| N. |
Autor |
Publicació |
Data |
| - |
- |
Un grup de filòlegs
fa un diccionari per contribuir a unitat lingüística
i oferir eina 'pràctica, diferent i complementària'
(Agència Catalana de Notícies) |
26-02-2002 |
Girona.- La Busca Edicions ha publicat el Diccionari Pràctic
i Complementari de la Llengua Catalana, un treball d'un grup de
filòlegs d'arreu dels Països Catalans preocupats 'per
l'empobriment' del català i per 'la manca de claredat i
de bones eines culturals de treball'. El nou Diccionari, que va
començar a gestar-se l'any 1975 a Girona, recull unes 4.700
entrades, moltes de les quals tenen més d'una accepció.
També inclou un recull de barbarismes amb 1.395 paraules
incorrectes o poc aconsellables. Els autors preparen ara una segona
part dedicada a frases fetes, refranys i locucions.
Sebastià Oliveras va començar a
aplegar mots l'any 1975 amb la idea que 'la llengua que ens van
ensenyar de petits era millor'. El punt de partida va ser el català
parlat a Capmany (Alt Empordà) i Amer (Selva), que són,
respectivament, el llocs d'origen i residència d'Oliveras.
La idea del diccionari va guanyar cos i a partir de 1993, Oliveras
es va convertir en el director d'un equip de deu persones i una
dotzena més que han treballat com a col·laboradors
arreu dels Països Catalans. Totes han treballat voluntàriament
en el projecte.
L'objectiu és 'millorar la llengua i contribuir
a la unitat lingüística'. 'Des de fa anys notem que
el català s'empobreix, tant l'escrit com el parlat, i una
de les solucions que considerem és exportar mots d'una
part a l'altra del Països Catalans, donar-los projecció.
Per això comparem mots i maneres de dir d'un lloc i altre,
busquem solucions catalanes, i evitem els barbarismes que són
tan i tan generalitzats, per arribar a un català més
ric, més pulcre i més ben parlat', afirma Oliveras.
L'empobriment de la llengua i la poca consciència que els
ciutadans tenen d'aquest procés o la poca importància
que hi donen és ben clar per a Oliveras. 'Si parlem en
català i deixem anar una expressió castellana incorrecta
en llengua catalana, ningú no dirà res. Només
cal escoltar algunes tertúlies radiofòniques per
comprovar-ho: els tertulians estan 'agobiats', que no sé
què vol dir, i fan servir un vocabulari que no té
res a veure amb el català. Si fos al revés, i parlant
en castellà se'ns escapés una catalanada, no tindríem
temps d'acabar la frase que ja ens advertirien que ho fem malament',
opina. Aquesta falta de consciència que detecat entre els
ciutadans no rep cap resposta per part de les autoritats lingüístiques.
Per a Oliveras, l'Institut d'Estudis Catalans no ha tingut una
política eficaç i diu, parafrasejant el lema de
la Real Academia de la Lengua, que 'ni fixa, ni neteja, ni dóna
esplendor: més aviat divaga, no sap on va.'.
Per als autors el diccionari és un producte
singular, tant pel seu contingut com per la forma d'ús.
' És un diccionari actiu i pràctic, amb un índex
molt complicat, però que ens porta a totes les solucions.
Es treballa amb mots clau. Per exemple, si busquem el mot 'planta',
l'índex ens du a tota una sèrie de subapartats com
les característiques, el cicle de les plantes, la collita,
les eines, la feina, els grups, les malalties, el nom, les parts,
la terra, el terreny i altres, que ens remeten a altres conceptes',
explica. 'És possible que en un primer moment no s'entengui
i que algú s'espanti, però tenim la il·lusió
que quan la persona hi hagi treballat una hora s'hi entusiasmarà
i trobarà que és útil'.
Altres aspectes que el fan singular per als
autors són el següents: 'Primer -afirma el director
del projecte-, es fa un pas per unificar la llengua del Principat,
València i les Illes; en segon lloc, som originals i totes
les definicions són noves, i no copiades d'altres diccionaris
anteriors, un fenomen que es dóna sovint; en tercer lloc,
posem exemples a cada definició i, en molts casos la definició
depèn dels exemples i no al revés; també
és important que proposem solucions italianes i franceses
per evitar barbarismes i ens plantegem també proposar solucions
alemanyes; el diccionari inclou un seguiment dels mitjans de comunicació
i inclou errades detectades, i l'índex funciona també
com a diccionari de sinònims'. En relació als barbarismes,
el diccionari inclou un recull de 1.395 paraules incorrectes o
acceptades des de 1995 per l'Institut d'Estudis Catalans, però
que els autors consideren poc aconsellables. Segons Oliveras,
'si hem d'acceptar barbarismes, parlem de quins es tracta i fem-ho,
però no podem acceptar-ne ara un, ara un altre i que els
mestres corregeixin els alumnes que diuen 'manguera' i que la
setmana següent trobin aquest terme en un vocabulari de la
Generalitat sobre jardineria. L'idioma -afegeix- necessita neologismes,
però no termes innecessaris, perquè una llengua
ha de mantenir els seus trets gramaticals, els seus mots i les
seves estructures. El que és inconcebible és que
el català hagi canviat més en els darrers trenta
anys que en els mil anteriors. Això no és un canvi,
és un camí que porta al dialecte', conclou.
Tot i això, Oliveras i el seu equip consideren
que el nou diccionari és encara 'una prova'. 'L'índex
d'aquest diccionari millora una mica el diccionari de sinònims
clàssic, però de fet és una prova millorable
per anar al segon volum', que dedicaran a locucions i frases fetes.
Ara mateix, Oliveras i el seu equip treballen en aquesta segona
part del diccionari, que podria tenir un volum o potser dos. Segons
Oliveras, els diccionaris disponibles avui són 'passius'
i l'usuari 'no pot trobar una frase feta, una locució o
un refrany si no el coneix d'abans'. Per aquest motiu, el diccionari
que es proposen confeccionar partirà del mateix sistema
d'índex amb paraules clau. 'La idea és poder arribar
a una frase com 'fer el préssec' a partir del seu significat.
Així, hi haurà unes paraules com ximple, innocent,
uns mots claus que permetran accedir a les frases que s'hi relacionen.
Ara s'hi vols trobar una frase feta que signifiqui 'fer el préssec'
no la pots trobar si no la coneixes'.
El nou diccionari, que es posarà a la
venda els pròxims dies al preu de 30,20 euros, es presentarà
aquest dimecres a l'Ateneu Barcelonès a dos quarts de vuit
del vespre. Pròximament es presentarà a Girona (Casa
de Cultura, 18 de març), València (Universitat de
València, dia 21 de març), i Mallorca (data pendent
de concretar).
