 |
|
|
EL Talp __________________________________________________ | |
|
|
|
EL Talp __________________________________________________ | |
|
DESTAQUEM |
| @ Paradoxes de la història recent. La història recent d’aquest país ens obsequia paradoxes d’allò més espaterrants. En recollim uns pocs exemples, només a títol informatiu. Vegeu article @ Polèmica sobre l'article d'Oriol Junqueras El castellà i la República catalana. Enllaç amb l'article d'Oriol Junqueras. Vegeu article @ Cronologia sumària del viratge independentista a Catalunya, 2003-2012. Des del vertigen d’avui mateix, sorprèn constatar com, en pocs anys, l’independentisme català ha atès la centralitat social al Principat, tot partint d’un estadi de minorització repressiva (esquerra independentista) ¿Com s’ha produït aquest decantament, que, més enllà de la superstructura político-institucional, ateny sobretot la mentalitat d’àmplies masses populars? Provem-ho de reconstruir sintèticament mitjançant una panoràmica cronològica. Vegeu la cronologia @ Avantprojecte de Constitució provisional de la República Catalana. 1. La República Catalana és l’Estat Nacional lliure, independent, sobirà, indivisible, democràtic, social i de dret de què es dota el poble català sota els principis de la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. La present Constitució és la Llei Fonamental de la República Catalana: l’Estat, els individus i les entitats hi estan subjectes; les lleis en deriven, sota pena de nul·litat. 2. La sobirania nacional de Catalunya resideix en el poble català, del qual emanen els poders de la República. Vegeu l'avantprojecte @ Per una dissecció de la postmodernitat
@ Proposta de divisió administrativo-territorial per a la Catalunya independent. Vegeu article. Vegeu també l'Annex @IEntorn del debat sobre la divisió territorial per a la Catalunya independent: resposta a un fòrum de Racó Català. Vegeu article @ El combat per la visualització de l'espai nacional
|
||
|
HISTÒRIA |
|
GEOGRAFIA |
@ La divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat de la qüestió. 0.
Introducció @ Elements
de geografia dels Països
Catalans. La formació territorial. Vegeu
article
@ Qüestió de
noms, Joan
Fuster. Vegeu
document |
||
|
LLENGUA |
@ Quelques observations sur l'état actuel de la langue catalane en Roussillon (1935), d'Alfons Miàs. @ La plena
lingüicitat del
català: aproximació històrica a la
recuperació d'una
consciència.Vegeu article. Vegeu Manifest
de 1934 |
||
|
QÜESTIÓ COLONIAL |
@ Franco i l'espanyolisme. Per Joan Fuster. Vegeu article @ Per ajudar a ben morir : ressenya de La il·lusió occitana: la llengua dels catalans, entre Espanya i França, d'August Rafanell. Vegeu ressenya @ Textos teòrics clàssics de l'independentisme català: Sobre el reconeixement de les nacions oprimides, de Josep Guia (1982) @ El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936), de Francesc Pèrez Moragon. Un clàssic de la bibliografia sobre la matèria. Pres de L'Espill, 14 (tardor 1983), p. 57-82 Vegeu document@ Clàssics del valencianisme: Síntesi del criteri valencianista (1918). Eduard Martínez Ferrando Vegeu document @ Panoràmica històrica de l'independentisme interclassista d'avantguerra. @ Les arrels de l'independentisme revolucionari català: panoràmica històrica.
Hi afegim una petita bibliografia. Vegeu també la història del PSAN, del conjunt del moviment i de Terra Lliure @ Aprensions a propòsit del "pactisme". Article de Joan Fuster. En la història de la Catalunya estricta, i en la de tots els Països Catalans, cada "pacte" ha estat una claudicació, i que tot això del "pactisme" com a mecanisme polític és i serà una burla. "Pactar" és perdre: sempre. Malgrat els aparents avantatges provisionals. Vegeu article @ Fet nacional i ideologia postmoderna. Vegeu article @ El liberalisme i la nació. Vegeu article @ Pancatalanisme, de Josep Pijoan. Vegeu article @ Pancatalanisme: tesis per a servir de fonament a una doctrina, d'Alfons Maseras (1915). Vegeu article @ La
independència de Catalunya,
de Joan Maragall. Vegeu article @ Desemmascarar les pretensions científiques de l'espanyolisme: tres ressenyes exemplars
@ País
Valencià: 25
anys de feixisme impune. Vegeu
article @ Embriaguesa
de fuel, o Catalunya, Galícia, el Kurdistan i els mecanismes
de la provincianització. Vegeu
article
@ Consciència nacional catalana i realitat nacional catalana: tesis.
@ Textos
polítics de Pompeu Fabra. Vegeu
article
|
||||||||
|
REFLEXIÓ / TESTIMONI |
@ Nòtula: religiosisme Vegeu article @ El sobiranisme, és un independentisme? Vegeu article @ Lenin, i no Wilson, extraterritorialitat per decret. Article de denúncia de la recomanació del Consell d'Europa sobre "protecció de les nacions culturals". Vegeu article@ Un món bblic, de Pol Sureda. Vegeu article @ Cultura de masses: dos articles enciclopèdics sobre literatura de gènere @ Formar els revolucionaris per a no fer la revolució: sobre Multitud, el nou llibre de Michael Hardt i Antonio Negri. Aquesta obra pasar per ser l'últim crit del marxisme creatiu que hauria de permetre'ns afrontar la tasca revolucionària d'acord amb les condicions objectives de la mundialització postmoderna. No ho és pas. Ben al contrari, les elucubracions de Hardt i Negri constitueixen, objectivament, un intent de destruir el marxisme des de dins. Vegeu article @ Arturo Van den Eynde ("Aníbal Ramos") i el trotsquisme en els Països Catalans. Vegeu article@ La influència de l'obra de Francesc de Borja Moll en la generació d'escriptors mallorquins dels anys setanta. Vegeu article @ Irlanda, per Miquel Lòpez Crespí
@ Multiculturalitat i mestissatge. Vegeu article @ Illes: la crisi de l'esquerra oficial, per Miquel Lòpez Crespí @ George Sand, per Miquel Lòpez Crespí
@ Gonçal
Castelló. Vegeu
article @ Sam
Abrams i les lectures de l'estiu. Vegeu
article @ Socialisme
i "naturalesa humana": una contradicció insalvable? Vegeu
article |
||
Contactar per correu electronic: eltalp(arroba)yahoo.com
