 punts: Llibertat, Amnistia per als presos, restabliment de l'estatut de 1932 i Solidaritat amb la resta de pobles de l'Estat (7 de novembre de 1971).

1975. Mort del dictador Francisco Franco. Creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (desembre 1975 - juny 1977).

1976. Manifestacions multitudinàries convocades per l'Assemblea de Catalunya reclamant l'Estatut : Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia (Barcelona 1 i 8 de febrer de 1976). 11 de Setembre a Sant Boi. Commemoració multitudinària i reivindicativa.

1977. Restitució de la Generalitat de Catalunya, amb el retorn del seu president a l'exili Josep Tarradellas (23 d'octubre de 1977).

1977. 11 de Setembre a Barcelona. Un milió de persones al carrer reclamant l'Estatut.

1977-1979. Campanyes en massa amb el clam: Volem l'Estatut.

1978. Constitució. Paquet d'esmenes. Alternativa a la constitució espanyola. Presentada pel senador independent Lluís M. Xirinacs. Síntesi de les intencions d'un poble que no renuncia a ser sobirà, independent i lliure.

1978. Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aprovat al Parlament de Catalunya per l'Assemblea de Parlamentaris, 29 de desembre de 1978 (Estatut de Sau).

1979. Concentració d'unes 250.000 persones davant del Parlament de Catalunya sota el lema: L'Estatut sense retallar (22 d'abril de 1979).

1979. La Comissió Constitucional del Congrés de Madrid aprova el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, retallat (13 d'agost 1979). És ratificat pels plens del Congrés (29 de novembre de 1979) i del Senat (12 de desembre de 1979).

1980-1998. Contínua i sistemàtica reclamació de més autogovern per part dels partits nacionalistes.

1981. Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Organització cívica creada a Barcelona com a a reacció a la Llei Orgànica per l'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA).

1991. Proclamació del dret d'Autodeterminació pel Parlament de Catalunya .

1998. Proclamació del dret a l'Autodeterminació pel Parlament de Catalunya (octubre de 1998).

1999. Projecte de l'Estatut Nacional de Catalunya proclamant l'Estat Lliure de Catalunya (Esquerra Republicana de Catalunya, 14 d'abril de 1999).



Bibliografia: - Federalisme i Autonomia a Catalunya (1868-1938). J.A. González Casanova. Barcelona, Curial, 1974.
- Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona. Edicions 62, 1995.
- Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Barcelona. Edicions 62, 1989.
- D'altres documents publicats en diaris i revistes.

Aquesta cronologia és extracte d'un llibret publicat en motiu del X Retrobament Català a Prats de Molló (diumenge 3 d'octubre de 1999).