El talp
web alternatiu

 

Sobre les desastroses conseqüències cívico-polítiques de la Transició

 

[Sobre les desastroses conseqüències cívico-polítiques de la Transició. De: Ballester, prostitució Ramoneta, 100-101]

(...) un individu pot tenir una ideologia molt ben definida i no trobar, no solament cap partit que la representi, sinó cap organització o moviment --polític pròpiament dit. o bé parapolític-- en el qual trobi que mereix la pena participar. Aquest fenomen. que és general, aquí té unes formes específiques que són fruit de les condicions en què es va produir el pas de la dictadura a la monarquia parlamentària (...). Respecte a l’esquerra especialment, aquest període va tenir uns efectes devastadors. Aquests efectes es van produir en dos fronts, però no de manera simultània, perquè la desfeta d'un és conseqüència de l’esfondrament de l’altre. Va ser la fallida dels partits --la renúncia al seu ideari i la paràlisi davant del poder exfranquista-- la que va propiciar la desmobilització ciutadana, ja que, prèviament, els partits s'havien encarregat de fer tot el possible per monopolitzar la política, amb la qual cosa van provocar el triple resultat de deixar les escasses forces progressistes del país sense lideratge, sense estructures organitzatives i desmotivades. Expressat en termes valoratius --des del punt de vista dels interessos que havien de representar aquests partits--, i formulant-ho en llenguatge popular, es pot dir que van fer un pa com unes hòsties.

De fet, entre els anys 1976 i 1982 es va consolidar l’edifici ideològic del franquisme. No solament es va consolidar, sinó que, sobretot, es va legitimar. En aquest sentit, l’aportació més interessant de Gregorio Morán (...) és la consideració que, sí els hereus del franquisme eren tan demòcrates com els hereus de la República, la lluita dels republicans havia estat absurda i inútil. Que aquella lluita havia estat inútil i que Franco, en gran part, tenia raó ho demostrava el fet mateix que les esquerres abandonessin quasi tot el seu bagatge ideològic, incloent-hi els aspectes més o menys formals, com el republicanisme. D’aquesta manera, l’atonia política del franquisme enllaça directament amb un sistema parlamentari «de nivell europeu» en el qual els grans partits no es diferencien substancialment els uns dels altres. Però la paràlisi política afecta també el conjunt de la societat. Això és degut a dos processos que actuen en paral·lel i que són complementaris. En primer lloc, un cop constituït el sistema parlamentari, la societat tendeix a delegar iniciatives i funcions en els partits. Aquesta actitud es va veure potenciada pels hàbits adquirits durant la llarga dictadura que, prohibint o coartant el dret d'associació, va anihilar qualsevol intent seriós de constituir una societat civil. Ara bé, els partits, i aquest és el segon factor, no solament no van fer res per corregir aquesta inèrcia, sinó que van emprendre accions concretes destinades a neutralitzar les iniciatives de mobilització ciutadana sorgides durant la transició. Les estratègies que van fer servir per anul·lar l’operativitat de les associacions de veïns són un bon exemple d'això (...). En definitiva, els líders dels partits van fer seva la màxima del despotisme il·lustrat: tot per al poble, però sense el poble, màxima que, en realitat, amaga un desig molt més sincer, que va quedar ben interpretat per l'humor satíric dels nostres avis: «El poble, que prengui pel cul, / que conservi les creencies / i vagi a les conferències / de sant Vicenç de Paül».

És indubtable que, després de la mort del general Franco, les circumstàncies

--els poders establerts- no permetien gaires alegries, i que la majoria de la societat no volia aventures; però una segona rendició incondicional, almenys pel que fa als principis i a l’esperit de la democràcia, potser no era necessària. Igual que molts nacionalistes que, tot acceptant la impossibilitat de transformar la realitat, s'han reservat el dret a l’autodeterminació, l’esquerra s'hauria pogut reservar el dret a la ideologia.

- Baltasar C. Ballester i la consciència nacional catalana al Principat, avui

-Sobre les desastroses conseqüències cívico-polítiques de la Transició

-Sobre la ideologia real dels partits oficialistes, de llur militància i del poble en general

-Sobre la relació real entre PSC(PSC-PSOE) i "catalanisme"

-Sobre el posicionament nacional objectiu de les noves generacions hispanòfones

-Sobre els projectes de futur nacional per al Principat


Maig del 2002

Pàgina principal