| N. |
Autor |
Publicació |
Data |
| 5 |
Manuel Tosca |
Aclariments entorn d'un
llibre |
26-02-2002 |
El nou Diccionari pràctic i complementari de la llengua
catalana, editat per La Busca Edicions, S. L., obra d'un
equip de filòlegs, lingüistes, lexicògrafs,
professors i escriptors, no és, no pretén ser, un
diccionari general. És un diccionari atípic, en
tota la seva concepció i estructura, a més de ser
innovador.
És un diccionari completament original,
no copiat en tot ni en part de cap altre, que vol ser una eina
útil de treball per a tots aquells qui, d'una manera o
altra, esmercen la seva activitat a escriure en la nostra llengua
o bé a parlar-la d'una manera genuïna, és a
dir, adreçat als qui estimen la llengua.
L'obra que comentem és un diccionari essencialment
diferent; podríem dir que és ideològic,
que porta de la idea a la paraula
mitjançant un índex de 200 pàgines.
Aquest índex és la clau de volta
del diccionari. Sense l'índex, el gruix de les entrades
no tindria raó de ser.
Posarem un exemple aclaridor:
Hom està escrivint i vol parlar del verb
desprendre, o de despeses,
però si es tracta d'un poema, posem per cas, no li escau
aquest mot pel nombre de síl·labes o bé per
l'accent tònic o li vol donar una imatge diferent. També
pot ser que, en un text, es vulgui donar-li un caire més
gràfic, més contundent, col·loquial, planer
o més eufemístic. Aleshores cercarem a l'índex
el mot desprendre, i en l'apartat corresponent
hi trobarem una considerable quantitat d'opcions, entre les quals,
per exemple, el mot sangonera acompanyat
de la indicació S 11, que vol dir lletra
S, accepció 11
del cos del diccionari, i allí hi trobarem:
SANGONERA
Despesa freqüent que costa de mantenir, que sembla que
no s'hagi d'acabar mai (sangonella a Amer i a València)
SIN: Ruïna, dispendi.
Ex.: Tenir el noi estudiant a Barcelona és una sangonera;
a cada moment has de pagar coses. El personal és la sangonella
d'una empresa.
L'índex ens ha portat
de la lletra D a la lletra S.
El Diccionari no ens dirà, però,
que sangonera és «un anèlid
de cos aplatat a cada extrem del qual hi ha un xuclador amb què
xucla la sang, i que anys enrere aplicaven al braç d'un
malalt per fer-li una sagnia.» No dirà res de tot
això perquè aquests conceptes ja els diuen els altres
diccionaris.
El nostre Diccionari pot servir també,
sense ésser-ho específicament, a tall de diccionari
de sinònims.
Recull gran quantitat de localismes, principalment
de les comarques de Girona, del País Valencià i
de les Illes.
S'ha pres com a paradigma el lèxic de
dos pobles de Catalunya, Amer, de la comarca de la Selva, i Capmany,
de l'Alt Empordà, on s'ha portat a terme un treball de
camp exhaustiu. D'ací les abreviatures tan freqüents
Cap. i Am.
S'han recollit aquelles expressions autòctones
d'uns punts determinats de la nostra geografia per tal d'enriquir
el llenguatge amb mots ben vius i ben vàlids de diferents
contrades.
«El català més popular, genuí
i gironès, recollit en un diccionari», diu un titular
de la revista El Temps, del 9 al 15 d'abril de 2002.
Cada cinc entrades porta un número molt visible, en negreta.
No és altra cosa que un indicatiu per ajudar a localitzar
ràpidament l'entrada que indica l'índex.
A cada accepció de la selecció
de mots que hem fet, es diu si aquella paraula es fa servir a
les Illes o al País Valencià.
Decididament, és un diccionari net de
barbarismes totalment innecessaris.
La nostra llengua, a més del català
central, té una riquesa exhuberant de matisos que pensem
que cal conèixer, emprar i conservar.
Manuel Tosca
