El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp


El combat per la visualització de l’espai nacional

Cronologia sumària de la cartografització de Catalunya

Pol Sureda

UN PAÍS NOSTRE (1881-1939)

8. Un país nostre (1881-1939)

Es desplega --bàsicament al Principat-- la cartografia en català i amb òptica autòctona. A més dels mapes excursionistes, apareixen mapes murals del Principat, intrínsecament reivindicatius (com els comarcals de Norbert Font i Sagué, 1897, i de Francesc Flos i Calcat, 1906) o obertament polítics (com el de la candidatura dels quatre presidents, 1901). Sovintegen els mapes al si de monografies i articles en català; sobretot, de temàtica geogràfica, excursionista, històrica i lingüística, així com entorn del debat comarcal; també en el llibre escolar. En els anys vint i trenta, la cartografia rep també l'impuls de la puixant escola geogràfica catalana, amb personatges de tanta alçada intelA lectual i cívica com Pau Vila. Emperò, hom ha remarcat l’extrema pobresa cartogràfica de la historiografia catalana del període (BOLÒS/HURTADO 1985, 74-76); mancança que començarà a ésser superada en els anys trenta.

1887: la Geografia-Historia de Catalunya, de Modest Martí de Solà, és la segona monografia a incloure mapes d’elaboració pròpia i retolats en català; a diferència del cas aïllat del 1874, marca una tendència que anirà afermant-se.

1900: al núm. 2 de l’òrgan modernista Catalonia (13 gener) apareix el primer mapa amb voluntat de representar el domini lingüístic català (o de presentar tot el conjunt nacional amb voluntat unitària), com a il·lustració de l’article “Les terres Catalanes” (RAFANELL 2006, 336). Tot i l’alt valor simbòlic, el resultat és merament aproximatiu: s’hi representen els límits administratius externs d’Andorra, del Principat i del País Valencià (i, és clar, les Illes), mentre que la frontera lingüística pròpìament dita tan sols apareix per Catalunya Nord i en el límit amb la Vall d’Aran; s’hi ignoren la Franja i l’Alguer.

1906/1908: segon mapa del domini lingüístic català, i primer de fet amb criteris científics: Mapa de la llengua catalana, de Joan Aguiló i Pinya (traçat per Antoni Riera), en làmina adjunta a "Fronteres de la llengua catalana y estadística dels que parlen en català", comunicació 7 presentada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i publicada a les actes corresponents (1908). Sorprenentment, aquest mapa d'Aguiló, tot i la seva rellevància simbòlica, sembla haver passat desapercebut, fora de la impressió punyent, però estrictament passatgera, que féu als visitants de l’exposició bibliogràfica del Congrés, l’octubre del 1906.

Mapa de la llengua catalana, de Joan Aguiló i Pinya (traçat per Antoni Riera), 1906

gener 1915: la nounada Mancomunitat de Catalunya (Principat) engega l'elaboració del Mapa geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000, el qual s' estancarà. Primer, per l' escassetat de pressupost i de personal, així com per la lentíssima elaboració del mapa oficial espanyol, de què hom depenia per a la base topogràfica; després, per la supressió dictatorial de la Mancomunitat. Represes les tasques, successivament, per la Comisión Liquidadora de la Mancomunidad de Cataluña (en el període primoriverista), per la Generalitat republicana i, finalment, per la Diputació de Barcelona (en ple franquisme), tan sols arribaran a aparèixer onze dels quaranta-tres fulls previstos (1922-1941). Assenyalem que la Diputació franquista, en publicar els dos fulls darrers (1940-1941) sobre planxes enllestides abans del 1939, els marca amb un segell que hi declara "autorizada la toponimia en catalán".

1916: Mapa de les terres catalanes, d'Antoni Griera, en làmina adjunta a la segona part del seu article "L'estudi de la llengua i l'excursionisme" (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XXVI, núm. 255, maig 1916). En coincidir amb un període de clarificació i radicalització nacionals, aquest mapa de Griera té un ressò notable. Durant dècades, serà reproduït o imitat (errors inclosos) en tot de publicacions acadèmiques i político-divulgatives.

Mapa de les terres catalanes, d'Antoni Griera, 1916

1918: --en els números 1 i 2 de la Revista de Nostra Parla apareix un report estadístico-comparatiu de la llengua catalana, de mossèn Griera, acompanyat de mapa del domini lingüístic (tal vegada Griera 1916, o potser el de Nostra Parla de 1923).

--data aproximada de publicació de l’opuscle divulgatiu La lingüística, de Lluís Nicolau d’Olwer, volum 18 de la col·lecció enciclopèdica Minerva. Els magnífics mapes que inclou constitueixen la naixença de la cartografia etnolingüística en català de temàtica internacional.

1919: primer mapa dialectal del domini lingüístic català: Mapa del domini català: assaig de distribució dialectal, de Pere Barnils, en làmina adjunta al seu article "Dialectes catalans" (Butlletí de dialectologia catalana, VII); és traçat sobre el mapa de Griera de 1916. Al seu torn, l'article constitueix la primera aproximació global a la identificació, distribució i classificació dels dialectes catalans des dels treballs precursors de Milà i Fontanals (1861 i 1875).

Mapa del domini català: assaig de distribució dialectal, de Pere Barnils, 1919

1920: mapa de “El área del catalán” (RAFANELL 2006, 580-581), en la línia de Griera 1916, acompanyant l’article homònim de Pompeu Fabra aparegut al diari madrileny El Fígaro (27 gener). Deu ser la primera representació gràfica del domini lingüístic català que apareix a Espanya, i, fins allà on sabem, l’única de realitzada per Fabra, o sota supervisió seva directa. 

1921: primer mapa mural del domini lingüístic: Mapa de les terres de llengua catalana, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana com a inici de la seva col·lecció de mapes murals per a ús escolar. Acolorit, de gran format i amb força informació, probablement és obra d'Antoni Griera, tot i que la línia estètica divergeix molt del de 1916 i contrasta amb el necessari esquematisme dels mapes anteriors. A banda de la seva importància com a primer cartell a mostrar el mapa nacional, és (amb el precedent dels articles de Nostra Parla del 1918, ja esmentats) una de les primeres representacions del domini lingüístic publicada fora d' àmbits estrictament de recerca.

Mapa de les terres de llengua catalana, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1921

1922: --el primer volum de la Història nacional de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili presenta el mapa esquemàtic "Territori nacional de Catalunya, segons l’àrea de la llengua catalana", deutor de Griera 1916.

--Geografia elemental de Catalunya de Pere Blasi, publicada per la Protectora, amb ampli aparell cartogràfic a cura de Faustí Marí. Hi figura un "Mapa de les terres de llengua catalana", petit però summament atractiu, que presenta un interès peculiar per l’enquadrament catalanocèntric, fins llavors insòlit, en què s’ofereix en un sol pla el bloc continentalo-insular i l’Alguer. [vegeu més avall, 1936-1937]

Geografia elemental de Catalunya de Pere Blasi, 1922

1923: --apareix el primer volum de l’Atlas lingüístic de Catalunya d’Antoni Griera. És el primer atles lingüístic català, i, alhora, el primer atles de qualsevol mena en català. Encara durant dècades, emperò, la cultura catalana mancarà d’atles generals en la llengua pròpia; ni tan sols n’hi haurà de bàsics ni d’escolars (vegeu més avall, 1936 i 1974).

--Nostra Parla distribueix gratuïtament deu mil exemplars de l’opuscle Notes estadístiques sobre els pobles de Llengua Catalana, amb text de Josep M. Batista i Roca, encapçalat en coberta per un "Mapa de les terres de llengua catalana" força atractiu, en la línia de Griera 1916. L’opuscle tindrà un considerable ressò popular. El mapa serà reutilitzat per diversos col·lectius; per exemple, Acció Cultural Valenciana el branda en primera plana al número 21 del seu òrgan Acció valenciana (5 març 1931)

Mapa de les terres de llengua catalana, Nostra Parla, 1923

1926: --segon cartell (mapa mural) del domini lingüístic: Mapa dels actuals dominis de la llengua catalana, traçat per Francesc de B. Moll i publicat com a desplegable al si del primer fascicle del DCVB. Inaugura una nova línia estètica característica. Coincideix amb el mapa de l’APEC en format i detallisme, i amb el de Barnils en l’òptica estrictament lingüístico-científica, divisió dialectal inclosa. Va acompanyat d’un Mapa de les principals comarques catalanes y valencianes comparats llurs límits ab los dels dialectes y provincies, el qual, bé que des d’un angle merament descriptiu, presenta allò que tal vegada és la primera comarcalització més o menys unitària del conjunt del país.

Mapa dels actuals dominis de la llengua catalana, traçat per Francesc de B. Moll , 1926

--l'Editorial Barcino (Josep M. de Casacuberta, procedent de l'IEC) llança la colA lecció Enciclopèdia "Catalunya": biblioteca per a l'estudi de Catalunya, València i les Balears en tots els aspectes; el pla de l'obra preveia l'elaboració d'un Atlas geogràfic de Catalunya que restarà en la fase de projecte.

1930: l’opuscle d’Enric Ribas i Virgili Mapes topogràfics moderns de Catalunya (amb segona edició el 1935) duu com a mapa-índex una representació de tot l’espai català. Probablement és –exceptuant l’atles lingüístic de Griera-- la primera volta que un mapa designa el conjunt del país amb el nom històric de Catalunya. 8

Mapes topogràfics moderns de Catalunya, Enric Ribas i Virgili, 1930

1931-1933: treballs de la Ponència de la Divisió Territorial principatina, amb Pau Vila com a membre més destacat i amb l' aparat cartogràfic a càrrec de Vicenç Turell i Sbert. El resultat final és l'informe oficial Divisió territorial: estudis i projectes: nomenclàtor de municipis (1933, 2 v.). Per primera volta s’unifica la recerca dels camps cartogràfic i toponímic.

1932: el cartell La nostra pàtria, de Palestra, constitueix un exemple primerenc d' ús del mapa esquemàtic de Catalunya-nació com a icona. 9

La nostra pàtria, de Palestra, 1932

1933: al si de El País Valencià (mapes: 1 i 2) de Felip Mateu i Llopis i de La llengua dels valencians de Manuel Sanchis Guarner apareixen els primers mapes contemporanis d' aqueixa regió (i, pel que fa a Sanchis, també del conjunt del domini lingüístic) fets en català i amb voluntat de reconstrucció nacional.

La llengua dels valencians de Manuel Sanchis Guarner, 1933

abril 1936: en el marc del I Congrés Nacional de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, la ponència de Pau Vila proposa "estimular la publicació de mapes murals de Catalunya i de les terres catalanes per a escoles, oficines, excursionistes, etc., amb cartografia i nomenclatura catalana correctes", així com "publicar un atlas en català en diversos graus perquè pugui ésser utilitzat en l'ensenyament primari, el secundari i com [a] informació cultural", empresa per l'envergadura de la qual "hauria de recabar-se el patronatge del Govern de Catalunya". L'esclat de la guerra, immediatament després, frustrarà el projecte.

juliol 1936: l’esclat de la guerra impedeix la realització de la Quarta Setmana Cultural Valenciana, organitzada per Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes. Entre els actes previstos hi havia la xerrada de Manuel Sanchis Guarner "Mapa lingüístic", en el marc del Dia de la Llengua.

octubre 1936: la Conselleria d' Economia publica el cèlebre mapa oficial de les Regions i comarques de Catalunya, amb la divisió administrativo-territorial (informe del 1933) implantada per la Generalitat en el decret de 27 d’agost (complementat pel de 3 de desembre). Fixat com a cartell pertot del Principat, el mapa adquirirà una popularitat immensa, amb el seu missatge desalienador reforçat visualment pel traçat senzill i els colors llampants: constitueix un exemple destacat del poder expressiu del cartell revolucionari. El 1937, encara, la Generalitat reproduirà el mapa a la coberta i al frontispici del llibre divulgatiu La divisió territorial de Catalunya.

1936-1937: en el fascicle setè de la Geografia de Catalunya de la Llibreria Catalònia apareix el mapa "Els Països de Llengua Catalana". Merament aproximatiu pel que fa a la delimitació lingüística, és el segon a presentar enquadrament catalanocèntric i el primer a fer-ho amb un cert detall.

Geografia de Catalunya de la Llibreria Catalònia: "Els Països de Llengua Catalana", 1936-37

1938: en el llibre de text Elements de geografia d’Eduard Fontserè apareix el mapa "Les llengües de la Península Ibèrica", amb un perfil del domini lingüístic català summament acurat per a l’època.

Elements de geografia d’Eduard Fontserè, "Les llengües de la Península Ibèrica", 1938

gener 1939: el Departament de Cultura de la Generalitat, per encàrrec directe del conseller, Carles Pi i Sunyer, tenia en premsa una mena d' història visual del Principat, amb força mapes més o menys geopolítics (tal vegada el primer atles històric de Catalunya?), obra dels joves Alexandre Cirici i Jaume Vicens Vives; però la totalitat de l' edició es va perdre en el maremàgnum d' aquells dies.

 

TAULA

Endreça

De l’Antiguitat a 1881 

Un país nostre (1881-1939) 

De l’ensulsiada a la llibertat sota fiança (1939-2007) 

Notes i bibliografia 

Suplement 1 

Suplement 2 

Suplement 3 

 Febrer 2006


Febrer de 2006

Pàgina principal

counter