Publicar a Internet: guia de serveis i eines

David Domingo (david.domingo * urv.net)
Professor dels estudis de comunicació de la URV

Maig 2005

[Aquest article es va publicar originalment en castellà a la revista Mosaic de la UOC. Pots enviar els teus comentaris al bloc de dutopia.net]
    
Internet és un espai de comunicació obert. Les empreses de comunicació ja no tenen el monopoli a la producció i distribució de continguts, propi del model dels mitjans de massa. Existeixen eines gratuïtes cada vegada més potents i alhora més fàcils d'usar que permeten a qualsevol internauta crear un mitjà de comunicació digital. Però no ens enganyem: els recursos humans, econòmics i tecnològics de les empreses continuen marcant la diferència en molts casos, i els seus webs són la referència per a la majoria dels internautes.

Però la producció especialitzada i de qualitat pot trobar el seu espai a Internet sense inversions desmesurades, una oportunitat immillorable per a qui tingui bones idees i ganes de comunicar. Per a aquestes iniciatives, les eines de programari lliure i els serveis gratuïts d'allotjament (hosting) i gestió de continguts solucionen cada vegada millor totes les necessitats tecnològiques i permeten concentrar-se en la creació de continguts. Aquest article pretén fer un petit inventari de les opcions disponibles més atractives, entre les quals hi ha projectes col·lectius molt suggeridors.

Les tecnologies de publicació digital es poden dividir en quatre grans àmbits:   

- Sistemes estàtics: basats en arxius que editem en un ordinador i posem en un servidor web a través d'eines FTP, que permeten organitzar els arxius en carpetes. El llenguatge HTML és el que permet vertebrar aquests arxius per mostrar-los en una web i navegar entre ells. Requereix coneixements de maquetació HTML i és molt laboriós introduir canvis i actualitzacions. Els altres tres sistemes ofereixen solucions a les limitacions d'aquesta tecnologia.
    
- Sistemes de Gestió de Continguts (CMS): recorren a la utilització de bases de dades per permetre que l'actualització de la web es realitzi a través de senzills formularis que actualitzen plantilles estandarditzades. Això permet que pràcticament no sigui necessari cap coneixement tècnic per aportar continguts. A més ofereixen serveis complementaris molt diversos, des de fòrums de discussió fins a gestió d'usuaris. Mosaic ha publicat un detallat argumentari dels avantatges dels CMS sobre els sistemes estàtics (Cuerda i Minguillón, 2004). Són bastant flexibles per adaptar-se a les necessitats concretes d'una publicació digital complexa.
    
- Weblogs: des del punt de vista tècnic són una versió simplificada dels CMS. Els weblogs són quaderns de notes en forma de web, amb una estructura molt senzilla: la nota publicada més recentment és la primera que apareix en pantalla i li segueixen la resta, ordenades en ordre cronològic invers fins a arribar a la més antiga (Noguera, 2004). La publicació de fotografies i texts es fa, com en els CMS, a través de formularis en un web d'accés restringit, encara que també s'està generalitzant la possibilitat de publicar enviant un missatge de correu-e o un MMS (missatge de mòbil multimèdia).   

- Wikis: aquesta tecnologia de publicació no està orientada a la publicació periòdica de continguts com és el cas dels CMS o els weblogs. El seu objectiu és facilitar la publicació estructurada de materials estables, que aniran creixent per categories més que per renovació. L'exemple més famós és la Wikipedia, una enciclopèdia digital oberta a les contribucions de qualsevol internauta (per exemple, podeu trobar en ella una bona definició de la tecnologia wiki). Els wikis permeten editar les pàgines del web a través de formularis amb un codi de format més simple que el HTML.

Evidentment els sistemes estàtics no són l'opció més recomanable per crear un projecte de continguts digitals en Internet. Els CMS requereixen disposar de servidor propi i comptar amb la col·laboració d'un programador informàtic en l'equip per instal·lar i configurar el programari de gestió de continguts. Per a projectes grans, que requereixin una personalitat pròpia molt marcada i gestionin continguts en formats molt diversos (vídeo, fotografia...) distribuïts en múltiples seccions, els CMS són la millor elecció.

En l'altre extrem, és possible trobar serveis gratuïts de weblogs i wikis en els quals els creadors de continguts tan sols han d'omplir un formulari d'alta i començar a publicar, sense preocupar-se per l'allotjament ni la tecnologia. La comoditat ve a canvi de certa rigidesa en les opcions que ofereixen aquests serveis, molt estandarditzats, cosa que pot provocar estretors en dissenyar plantejaments innovadors. Una altra opció és instal·lar en un servidor propi eines de weblogs i wiki per fer, sense pràcticament necessitar un informàtic professional, una web flexible i fàcil d'actualitzar molt més personalizable que en el cas anterior.

Dels milers (!) de programes i serveis disponibles a la Xarxa, aquesta és una selecció deliberadament reduïda de solucions avalades pel seu ús generalitzat:
    
a) Per instal·lar en un servidor propi

CMS de programari lliure

Drupal. Simple i robust, traduït a múltiples idiomes, cada vegada amb més serveis addicionals gràcies a una comunitat de desenvolupadors creixent.
Mambo. Molt complet sense deixar de ser amigable per l'usuari, amb múltiples serveis.
SPIP. Instal·lació molt senzilla i interfície amigable per als redactors, permet gestionar el flux de treball d'un web petit. [Suggeriment del Benjamí Villoslada]
PostNuke. Centenars de serveis modulars, encara que una mica rígid per a la seva adaptació a diferents necessitats.
Typo3. Entre moltes altres qualitats, permet la gestió de webs multilingües, una cosa difícil de trobar en els CMS lliures.

Tots aquests CMS estan traduïts al català en major o menor mesura (Mambo encara en una fase inicial del procés).

Programari gratuït de gestió de weblogs

WordPress. Programari lliure, basat en estàndars i amb tots els serveis per crear una verdadera comunitat de weblogs. Disponible en català.
Greymatter. Simple i eficaç gestor de weblogs, també lliure.
MovableType. Ofereix una versió gratuïta limitada a un autor i 3 weblogs.

Programari lliure de gestió de wikis

MediaWiki. El programari que usa la Wikipedia, potent i senzill d'usar alhora, encara que és difícil afegir-li nous serveis.
TikiWiki. Ofereix múltiples serveis que van més enllà del wiki, però el seu punt feble és la interfície, poc amigable.
MoinMoin. No requereix base de dades, és un sistema basat en la simplicitat, el seu gran atractiu.

    
b) Serveis d'allotjament avançat

Serveis gratuïts de weblogs

Blogger. El servei més veterà, continua usant la simplicitat com a principal atractiu, encara que al preu de limitar molt la personalització dels weblogs.
LaMevaWeb.info. Allotjament en català, bastant complet.
laComunitat.net. Simplicitat en català, per començar a publicar en 2 minuts.
Bitacoras.com. Allotjament en castellà, amb totes les opcions que es poden demanar en un weblog.
LiveJournal. Servei flexible i potent que inclou serveis com l'allotjament de fotografies.


Serveis gratuïts de wikis

SeedWiki. Molt popular i fàcil d'usar, encara que la versió gratuïta és limitada a 50 pàgines, més que suficient per a un web petit.
WikiCities. Senzill i agradable, amb una interfície de gestió adaptada a diversos idiomes.
Riters. Basat en MoinMoin, extremadament simple però eficaç.

Una de les limitacions comunes a totes aquestes solucions és la seva excessiva orientació a la gestió de continguts textuals. En el millor dels casos hi ha formularis per afegir arxius multimèdia que es reprodueixen al clicar en un enllaç de la web. Per incrustar-los a les pàgines de text cal recórrer a introduir codi HTML al formulari, un pas enrere en la transparència del sistema de publicació per al productor de continguts. El món dels weblogs és el que més ha caminat en la integració de fotografies, vídeos i àudio en el sistema, i hi ha serveis especialitzats en aquests formats: Textamerica.com, Esflog.com, Audioblog.com...

Tanmateix, encara està per definir un sistema de gestió de continguts veritablement multimèdia, que sigui prou flexible com per mostrar continguts en múltiples llenguatges i formats sense usar el text com a eix vertebrador. Mentre que en el procés d'autoria de fotografia, vídeo i àudio cada vegada hi ha més solucions de programari lliure (Roig i Alberich, 2004), la gestió i publicació de continguts es resisteix a deixar enrere la lògica del text escrit. Potser la World Wide Web continuarà en un futur centrada en el text: els canals de distribució de continguts audiovisuals són cada vegada més clarament el P2P (BitTorrent, eMule...) i el podcasting (els reproductors portàtils MP3 rebent contingut a través d'Internet). La web continuarà sent l'índex, però el consum tendeix a trobar millors maneres de transmetre i gestionar la reproducció de grans arxius de vídeo i àudio.

Una iniciativa multimèdia molt suggeridora basada en web és Ourmedia.org, un espai comunitari obert a qualsevol artista o activista digital perquè publiqui creacions en qualsevol format. Gràcies a un acord amb Archive.org poden oferir allotjament gratuït i sense límits per a arxius de vídeo i audio, una cosa molt difícil de trobar en Internet donat el gran volum d'aquests formats (Google acaba d'engegar també un servei d'allotjament de vídeo gratuït, encara en fase molt preliminar).

Ourmedia.org és un exemple de moltes webs que no ofereixen un simple servei d'allotjament, sinó tota una comunitat d'usuaris que intercanvien experiències en un entorn compartit. En aquests casos, els serveis de publicació no són una finalitat en si mateixos, sinó el mitjà per crear una publicació col·lectiva. Slashdot (i les seves versions espanyola Barrapunto i catalana Puntbarra) en temes relacionats amb la vida digital, Indymedia en l'àmbit dels moviments antisistema, OhmyNews (Albaladejo, 2005) o WikiNews com a propostes de periodisme ciutadà... la llista és inacabable. Per a molts internautes que no es plantegen crear el seu propi mitjà, aquests grans punts de trobada poden ser la millor manera d'exposar les seves idees i iniciatives.