El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Actituds de la intel·lectualitat catalana davant la guerra i la postguerra hispanofeixistes

Introducció

Pol Sureda

La funció d’aquest treball és estudiar quines actituds prengueren els intel·lectuals dels Països Catalans davant la guerra i la postguerra hispanofeixistes. La matèria és interessant en si, des del punt de vista de la història cultural. Però aquest estudi de la intel·lectualitat és també útil en la mesura que individualitza un microcosmos on és factible d’analitzar les grans tendències del conjunt de la societat catalana, atenent a corrents ideològics, posicionaments de classe, coherències i incoherències històriques, etc. D'aquesta manera, s’hi cerca establir una panoràmica de conjunt a partir de la qual entendre i emmarcar les postures, així com mirar de classificar-les a grans trets. Tot plegat, així mateix, permet avançar síntesis explicatives de l’evolució ideològica del país en les dècades següents; aquesta clarificació, al seu torn, dóna llum sobre el nostre present. Pot servir, doncs, com a primera aproximació a una panoràmica explicativa de fenòmens del passat i, també, de fenòmens ben actuals que en són conseqüència.

Per tal de bastir la síntesi, necessàriament cal partir d’una tasca prou laboriosa de compilació de dades factuals, és a dir, de casos individuals, a còpia de dades disponibles en múltiples fonts, fins i tot en mencions tangencials, en una bibliografia immensa (no explotada exhaustivament, és clar) que, per la forma bibliogràfica, abasta d'obres de consulta a monografies, passant per articles de premsa; i, per matèria, inclou obres d'història general, d'història cultural, d'història d'entitats, biografies, memòries, etc. Aquestes dades factuals constitueixen la infrastructura posteriorment reductible a classificació; de la mateixa manera, són els casos individuals allò que permet contrastar la pertinença dels criteris classificatoris.

Els criteris classificatoris, inevitablement, són discutibles i esquemàtics, com tota primera aproximació a un camp gairebé verge; perquè hi ha ben poques  panoràmiques sintètiques sobre la matèria. 1

Ens veiem obligats a prescindir de l'aparat bibliogràfic, que, com hem dit, és molt copiós: les referències farien il·legible el text, i el llistat ocuparia força més espai que el treball pròpiament dit.

Tal com dèiem en la primera versió de la present "Introducció", som conscients que "els esments literals amb noms i cognoms podrien resultar molestos per a determinades persones o llurs famílies".  Tot i així, hem arribat a la conclusió que, comptat i debatut, calia recuperar les llistes d’exemples, única manera de conservar el ple valor heurístico-factual del treball, eines de comprovació incloses; altrament, l’estricta carcassa classificatòrio-explicativa semblava gratuïta. Fet i fet, ¿cal aclarir que la nostra voluntat no és assenyalar amb el dit, sinó entendre (i dir) la realitat?

La present versió ha estat revisada a fons. Com des del principi, la cobertura d'exemples, lluny de pretensions exhaustives, es limita a apuntar casos paradigmàtics i altres de representatius.

_________________

En la primera versió d'aquesta "Introducció" afirmàvem que "no existeix, o no hem sabut trobar, cap altra panoràmica sintètica sobre la matèria". Ens havia passat per alt l'article pioner d'Albert Manent "La posició dels intel·lectuals catalans durant la guerra civil", Qüestions de vida cristiana, núm. 131-132 (1986); ara recollit amb altres treballs complementaris en De 1936 a 1975: estudis sobre la guerra civil i el franquisme, Bna: Abadia de Montserrat, 1999 (Biblioteca Serra d'Or; 220). Cal dir que el nostre treball presenta lògics paral·lelismes amb el de Manent (començant per la comprensible similitud del títol), bé que Manent, ultra aplicar una òptica valorativa força diferent, se cenyeix al Principat (sense la resta de Catalunya) i a l'estricte període de la guerra (sense la postguerra), mentre que, metodològicament, tracta molts menys casos, però amb major extensió. 



Juny del 2003

Pàgina principal