El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Actituds de la intel·lectualitat catalana davant la guerra i la postguerra hispanofeixistes

II. Actituds de la intel·lectualitat catalana durant la postguerra hispanofeixista (fins als inicis dels anys cinquanta)

 

[* = actius en sortir de la presó, o entre empresonaments]
 
 

1. VÍCTIMES DEL FEIXISME

1.1. Afusellats pel franquisme
 

Carles Rahola (1939)

Joan Baptista Peset (1941)

Joan Peiró (1942)

 

1.2. Morts a la presó

Enric Bastit (1940)

 

1.3. Assassinats als camps nazis

Pere Vives (1941)

 

2. NUCLIS DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL -- A la fi de la guerra, els intel·lectuals supervivents dels sectors patriota lleial, patriota desterrat i autoexiliat neutralista o bé s’exiliaren (o romangueren a l’exili), o bé restaren a l’exili interior, entre afusellaments, empresonaments, depuracions i universal silenci. Molts dels exiliats anaren retornant lentament. Tots plegats constituïren el nucli de la resistència lingüístico-cultural més o menys organitzada, a què anirien sumant-se les noves generacions.

Mallorca

Francesc de B. Moll -- Miquel Ferrà -- Guillem Colom -- * Pere Capellà -- Miquel Dolç -- Miquel Gayà -- Marià Massot --        * Manuel Sanchis Guarner [a Mallorca en 1943-1959] -- Josep M. Palau i Camps

Principat

Jordi Rubió i Balaguer -- Josep Iglésies -- Josep M. de Casacuberta -- Miquel Colll i Alentorn -- Ramon Aramon -- Josep Palau i Fabre -- Antoni Ribera -- Frederic Pau Verriè -- Joan Triadú -- Miquel Tarradell -- Eduard Fontserè -- Josep Benet -- Josep Pedreira -- J. V. Foix -- Tomàs Garcés -- Marià Manent -- Salvador Espriu -- Rosa Leveroni -- * Manuel Cruells -- * Joan Cornudella

I, a mesura que retornen de l’exili: Maurici Serrahima -- Alexandre Cirici -- Ferran Soldevila -- Carles Riba -- Josep Pous i Pagès -- Joan Oliver/Pere Quart -- Rafael Tasis -- Joan Sales
 

País Valencià

Xavier Casp -- Miquel Adlert -- Carles Salvador -- Enric Soler i Godes [desterrat a Cantàbria durant cinc anys] -- * Adolf Pizcueta --- Josep Giner i Marco -- Enric Valor -- * Ricard Blasco [des de Madrid] -- * Gonçal Castelló -- Francesc Ferrer Pastor [almenys des de la segona meitat dels anys quaranta]

Menorca  

* Joan Hernández Móra -- Joan Timoner i Petrus -- mossèn Josep Salord


Pitiüses

Marià Villangómez Llobet -- Joan Castelló i Guasch [des de Mallorca] -- * Jordi Juan i Riquer

 

3. APARTATS -- Tot mantenint personalment la coherència lingüístico-nacional, defugen tant l’activitat pública (i la connivència amb el règim) com la implicació en activitats clandestines. Això no implica deixar de publicar en català, però; Esclasans ho fa incessantment des de la primera oportunitat d’abandonar un seu bilingüisme d’estricta supervivència. La casuística dels apartats és molt diversa: n’hi ha que, marcats per la repressió, no tenen altra opció que el silenci (Duran i Tortajada, els Lamote, Daniel M. Ferrando), sense per això deixar d'arriscar-se (Thous i Llorens); n’hi ha que en queden traumatitzats (Almela). En alguns, el retir és una silenciosa proclama de dignitat (Pujols, Anglada).

Mallorca

* Daniel Martínez Ferrando

Principat

Josep M. López-Picó -- * Francesc Pujols -- * Agustí Esclasans -- Lola Anglada -- Miquel Llor -- Joan Lamote de Grignon [desterrat... a València!] -- Ricard Lamote de Grignon [depurat; expulsat de la vida musical pública]

País Valencià

Miquel Duran i Tortajada [depurat] -- Jacint M. Mustieles -- Francesc Almela i Vives [diverses detencions] -- * Maximilià Thous Llorens -- Bernat Artola

 

4. CONTEMPORITZADORS -- Fan vida pública activa i miren de continuar la tasca de pre-guerra tot sortejant les circumstàncies; però eviten de sumar-se obertament a l’hispanofeixisme. També la casuística d’aquest grup és molt diversa i, a més, ambigua: aquesta categoria abasta des de l’oportunisme fins a l’habilitat del supervivent; i si per un extrem ratlla amb els apartats i fins i tot amb els resistents, per l’altra frega els traïdors. Així, els contemporitzadors generalment s’abstenen d’activitats clandestines (amb alguna excepció: Sagarra, Duran i Sampere, Serra i Ràfols, Anglès...); en el camp literari tendeixen a un bilingüisme no exactament de supervivència (C. Soldevila, Sagarra, Arbó); impulsen un neolocalisme compensatori (C. Soldevila); romanen en càrrecs tècnics intentant salvar i transmetre, de vegades amb resultats positius (Ernest M. Ferrando, Duran i Sampere, Serra i Ràfols)…

Principat

Ernest Martínez Ferrando -- Josep M. de Sagarra -- Carles Soldevila -- Sebastià Juan Arbó -- Josep Obiols [retirat, però, a la feina per als sectors eclesiàstics lleials] -- Josep Viladomat -- Eduard Toldrà -- Manuel Blancafort -- Frederic Mompou [a París en 1921-1941] -- Josep Janés i Olivé -- Agustí Duran i Sampere -- Josep de C. Serra i Ràfols -- Lluís Pericot -- Higini Anglès [1949, autoexiliat a Roma fins a la mort]

Pitiüses

*Isidor Macabich

País Valencià

Lluís Guarner


 

5. TRAÏDORS -- N’hi hagué que trencaren definitivament amb la seva llengua i el seu poble (per exemple, I. Agustí i J. R. Masoliver), mentre que d’altres anirien configurant el sector de penedits i pseudopenedits (v. més avall). I no faltarà qui, com Estelrich, passi la resta de la vida en alts càrrecs de la jerarquia franquista mentre es vanta de catalanista i es queixa amargament de la incomprensió dels resistents

5.1. Botiflers pre-1939 -- Intel·lectuals catalans que arribat el 1939 són part integrant de les forces d’ocupació i dels mecanismes del règim franquista. Són la suma del sector botiflers ja de pre-guerra, de gran part del sector catalans de Burgos i altres traïdors de primera hora. i de part del sector  emboscats. És a dir:

Eugeni d’Ors [generalment des de Madrid] -- Joan Estelrich -- Manuel de Montoliu -- Ferran Valls i Taberner -- Antoni Griera -- Josep Pla -- Llorenç Villalonga -- Martí de Riquer -- Llorenç Riber -- M. Antònia Salvà -- Salvador Ferrandis Luna [des de Madrid] -- Joan Beneyto [des de Madrid] -- Tomàs Carreras i Artau -- Ignasi Agustí -- Carles Sentís -- Josep Vergés -- Ricard Gay de Montellà -- Pere Pruna -- Joan Ramon Masoliver -- Agustí Calvet, "Gaziel" -- Octavi Saltor -- Joan Baptista Solervicens -- Valentí Castanys -- Joaquim M. de Nadal -- Manuel Brunet -- Josep M. Massip --  Josep M. Tallada -- Teodor Llorente Falcó -- Josep M. Tous i Maroto -- Elvir Sans i Rosselló -- Joaquim Verdaguer

 

5.2. Col·laboracionistes de postguerra -- Uns quants intel·lectuals que havien passat la guerra al país i en zona republicana, alguns fins i tot treballant per a la República (Mateu i Llopis, Sardà, Vicens), se sumaren a la nòmina de traïdors ja en la postguerra. Ja ho hem vist en els emboscats: Junoy havia estat tots tres anys amagat i esperant la liberación, mentre que un Sánchez-Juan i un Sindreu havien mirat de passar desapercebuts al màxim alhora que evitaven cap mena de compromís antifeixista. En el col·laboracionisme d’algun d’aquests intel·lectuals pesà el reaccionarisme contumaç (Montoliu, Mateu i Llopis), l’extrema tebior nacionalitària (Teixidor, Díaz-Plaja), una combinació entre aquesta i un oportunisme també extrem (Vicens, Perpinyà, Sardà), etc. Remarquem que, en el cas del País Valencià, la tasca dels traïdors, més que en el monolingüisme espanyol directe, consistia en la folklorització hispanofeixista de la llengua i la cultura catalanes

Principat

Josep M. Junoy --- Sebastià Sánchez-Juan --- Carles Sindreu --- Joan Teixidor --- Guillem Díaz-Plaja --- Felip Mateu i Llopis --- Eduard López Chavarri --- Jaume Vicens Vives --- Josep M. Sert [recordem-ho: fugit el 1936 a París, espera al 1940 per a fer professió de franquisme] --- Josep Clarà --- Frederic Marès --- Josep M. Millàs i Vallicrosa --- Jeroni de Moragas --- Romà Perpinyà i Grau --- Joan Sardà i Dexeus --- Frederic Udina i Martorell [recordem-ho: a la quinta columna durant la guerra] --- Salvador Dalí [des dels EUA aplaudeix la persecució lingüística; en tornar al país (1948) es proclama franquista fervent]

País Valencià

Josep M. Bayarri --- Nicolau Primitiu Gómez i Serrano --- Enric Duran i Tortajada --- Pasqual Asins Lerma --- Francesc Carreres i de Calatayud --- Francesc Caballero Muñoz --- Jesús Morente Borràs --- Vicent Casp --- Josep Monmeneu Gómez --- Josep Calatayud Bayà --- Bernat Ortín Benedito --- Francesc Martínez i Martínez --- Manuel González Martí --- Martí Domínguez
 

Hi ha casos difícils de classificar. Així, mentre els franquistes ocupaven la ciutat de València, l’ultrareaccionari Miquel Adlert, més o menys amagat fins llavors, cuità a emparar-se de la seu del Rat Penat per tal de purificar-la de la pesta roja; alhora fou, conjuntament amb Xavier Casp, l’iniciador de la resistència nacionalista catalana al País Valencià.
 
 

 

6. PENEDITS I PSEUDOPENEDITS --- Ex-burgalesos i similars que, des de mitjans anys quaranta o des d’inicis dels anys cinquanta, s’impliquen en tasques d’una certa resistència lingüístico-cultural: granburgesos dedicats al mecenatge (Millet, Villalonga, Reig); retorns a l’erudició en català o en matèries de catalanística; reincorporacions a la literatura catalana (en exclusiva o en pràctica biblingüista); etc. Alguns (com Riquer), sense fer-se'n cap problema, conjunminen aquestes activitats amb una convicció feixista impertèrrita i amb el constant servei al règim

6.1. Des de mitjans anys quaranta

Principat

Fèlix Millet i Maristany --- Ramon d’Abadal i de Vinyals --- Tomàs Carreras i Artau --- Agustí Calvet, "Gaziel" --- Joaquim M. de Nadal --- Octavi Saltor --- Joan Teixidor [sempre escriu l’obra poètica exclusivament en català, mentre des de l’editorial Destino i el Premio Eugenio Nadal promou la transformació de Barcelona en plataforma cultural espanyola, sense que, al seu torn, això li inhibeixi l’actuació en tertúlies, premis i editorials en català]

Mallorca

M. Antònia Salvà --- Francesc Sureda i Blanes --- Josep M. Tous i Maroto

País Valencià

Vicent Casp

 

6.2. Des de finals dels quaranta i inicis o mitjans dels cinquanta

Principat

Josep Pla --- Carles Sindreu --- Martí de Riquer --- Manuel de Montoliu --- Guillem Díaz-Plaja --- Jaume Vicens Vives --- Frederic Udina i Martorell

Mallorca

Llorenç Villalonga --- Joaquim Verdaguer

País Valencià

Martí Domínguez --- Manuel González Martí --- Nicolau Primitiu Gómez i Serrano --- Eduard López Chavarri [des de Barcelona] --- Pasqual Asins Lerma --- Ignasi Villalonga [des de Madrid] --- Joaquim Reig [des de Madrid]
 

 

Nota final: Autors com Santi Cortés (València sota el règim franquista, etc.) i Josep Ballester han remarcat el procés de folklorització petainista que patí la cultura catalana al País Valencià sota el franquisme. En canvi, sembla haver passat més desapercebut el procés de regionalització espanyola que coetàniament patí la cultura catalana al Principat i a les Illes (vegeu, però Ramon Salvo). I aquesta regressió no es deu exclusivament a la persecució franquista directa i indirecta; ni respon tan sols a l’ambigüitat i el doble llenguatge que calia usar davant la repressió i la censura. Es deu també, i considerablement, al paper dels penedits i pseudopenedits, així com d’alguns dels contemporitzadors (els més tebis) a l’interior de la vida cultural catalana activa. En efecte: sense menystenir la importància qualitativa de llurs aportacions (per exemple, en el camp erudit), contribuïren a regionalitzar la cultura catalana, en aportar-hi llur mentalitat d’ala dreta, bilingüista i dipatriòtica; de manera que llur pes en el món cultural català diluí el nivell mitjà de consciència nacional que la intel·lectualitat catalana havia atès en les dècades anteriors; n’interposà la dificil transmissió; i, en definitiva i sobretot, influí de manera notable en les deficiències de consciència nacional que caracteritzaran bona part dels intel·lectuals de les generacions subsegüents. Un exemple del camp universitari: per contrast amb la foscor de la caverna, fou sobredimensionada la lluminositat relativa d’un Vicens o d’un Riquer, amb el mestratge dels quals sovint hom assimilava també les greus limitacions (nacionals, ideològiques, polítiques, de classe).

Remarquem altres vies de descentrament nacional provinents dels traïdors:

a) al si de la burgesia, els sectors botiflers (per tradició multigeneracional o per mutació postbèl·lica estancada) transmeteren la botifleria a la descendència, la qual l’exercí i l’exerceix, disfressada de "progre" o no, segons tarannàs i períodes;

b) els sectors burgesos de tradició catalanista esdevinguts ex-burgalesos més o menys penedits (no sempre fàcilment destriables del sector a) produïren en els anys seixanta, per reacció alienada relacionable amb el conflicte intergeneracional, aquells universitaris burgesos de "el catalán es la lengua de la burguesía", entre els quals l’ultraesquerranisme i el pseudoobrerisme passaren amb els anys, però el botiflerisme persistí.

Febrer 2003 / Versió revisada, setembre 2004



I. Actituds de la intel·lectualitat catalana davant la Guerra Nacional-Revolucionària (1936-1939)
II. Actituds de la intel·lectualitat catalana durant la postguerra hispanofeixista (fins als inicis dels anys cinquanta)
III. Cronologia del retorn
IV. Obituari de l’exili i dels refugiats


Febrer del 2003

Pàgina principal