El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

El combat per la visualització de l’espai nacional

Cronologia sumària de la cartografització de Catalunya

Pol Sureda

DE L’ANTIGUITAT A 1881

 

2. De l’Antiguitat a l’Alta Edat Mitjana

Fins al segle XIV, la cartografització del territori de l'actual Catalunya segueix les grans línies euroccidentals comunes: escola ptolemaica; itineraris romans; mapamundis medievals "de T en O"; cobertura al si de mapes musulmans d’àmbit mediterrani...

 

3. L’era dels portolans (segles XIV-XVI)

Almenys des del segle XIII hi devia haver algun tipus de cartografia realista, per a usos estatals; pensem en la delimitació fronterera entre Catalunya-Aragó i Castella, i al si de la mateixa Corona d’Aragó (SABATÉ 1997, GUINOT 1995); i en la planificació territorial, per exemple dels territoris conquerits i en repoblació (SOLER 1998). També devia caldre cartografiar als particulars, si més no zonalment: propietaris feudals, terres del comú, jurisdiccions burgeses...

Emperò, aquesta època estarà marcada per l’eclosió de la cartografia nàutica. En efecte, entre els segles XIV i XVI s’estén la gran era dels portolans, amb Catalunya (mercès a l’escola mallorquina) com a una de les grans productores, juntament amb els països itàlics i amb el món islàmico-mediterrani. Entre els mestres de cartes destaquen, ultra els citats més avall, Guillem Soler, Macià i Joan Viladestes, Gabriel de Vallseca, Pere Rossell, Jaume Bertran, les dinasties dels Prunes i dels Olives, etc.

vers 1325: Angelí Dulcert traça el portolà català més antic que hom coneix.

1339: primer portolà català datat, obra d’Angelí Dulcert.

1375: Atles català [http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/atles_catala/introd.htm ] d’Abraham i Jafudà Cresques, mapamundi portolà que constitueix una de les obres mestres de la cartografia universal de tots els temps. Obsequiat pel futur Joan I de Catalunya-Aragó a Carles VI de França (1381), actualment es conserva a la Bibliothèque nationale de France.

1495: el mapamundi portolà de Jaume Ferrer de Blanes és emprat per a traçar la frontera atlàntica entre Espanya i Portugal (tractat de Tordesillas).

1538: el gran cartògraf Bartomeu Olives abandona Catalunya. Aquest fet pot simbolitzar la decadència de l’escola catalana dels portolans, amb la seva línia abandonada davant la renaixença ptolemaica i amb els seus conreadors absorbits pels països itàlics i per Portugal.

 

4. Proa en insularis (segle XVI)

1528: primer mapes impresos a representar individualitzadament territoris catalans: l’Isolario de Benedetto Bordone inclou sengles mapes de les "Gimnesie" i les "Pitiuse". Fins llavors les Illes havien estat representades conjuntament amb territoris continentals, i no sempre catalans. Des d’ara apareixeran sovint en els insularis, tan habituals en l`època i, generalment, de factura itàlica.

 Islari de Bordone, any 1526

5. Període neerlandeso-francès (segles XVI-XVII)

En aquest període sorgeix la ciència geogràfica catalana (Geografia de Catalunya de Pere Gil, 1600). 6 Amb alguna excepció (Binimelis 1570), els cartògrafs catalans se centren en l’elaboració de plànols urbans (hi excel·leix La Ciutat de Mallorca d'Antoni Guerau, 1644) i de vistes de ciutats. Les escasses excepcions, ja tardanes (Mut 1650, Cassaus 1693), exhibeixen una espanyolització notable en la toponímia, en reflex fidel de las posició classista dels autors.

Així, la cartografització de Catalunya és coberta, sobretot, per les grans escoles nacionals de l'època: neerlandesa i francesa, successivament.

vers 1563: comissionat per Felip I (II de Castella), Antoon van den Wijngaerde realitza una àmplia sèrie de magnífiques vistes de ciutats de les corones d’Aragó i de Castella, entre les quals dinou de catalanes.

1570: Joan Binimelis cartografia Menorca; en 1583-1591 s’ocuparà de Mallorca i Cabrera. Podria tractar-se del primer cartògraf català modern. Les nostres fonts, emperò, no indiquen si aquests mapes ens han pervingut, ni tampoc si foren impresos o bé si restaren manuscrits.

1572: apareix a Colònia la primera edició del Civitates Orbis Terrarum, de George Braun i Frans Hogenberg, cèlebre recull d’acurades vistes de ciutats, incloent-ne Barcelona.

1584: primer mapa imprès a representar individualitzadament terres catalanes continentals: "Valentiae Regni, sive Contestanorum... typus", gravat el 1584 (amb Frederic Furió i Ceriol i Jeroni Munyós com a informadors) i publicat a Anvers, al si de l'edició de 1588 del Theatrum Orbis Terrarum d’Abraham Ortelius (Abraham Oertel), primer atles modern de la història (primera edició: Anvers, 1570). El mapa desplega una toponímia espanyolitzada que provocarà els retrets de Gaspar Escolano (al si de les Décadas..., 1610-1611). Com els altres que anirem veiem, aquest mapa serà imitat o reelaborat en els grans atles neerlandesos subsegüents (Mercator, Hondt, Blaeu...).

Valentiae Regni, sive Contestanorum... typus, primer mapa de terres catalanes gravat el 1584 (amb Frederic Furió i Ceriol i Jeroni Munyós com a informadors) i publicat a Anvers, al si de l'edició de 1588 del Theatrum Orbis Terrarum d’Abraham Ortelius

Una de les nombroses edicions del mapa d’Ortelius de 1584, amb acoloriment coetani

1602: primer mapa individualitzat del Principat-Estat (actuals Principat i Catalunya Nord), traçat per Jan Baptist Vrients per encàrrec de la Generalitat principatina i publicat en dues versions: primer, com a mapa mural de gran format, sota el títol Nova Principatus Cataloniae descriptio; tot seguit, com a làmina (segona versió, reduïda), sota el títol Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio, al si d'una nova edició del Theatrum. La geografia de Pere Gil i diverses anotacions dels dietaris de la Generalitat i del Consell de Cent testimonien que l'administració principatina ja havia encarregat altres mapes, i que n'existien abans de Vrients, tant de manuscrits (per exemple, a la Batllia General el 1594) com d’impresos, cap dels quals no ens ha pervingut. El 1606, una cinquantena d’exemplars solts del mapa Vrients-Mercator arriben d’Anvers a Barcelona, i, un cop acolorits, són distribuïts entre les autoritats.

Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio, Jan Baptist Vrients de l'any 1602

1610: primera de les nombroses versions del mapa conjunt del Principat i de l’Aragó, "Arragonia et Catalonia", al si d’una de les reedicions de l’Atlas sive cosmographicae meditationes... de Gerardus Mercator (Gerhard Kremer). Aquesta obra de Mercator (primera edició, Anvers, 1595) és el segon atles modern de la història, i també l’obra que donà nom a aquesta tipologia documental.

1635: primer mapa imprès a representar conjuntament les Illes: A Insulae Balearides et Pytiusae , al si de la segona edició de l' Atlas Novus de Willem Janszon Blaeu.

1648-1653: primers mapes del conjunt de la Corona d’Aragó, els quals són, consegüentment, els primers a representar tot Catalunya (amb l’única excepció de l'Alguer): "Le royaume darragon avec ses depedances" [sic], de Philippe Briet (en la seva monografia Parallela goeographia veteris et noua, 1648); i Les Estats de la Couronne d' Arragon en Espagne [sic], de Nicolas Sanson (1653), mapa mural que Sanson recollirà al seu atles Cartes générales de toutes les parties du monde (1658). Alhora, aquestes obres poden simbolitzar l’inici de la supremacia cartogràfica francesa, així com l’enorme importància de l' escola francesa en la cartografització del Principat entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del XIX, en íntima connexió amb projectes imperialistes i realitats bèl·liques: el Principat és camp de batalla gairebé ininterrompudament entre el 1635 i el 1697, i de seguida vindrà la Guerra de Successió, etc., fins a les guerres de la Revolució i l’Imperi, ja en plena contemporaneïtat.

1650: primer mapa imprès de terres catalanes traçat per un cartògraf autòcton: "Isla de Mallorca", de Vicenç Mut, al si de la seva Historia del Reyno de Mallorca.

"Isla de Mallorca", de Vicenç Mut, al si de la seva Historia del Reyno de Mallorca.

1660: Sardonnes: evesché d’Elne ou de Perpignan: comté de Roussillon où sont les veguerie..., de Nicolas Sanson: un dels primers mapes individualitzats de Catalunya Nord, i el primer a representar-la sota sobirania francesa. Sanson recollirà aquest mapa en l' edició de 1665 de les Cartes générales... Dialècticament, durant molts anys els mapes del Principat, començant pels de factura francesa, continuaran incloent-hi Catalunya Nord, encara que facin constar la nova frontera; i això, començant pel Principauté de Catalogne que el mateix Sanson publica aquest 1660, amb la cèlebre reedició de 1674, La Catalogne, sous le nom de laquelle sont compris la Principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne, de títol prou explícit.

1660: Sardonnes: evesché d’Elne ou de Perpignan: comté de Roussillon où sont les veguerie..., de Nicolas Sanson


1688: al si de la cèlebre Marca Hispanica sive limes hispanicus... de Pèire de Marca apareix el mapa homònim, igualment cèlebre. Recapitulació dels arguments de l'autor com a cap de la delegació francesa que negocià el Tractat dels Pirineus (1659), mapa i llibre tenen com a objectiu A demostrar@ el caràcter alhora A natural@ i A històric@ de la frontera intracatalana.

1693: segon mapa imprès d'autor autòcton: El Reyno de Valencia dividido ensvs dos goviernos..., de Francesc Antoni Cassaus.

 

6. Autoretrats d’esguard aliè (segle XVIII)

Al llarg del segle XVIII es produeix un desenvolupament considerable de la cartografia de producció autòctona, bé que alienada lingüísticament (començant per la toponímia) i quant a l’òptica nacional. Emperò, els avenços tecnocientífics comencen a ésser incorporats prou ràpidament; en general, per via francesa.

Mentre l’escola britànica irromp a Menorca, tant Catalunya Nord com Andorra són incloses en la Carte générale et particulière de la France de Cassini, primer exemple euròpid de cartografització oficial i científico-sistemàtica d' un Estat a escala uniforme (1757-1793).

1705: Principauté de Catalogne, de Nicolas de Fer; primer mapa del Principat que exclou Catalunya Nord (ostensiblement, a més). Emperò, aquesta nova percepció amputada no es generalitzarà iconogràficament fins als volts del 1780; fins el mateix De Fer rectifica en un segon mapa del 1714.

1717: primer mapa imprès d’Andorra, i primer a individualitzar-la; obra de A. Lhuillier, constitueix el full número sis de la Carte générale des monts Pyrenées.

1720: Nueva descripcion geographica del Principado de Cataluña, cèlebre mapa del Principat (amputat de Catalunya Nord) de Josep Aparici, primer de la regió que és obra d'un cartògraf autòcton i primer de traçat amb correcció tècnica; serà reproduït i imitat fins ben endins del XIX. De la mateixa regió destaquen, també, el Nueuo mapa dl Principado d Cathaluña y svs confines (1726), del comte de Darnius, i Mapa del Principado de Cataluña, y Condado del Rosellon, de Francisco Javier de Garma (vers 1770); ambdós inclouen Catalunya Nord.

1752: primer mapa científic de Menorca: "A correct map of the island of Minorca", de John Armstrong, al si del seu llibre The History of the island of Minorca..

A correct map of the island of Minorca, de John Armstrong, 1752

1777: primer mapa semioficial d' Andorra: Les Vallées d’Andorre pays neutre, traçat per La Briffe per encàrrec del Consell General. El 1786 tindrà una imitació en català: Carta geographica de las Valls neutras d’Andorra.

1785: monumental Mapa de la Ysla de Mallorca, de Julià Ballester, obra mestra de la cartografia catalana de l' època.

1792: tan sols dos anys després de la creació dels departaments, al si de l’Atlas national de France apareix el primer mapa del "Département des Pyrenées Orientales", traçat per Dumez d’Houdan.

1795: "Mapa del Reyno de Valencia", d’Antoni Josep Cabanilles, publicat com a làmina desplegable al si de les Observaciones de l’autor (1797); és important per la qualitat tècnica i per la genuïnitat toponímica, prou rara en aquesta època.

 

7. Visibilitat contradictòria (1801-1881)

Continua desenvolupant-se la cartografia de Catalunya, ara feta tant per autòctons com per estrangers, però sempre en llengua estrangera i amb funcions nacionalment alienants. Hi destaquen: els mapes d’operacions francesos (1808-1814); els atles, mapes murals i làmines cartogràfiques adreçats a la interiorització dels marcs estatals com a "nacionals", així com a la popularització de les províncies i del departament; un seguit de plànols municipals i certs mapes topogràfics zonals, en estreta relació amb el desenvolupament capitalista (explotació del territori, construcció d’infrastructures i d’equipaments, reforçament del control classista...); els mapes d' itineraris i altres de turístics; l’aixecament topogràfic dels Pirineus (Club alpin français, 1882 i 1893)...

Mentrestant, el territori català és cartografiat sistemàticament a gran escala en el marc dels projectes estatals de mapa topogràfic de base (grans sèries cartogràfiques oficials): segon de l’Estat francès, 1824-1870, seguit d’altres; primer de l’Estat espanyol, 1875-1968...

1874: primer mapa contemporani imprès en català: "Mapa de las Valls d' Andorra", de Lluís Ignasi Fiter, al si del seu llibre Historia i novena de Nostra Senyora de Meritxell, publicat a Barcelona però segurament adreçat al mercat andorrà. Sembla haver estat una obra aïllada.

1881: primer mapa solt imprès en català en l’Edat Contemporània: Fulla d’instrucció geogràfica de Catalunya, de Josep Ricart i Giralt, publicat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Pot simbolitzar l’inici de la represa.

 

TAULA

Endreça

De l’Antiguitat a 1881 

Un país nostre (1881-1939) 

De l’ensulsiada a la llibertat sota fiança (1939-2007) 

Notes i bibliografia 

Suplement 1 

Suplement 2 

Suplement 3 

Febrer 2006


Febrer del 2006

Pàgina principal

  counter