El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Sobre el posicionament nacional objectiu de les noves generacions hispanòfones

[Sobre el posicionament nacional objectiu de les noves generacions hispanòfones. De: Ballester, prostitució Ramoneta, 61-62]

(...) Ara, i per primera vegada a la història, els espanyols podrien dominar Catalunya des de la pròpia Catalunya, amb la qual cosa el seu domini seria plenament legítim.

Aquest domini de Catalunya és teòricament possible perquè els «immigrats» constitueixen aproximadament la meitat de la població total (...).

Si els immigrats constitueixen la meitat de la població és perquè en aquesta categoria s'hi han d'incloure els «immigrats de segona generació», la major part dels quals «no parla» català (encara que el sàpiga parlar). A més a més, és clar, cal tenir en compte els supervivents de la immigració d'abans de la guerra.

En relació amb la segona generació, cal fer notar una coincidència de gran importància. A grans trets, la restauració de la democràcia coincideix amb l’entrada en escena dels fills dels immigrats. Aquesta segona generació «imposa» l’ús del castellà ja des de l’escola. Poso entre cometes la paraula «imposa», perquè si es fa un major ús del castellà és degut al reflex que fa que els catalanoparlants canviïn d'idioma automàticament quan l’interlocutor és castellanoparlant. Però, en definitiva, l’ús del castellà s'ha estès enormement i, fins i tot deixant de banda l’ús del català, i atenent només al nombre dels castellanoparlants, el resultat final és que augmenta el nombre i la proporció de «castellans» just en el moment en què la democràcia els converteix en un perill per a la catalanitat. I aquesta vegada l'augment no és degut a la immigració, sinó al creixement vegetatiu. No es tracta ja de l'antic domini exercit des de l’exterior de Catalunya, del domini d'Espanya, ni tampoc de l'arribada d'uns "castellans" que, lògicament, parlen en castellà, sinó que ara hi ha una munió de catalans de naixement que són desafectes a Catalunya i fidels a Espanya, i que estan en condicions d'operacionalitzar aquesta fidelitat. Això significa un canvi qualitatiu fonamental en el procés de castellanització de Catalunya. Un procés que és urgent invertir, segons els nacionalistes:

[..] el nacionalisme català vol apassionadament la integració dels immigrats i dels seus fills. Simplement, el fet de parlar català converteix un immigrat, socialment, en català, sigui quin sigui el seu origen [..] Amb la immigració, Catalunya va triar un camí sense retorn. No hi ha altra sortida que la lluita per la integració d’aquesta. Totes les altres hipòtesis no poden ésser tingudes, raonablement, en compte ni per a una especulació doctrinal o acadèmica. [..1 0 es produeix la integració, o Catalunya es desnacionalitza en una generació. (Termes, 1984: 186-188).

(...)

La condició per a l’assimilació és molt simple, però no és gens fàcil d'aconseguir. Els immigrats tenen molt interioritzat el fet que el castellà, ell tot sol o juntament amb algun altre, és la llengua d'Espanya [= ‘Estat espanyol’], i diàriament comproven que no resulta imprescindible conèixer-ne cap altra. La gran dificultat d'aconseguir plena "normalització» lingüística és reconeguda per sectors conspicus del nacionalisme català, fins i tot [més aviat "sobretot"!] per alguns independentistes (...)

- Baltasar C. Ballester i la consciència nacional catalana al Principat, avui

-Sobre les desastroses conseqüències cívico-polítiques de la Transició

-Sobre la ideologia real dels partits oficialistes, de llur militància i del poble en general

-Sobre la relació real entre PSC(PSC-PSOE) i "catalanisme"

-Sobre el posicionament nacional objectiu de les noves generacions hispanòfones

-Sobre els projectes de futur nacional per al Principat


Maig del 2002

Pàgina principal