| El talp |
| web alternatiu |
El combat per la visualització de l’espai nacional
Cronologia sumària de la cartografització de Catalunya
Pol Sureda
|
Pàgina de la revista Acció Valenciana , publicada el 5 de març del 1931, pocs dies abans de proclamar-se la República, amb el mapa del domini lingüístic català i la llegenda: "La sang del meu esperit és la llengua i la meua pàtria arreu on és parlada." |
|
La medesima capacità
di
oggettivazione di categorie astratte e storicamente determinate
è
condivisa, se non rafforzata, dalla cartografia moderna che unisce
all’efficacia persuasiva del linguaggio visuale la garanzia
di neutra
ed esatta riproduzione della realtà offerta dalla sua base
geometrica:
l’immagine del mondo che la carta propone, pur
inevitabilmente
modellata secondo le regole di un ordine politico-sociale definito,
finisce infatti per essere naturalizzata occultando il punto di vista
che l’ha prodotta grazie al dispositivo tecnico della
riduzione in
scala, nel quale la precisione della misura diventa suggello di
obiettività. (Maria Luisa Sturani) (STURANI
1998, 124) |
|
|
La necessitat de denominar una
comunitat no prova la seva no-existència, sinó la
seva existència. (Pierre Vilar) (VILAR 1983, 172) |
Els mapes poden ésser una representació objectiva de la realitat, però alhora constitueixen una visualització de la realitat percebuda: no hi ha mapes que individualitzin un espai fins que aquest espai és percebut com a individualitzable. És per això que la història dels mapes ens diu molt sobre l'evolució de la percepció humana de l'espai, és a dir, sobre les relacions de poder. Per exemple, sobre la dialèctica entre opressió nacional i alliberament nacional.
L’estudi que presentem ací es desplega, doncs, entorn de tres centres d’interès:
a) el procés de cartografització del país;
b) l’obra dels cartògrafs autòctons, en general, i, particularment, la cartografia retolada en català;
c) els mapes de l’àmbit nacional (mapes pancatalans), siguin presentats des de l’angle estrictament lingüístic (mapes del domini lingüístic català, sovint amb la divisió dialectal) o bé amb òptica política (mapes "dels Països Catalans", sovint amb la divisió comarcal o regional). 1
Atorguem la màxima rellevància a aquest darrer grup. Efectivament: "Potser no cal insistir gaire en la rellevància de la cartografia lingüística com a eina de coneixement científic i de reconeixement col·lectiu, més assenyaladament en nacions sense Estat com la nostra: al llarg del segle XX, els mapes del domini lingüístic català", en forma de cartell, de làmina, de figura al si de text, etc., "han constituït una eina didàctica i desalienadora de primera magnitud", com a símbol de la realitat col·lectiva de la societat catalana enfront dels mapes mentals estatistes implantats per l'aculturació; "i tota embranzida del procés de reconstrucció nacional ha anat acompanyada d’aqueixos mapes que ens permeten visualitzar el nostre àmbit nacional, aquell territori que som" (LUPESCU 2003, 19). Així com els nostres mapes nacionals ressegueixen la reconstrucció de la consciència nacional unitària, 2 llur història és part integrant del procés de coneixença científica del país: interacciona amb la progressiva delimitació de la frontera lingüística catalana; 3 amb el desenvolupament de la dialectologia catalana (i de la lingüística en general), tant com de la ciència geogràfica; amb les propostes de divisió territorial autòctona (comarcalització i regionalització); 4 etc. Així, reconstruir la història dels mapes de l'àmbit nacional català constitueix una manera no gaire indirecta d'endinsar-se en la crònica de la maduració de la consciència nacional del nostre poble.
Desgraciadament, no hi podem fer constar la major part de la voluminosa bibliografia i, conseqüentment, ens cal prescindir de les corresponents referències al si del text: farien il·legible l’estudi i ocuparien més espai que aquest. 5
Valgui, doncs, aquesta escarida recopilació de dades ordenades cronològicament com a primera aproximació a una matèria tan vasta com suggestiva, i tan reblerta d’ensenyances.
TAULA
Endreça
De l’ensulsiada a la llibertat sota fiança (1939-2007)
Febrer 2006
Febrer del 2006