El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp


El combat per la visualització de l’espai nacional

Cronologia sumària de la cartografització de Catalunya

Pol Sureda

DE L’ENSULSIADA A LA LLIBERTAT SOTA FIANÇA (1939-2007)


9. De l’ensulsiada... (1939-1975)

1939: victòria del feixisme a l’Estat espanyol i liquidació total de la cartografia catalana, que es veu reduïda a una subsistència precària a l’exili:

--sota l’Estat espanyol, fins al 1979 la cartografia oficial continuarà en espanyol (amb alguna excepció molt i molt tardana) i a mans de ministeris, exèrcit, diputacions, ajuntaments i àrees metropolitanes.

--a la resta del país (Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer) la tònica tradicional continua inamovible fins als volts del 1968: la cartografia de producció pròpia, quan existeix, és lingüístico-conceptualment alienada (amb alguna rara excepció andorrana) i cobreix funcions folklòrico-turístiques.

1942: exemple punyent de cartografia simbòlica de l’exili: mapa nacional (acompanyat d'un altre de les nacions de la Península Ibèrica) en primera plana de la revista novaiorquesa del Consell Nacional Català Free Catalonia (núm. 1, juny 1942); el conjunt serà reproduït en l’opuscle del CNC Facts about Catalonia (Nova York, 1943); i el mapa peninsular, en el memorable report presentat pel CNC The case of Catalonia: appeal to the United Nations (Nova York, 1945). Els mapes nacionals abunden a les publicacions de l'exili català des del primer moment, tot reflectint la ràpida maduració en el concepte de ‘nació catalana’ que s'havia produït en bona part d'exiliats; en són exemple destacat...

CNC The case of Catalonia: appeal to the United Nations (Nova York, 1945).

1943: ... els Quaderns de l’Exili, que des del primer número (set. 1943) duen com a emblema un mapa icònic de Catalunya, en coherència amb la declaració de principis del grup.

Quaderns de l’Exili

1946: Salvador Llobet engega a Granollers l' editorial Alpina, dedicada a la producció de mapes topogràfics i de guies excursionistes que constituiran una fita de la cartografia nacional del segle XX.

1947: Mapa dels Països Catalans, publicat per Estat Català, amb una aproximació al perfil lingüístico-nacional sobre els límits administratius, més comarcalització del Principat. Sembla ésser el primer a dur el corònim Països Catalans al títol.

vers 1950: lenta represa interior de la cartografia temàtica en català, al si de monografies i, més endavant, també d' articles de revista. Exemples notables són els diversos mapes que acompanyen obres geogràfiques o gramaticals (destaquem la tasca de Manuel Sanchis Guarner, que mentrestant hi havia rebut formació específica als EUA), i, en el camp de la historiografia, l’abundant aparat cartogràfic de Els primers comtes catalans (1958), de Ramon d’Abadal. Mentrestant, Vicens Vives continua amb una tasca cartogràfica considerable, però en espanyol i amb temàtiques tan liquidacionistes com la història d’Espanya i tan vidrioses com la geopolítica; la seva incorporació a la cartografia temàtica en català serà tardana: els mapes al si de Industrials i polítics del segle XIX (1958).

1950: en els mapes de la seva Gramàtica valenciana Sanchis Guarner fa una primera aproximació correcta a la delimitació de l'extrem meridional del domini lingüístic català, tot superant els errors que venien arrossegant-se des del mapa de Griera de 1916. En aquesta obra Sanchis dóna a conèixer la catalanitat del Carxe, tot i que no el cartografia per insuficiència d'informació.

Gramàtica valenciana Sanchis Guarner

1951: --la Gramática histórica catalana d’Antoni M. Badia i Margarit inclou mapes del domini lingüístic i dels diversos dialectes.

--en el marc de la campanya promocional del  DCVB s’engega l’exposició itinerant de l’Obra del Diccionari (fins al 1956), la qual inclou diversos mapes del domini lingüístic, sembla que exemplars únics (LUPESCU 2003, 21, 23). Alhora, des del volum quart s’incorpora en portada l’emblema del doble escut amb quadribarratge i mapa esquemàtic (perfil del domini lingüístic sobre el trossejament administratiu), que esdevindrà clàssic i passarà també a coberta.

DCVB, exposició itinerant de l’Obra del Diccionari (fins al 1956)

--probable aparició de la primera versió del mapa nacional de Bescós (vegeu més avall, 1962).

1952: la Gramática histórica catalana de Francesc de B. Moll inclou mapes del domini lingüístic, esquemàtics però força correctes.

Gramática histórica catalana de Francesc de B. Moll, 1952

1954: Moll publica la primera edició de El que s’ha de saber de la llengua catalana de Joan Coromines, amb petit mapa lingüístico-dialectal, obra, segons sembla, de Sanchis Guarner. El mapa anirà variant d’edició en edició fins a la de 1970.

1956: La cartografia lingüística catalana, de M. Sanchis Guarner.

1958: al primer volum de la Geografia de Catalunya d’Aedos apareix un gran mapa lingüístico-dialectal de Joan Coromines, de correcció notable.

Geografia de Catalunya d’Aedos, mapa lingüístico-dialectal de Joan Coromines, 1958

1960: segona edició de La llengua dels valencians de Sanchis Guarner. Entre els mapes n’hi ha un de lingüístico-dialectal de nou encuny, i també el clàssic de la Romània que figura en totes les edicions de El que s’ha de saber... Ambdós continuaran apareixent a les edicions posteriors del clàssic sanxisguarnerià.

1961: --la Història dels catalans dirigida per Ferran Soldevila duu en portada i en coberta un autèntic mapa-emblema nacional però amb el perfil del domini lingüístic desdibuixat pels límits administratius, a la manera que seguirà la GEC.

Història dels catalans dirigida per Ferran Soldevila. 1961

--article "Límites y demarcaciones históricas del Reino de Valencia", de Manuel Sanchis Guarner, aparegut a la revista Feriario, amb bon aparat cartogràfic.

1961-1964: Atlas de Catalunya. Malgrat el títol, no es tracta pas de cap atles, sinó d' un recull de facsímils de mapes antics del Principat.

1962: --mapa mural clandestí Països Catalans: divisió comarcal, d’Antoni Bescós i Ramon, publicat per Joan Ballester i Canals. Reeditat i reimprès durant dues dècades, i àmpliament divulgat malgrat l’hostilitat del règim, esdevindrà el mapa nacional més cèlebre, popular i influent, i tindrà un paper pedagògic i desalienador d'enorme importància. Sembla que havia conegut una primera edició ultraclandestina el 1951 sota el títol Països de llengua catalana: divisió comarcal.

--nou mapa lingüístico-dialectal de Sanchis Guarner; ara, per als Rudiments de gramàtica normativa de Moll. Continuarà apareixent en les edicions posteriors de l’obra (la qual des del 1968 es titula Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears). També figurarà a la segona versió de El que s’ha de saber... (1965), en substitució del de la primera edició.

1963: --represa de la cartografia etnolingüística en català de temàtica internacional: Mapa ètnico-lingüístic d’Europa, d’Antoni Bescós, publicat per Ballester i Canals com a desplegable al si de Les llengües europees, de Jordi Ventura, i tot seguit com a cartell. L’evolució d' aquesta línia es pot resseguir en obres memorables com Els problemes lingüístics al món actual (1967), de Carles i Rafael Castellanos, amb mapes de Ferran Javaloyes; Les nacions de l’Europa capitalista (1977), d’Imma Tubella i Eduard Vinyamata; o la mateixa GEC.

--el volum 3 de la col·lecció Edicions d’Aportació Catalana, de Ballester i Canals, incorpora en portada un senzill mapa nacional de perfil característic, que figurarà també a la d’altres volums; podria ser la matriu dels nombrosos mapes icònics que proliferaran en els anys següents. 10

Edicions d’Aportació Catalana, de Ballester i Canals

1965: sota la direcció de Josep Maria Puchades, l’editorial Montblanc, de Granollers, inicia una tasca paralA lela a la d’Alpina i en què, igualment, obtindrà força popularitat.

1966-1967: primeres cartobibliografies catalanes: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya: segles XVI-XIX (1966) i Els mapes antics de les terres catalanes: des del segle XI (1967), d’Ignasi M. Colomer.

1967: --el Calendari Jaume I d’aquest any duu a l’encapçalament un mapa nacional inequívoc acompanyat de la imatge del Conqueridor; l’edició serà segrestada per la policia. Altres exemples coetanis de mapa-icona nacional de producció valenciana apareixen en cartells de cursos de català (Lo Rat Penat), a les cobertes de les successives edicions de la gramàtica d’Enric Valor, etc.

cursos de català, Lo Rat Penat

gramàtica d’Enric Valor, 1966

--al seu llibre La divisió comarcal catalana, Josep Iglésies gosa reproduir en coberta el mapa regional-comarcal principatí del 1936.

1968: la segona edició del primer volum del DCVB inclou un nou "Mapa dels dominis de la llengua catalana", de gran format i desplegable, obra de Moll.

Del 1968 endavant: el desenvolupament de l’independentisme revolucionari i la popularització del concepte de ‘Països Catalans’ multipliquen l’ús (estrictament clandestí fins al 1976) de mapes esquemàtics de Catalunya-nació com a icona en emblemes d’organitzacions (polítiques, cíviques i culturals), capçaleres de publicacions, adhesius, fulls volanders, cartells propagandístics, etc.

1968-1969: s' inicia la publicació de la Gran enciclopèdia catalana (en fascicles, 1968; en volums, 1969). La GEC farà una tasca cartogràfica immensa, amb tècnica moderna i d'aspecte atractiu: tractament unitari i equilibrat del país; fixació de toponònims i exotopònims; delimitació científica de comarques i regions, per damunt de límits administratius imposats; profusió de mapes temàtics (etnolingüístics, socioeconòmics, històrics, político-administratius, etc.), tant nacionals com d' altres països i universals... Exemples emblemàtics foren els mapes "Català: dominis dialectals" (vol. 4, 1973), "Regions i poblacions importants dels Països Catalans" i "Mapa comarcal dels Països Catalans" (els dos darrers, al vol. 11, 1978). Quant al País Valencià, la comarcalització de la GEC és obra de Joan Soler i Riber, la proposta del qual esdevindrà immediatament de referència en ésser divulgada en la totalitat, el 1970; per exemple, el mapa de Bescós és revisat el 1971 per tal d’adequar-s’hi.

GEC

GEC

1969-1970: naixença de la cartografia oficial andorrana, amb clara voluntat sobiranista: fundació del Servei de Treballs Públics (1969), que tot seguit (1970) engega els treballs per a l’elaboració del primer mapa topogràfic de base (a escala 1:10.000), sota la direcció de Bonaventura Adellach.

1970: --nova edició (versió definitiva) de El que s’ha de saber..., amb nou mapa lingüístico-dialectal –ara a l’interior i en coberta--, obra de Moll, basat en el mapa mural de 1968, però amb el sistema de ratllat ja usat el 1954 i procedent del mapa mural de 1926. La coberta cartogràfica d’aquest llibre esdevindrà emblemàtica.

El que s’ha de saber..., amb nou mapa lingüístico-dialectal de Moll, 1970

--Xavier Fàbregas traça el primer mapa del Carxe, encara esquemàtic; restarà inèdit durant molts anys.

--el Calendari Jaume I d’aquest any duu un mapa dels Països Catalans en cada full.

1972: Atlas de Barcelona: bé que publicat en espanyol, és el primer exemple autòcton de cartobibliografia urbana amb voluntat exhaustiva i reproducció dels documents repertoriats.

1973: cartell Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir: terres catalanes, de Joan Becat, Ramon Gual i altres. És el primer mapa mural a representar Catalunya Nord en català i amb voluntat de reconstrucció nacional.

Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir: terres catalanes, de Joan Becat, Ramon Gual i altres, 1973

1974: publicació del primer atles general de la història en llengua catalana: el "Diàfora" (Atlas de Catalunya: geogràfic, econòmic, històric: quatre edicions i diverses reimpressions fins al 1993). Obra senzilla i digna, d’elaboració pròpia, constitueix tota una fita en la història del llibre català i serà molt útil durant força temps, malgrat que en els mapes contemporanis se circumscriu a l’àmbit principatí. El 1979 apareixerà un altre Diàfora de les Illes Balears; el País Valencià no arribarà a ésser cobert.

Diàfora : Atlas de Catalunya, geogràfic, econòmic, històric, 1974

vers 1975: modesta arrencada de la cartografia autòctona a la Franja de Ponent: mapes comarcals en català al si d’autoadhesius antifranquistes.

1975: primera edició de El català en fitxes, de Josep Ruaix, amb aparat cartogràfic d’interès: com a mapa de la Romània reprodueix el de Sanchis Guarner que figura a El que s’ha de saber... des de la primera edició (1954); com a mapa comarcal, un d’elaboració pròpia que sembla basar-se conjuntament en el de Bescós i en el de la GEC; i com a mapa dialectal, una simplificació del de la GEC.

 

10. ... a la llibertat sota fiança (1975-2007)

1976: l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana publica un nou mapa mural d’interès: Mapa Telstar de: Països Catalans: mapa històric (s. IX-XX).

1977: --Atlas de la Catalunya Nord, de Joan Becat, de gran nivell acadèmic. Tindrà l' efecte col·lateral de rectificar la divisió comarcal nordcatalana acceptada fins llavors (Font i Sagué, 1897); rectificació immediatament assumida per la GEC (des de la segona edició), així com per les seves enciclopèdies geogràfiques.

--Valls d’Andorra: geografia i diccionari geogràfic, de Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet. És, alhora, la primera geografia general d’Andorra, la primera manifestació substancial de cartografia temàtica de producció andorrana, i, finalment, el nomenclàtor esdevingut de referència.

--l'Àmbit d’Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana fa edicions facsimilars del mapa regional-comarcal principatí del 1936 i del llibre divulgatiu del 1937; alhora, la dinàmica mateixa del Congrés coadjuva a popularitzar el cartell de Bescós i els mapes del Diàfora i de la GEC.

1978: també arran del Congrés, Diàfora publica el cartell Mapa dels municipis dels Països Catalans, prou valuós, amb posteriors edicions actualitzades.

1979: --primera edició de l’Atlas universal català ("atles de la GEC"), primer d' universal en llengua catalana, i primer de monumental i de nivell internacional. Dirigit per Joan Vilà i Valentí, sobre la base cartogràfica del notable Aguilar espanyol, i amb tot el bagatge toponímic de la GEC (encara ampliat), hi incorpora una sèrie de mapes temàtics de l’àmbit nacional, àmplia i brillant, d’elaboració pròpia.

B la publicació de Cartografia històrica valenciana, d’Ismael Vallès, pot simbolitzar el desvetllament i revalorització a Catalunya dels estudis d' història de la cartografia, procés esdevingut en els anys següents, amb el seguit de formació o ampliació de col·leccions públiques, sistematització catalogràfica, celebració d' exposicions i de cicles de conferències, publicació de llibres, etc.

--apareix en volum la Geografia física dels Països Catalans, amb important aparat cartogràfic. El 1976 se n’havia publicat una primera versió en fascicles adjunts a la revista Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya.

Del 1979 endavant: --esclat dels atles escolars i/o divulgatius en català: geogràfics i/o històrics; universals i/o d’una o altra regió; de producció pròpia i/o traduïdo-adaptats... Entre aquesta mena d’atles, fins l’any 2000 no n’hi haurà cap del conjunt nacional, marc que relleguen al mapa lingüístico-dialectal de rigor; en canvi, n’hi ha diversos de l' Estat espanyol. D’altra banda, també van apareixent atles de recerca altament especialitzats (geològics, climàtics, econòmics, històrics, etc.), en general amb la mateixa renúncia a la cobertura nacional.

--al si del moviment independentista comença a generalitzar-se com a mapa icònic de referent nacional el contorn del "mapa de la GEC", és a dir, d’uns Països Catalans amb territoris al·lòfons (sovint amb el Racó d’Ademús i tot, però en general sense l’Alguer, bé que progressivament es tendeix a incloure el Carxe), en substitució del mapa lingüístico-nacional habitual fins llavors. Sembla que la substitució ja s’havia operat al Lluita del PSAN el 1978, en contrast amb el del PSAN-P. En canvi, el març del 1979 el "contorn GEC" ja presideix la placa commemorativa de l’acte fundacional d’IPC, d’on passarà a la capçalera del seu òrgan Lluita. La tendència s’estendrà a altres organitzacions independentisto-revolucionàries sorgides posteriorment (MDT, PUA/Endavant-OSAN, etc.); també a l’independentisme interclassista (com ara Estat Català, les publicacions de l’editorial El Llamp o la Convenció per la Independència Nacional), potser amb reticències (FNC); a organitzacions sectorials; i encara, quan apareixerà, al sobiranisme pseudoindependentista (ERC). Més inquietant, per la incoherència intrínseca, és la transferència acrítica d’aquesta substitució al camp específic de les organitzacions de lluita per la llengua; transferència detectable en l’emblema dels Grups de Defensa de la Llengua (1982), en els mapes icònics de la Crida (cartells, fulls volanders, adhesius), en adhesius de la Plataforma per la Llengua (fundada el 1995), en l’emblema de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, 1996), etc., fins arribar a l’emblema de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, abril 2005). El canvi no és universal, però sí àmpliament majoritari.

1982: fundació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), per llei 11/1982, de 8 d’octubre, del Parlament de "Catalunya" (Principat). S’inicia la cartografització sistemàtica de la regió amb les tècniques més modernes i en tota mena de projeccions, escales, formats i suports.

1984: l’IEC adopta les Noves normes ortogràfiques sobre els noms en -es (7 de febrer): els cultismes en -as passen a ésser grafiats en -es; hom hi recomana específicament d’escriure atles, tot i considerar admissible la forma tradicional atlas (sobretot en singular). Emperò, la nova grafia atles es popularitzarà celèricament fins a esdevenir preferent en la segona edició de la GEC (1986) i exclusiva en el diccionari de l’Institut (1995).

1985: --primer cartell cartogràfic en català (i amb voluntat de reconstrucció nacional) produït a la Franja de Ponent; obra de J. Perera, duu un mapa nacional al recto, Mapa dels països "germans de llengua" i de símbols, i un de La Franja al verso.

--la GEC reprodueix en cartell a gran format el seu famós mapa lingüístico-dialectal, segurament en relació amb el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

1986: el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana publica dos mapes murals del país (lingüístico-dialectal i nacional-comarcal), obra de Josep Nuet i Badia, en la línia estilística de la GEC.

1987: emblemàtic cartell del CIEMEN Aproximació a l’Europa de les llengües, que inaugura una col·lecció de mapes etnolingüístics d’orientació didàctica.

1988: semirestaurada la divisió comarcal principatina (llei 6/1987, de 4 d’abril), l’ICC produeix el mapa oficial dels municipis i comarques del Principat: Mapa comarcal de Catalunya 1:500.000, amb reedicions actualitzades en funció de les reformes demarcacionals.

Del 1988 endavant: va consolidant-se la reintroducció del català als mapes turístics; citem, sobretot, les diverses versions de mapa comarcal (principatí) desplegable, generalment amb índex toponímic en opuscle adjunt.

1989: --Atlas d’Andorra, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Joventut del Govern Andorrà. La cartografització dels límits entre les parròquies d’Andorra la Vella i de les Escaldes-Engordany provocarà una encesa polèmica i, finalment, el segrest (i destrucció?) de tot el tiratge (1990). El 1991, la Conselleria en presentarà la versió revisada com a "primera edició". Cal esmentar una obra homònima del 1980 (Perpinyà, Institut d' Estudis Andorrans), dirigida per Joan Becat, la qual sembla que restà interrompuda en el primer i breu volum.

B memorable quadern Mapes per a l’estudi de la llengua catalana, aparegut com a suplement de la revista Com ensenyar català als adults i posteriorment recuperat com a monografia (Vic, Eumo, 1992).

1995: a Andorra, el Consell General promulga la Llei d’Ordenació de la Cartografia (3 d’octubre): fundació del Servei Cartogràfic Nacional, adscrit al Ministeri d' Ordenament Territorial.

1997: --fundació de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV), per llei 9/1997, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana.

--el Col·lectiu Visca la Terra! inicia la col·lecció de calendaris que, sota el títol comú de Catalunya, van il·lustrats amb mapes temàtics del conjunt nacional (però amb el contorn de la GEC, fins i tot en el mapa dialectal).

1999: monumental Atles universal, elaborat per l’ICC sota la direcció de Carles Carreras i Verdaguer, i amb la toponímia a càrrec de la GEC. Premi de l’Associació Cartogràfica Internacional al millor atles produït al món en el bienni 1998-1999. L’obra supera l’AUC en força aspectes; quant a coherència nacional, però, il·lustra la regressió produïda en aquests vint anys. 11

2000: primer atles històric pancatalà: Cartografia històrica, volum 13 de la Història: política, societat i cultura dels Països Catalans. No es tracta pas de la mera recopilació del ric aparat cartogràfic de l’obra principal, sinó d’un autèntic atles orgànicament planificat.

desembre 2000: just a temps de cloure el segle, apareix el primer atles a tenir el conjunt de Catalunya com a objecte exclusiu d’estudi: primera edició de l’Atles dels Països Catalans, d' Enciclopèdia Catalana. Subproducte de l’Atles universal ICC-GEC, en comparteix les virtuts i els defectes.

2001: apareix, per fi, el primer volum de l’Atles lingüístic del domini català, dirigit per Joan Veny i per Lídia Pons i publicat per l’IEC. La presentació tindrà lloc el 21 de març del 2002, i la distribució comercial se n’iniciarà per Sant Jordi del 2002. El mapa base de l’atles presenta la delimitació del domini lingüístic català més acurada coneguda fins avui, especialment pel que fa al contorn del Carxe i a la inclusió de la Safra, Poublanc i Barba-roja; emperò, comet un error insòlit: presenta com a catalanòfon el municipi hispanòfon de Gàtova.

2002: --Terra Nostra publica l’enorme mapa mural per a ús didàctic Països Catalans i Occitans: mapa físic, acompanyat de cartel·la separada amb les equivalències catalana i occitana de la toponímia bàsica d’ambdós països.

--l’article de Jesús Burgueño "El mapa escondido: las lenguas de España" (Boletín de la AGAE, núm. 34) traça per primera volta una panoràmica històrica dels mapes lingüístics de l’Estat espanyol, valuosa per bé que llastada d’un marcat biaix dipatriòtic. Del mateix autor també és molt útil l’estat de la qüestió "Geografia lingüística d’Espanya" (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 44, 1997).

2003: --primer atles alhora geogràfic i històric de l’àmbit pancatalà: Atles geogràfic i històric dels Països Catalans, publicat per El Temps en forma de fascicles adjunts als successius números de la revista. Pel que fa a la divisió comarcal, assumeix la involució desvertebradora engegada per la tercera edició de la GEC i secundada per l’atles ICC-GEC. Inclou un mapa lingüístico-dialectal amb errors sorprenents en el sector del Camp de Túria i de la Ribera Alta.

--Acció Cultural del País Valencià publica en cartell el mapa Països Catalans: divisió comarcal, de nova factura, en què es recupera el model territorial de la segona edició de la GEC i s’hi afegeix el Carxe.

--l’article de Ferran Lupescu "Francesc de B. Moll, cartògraf: la cartografia lingüística en l’obra de Moll" (Llegir, núm. 41) inaugura la recerca històrica sobre el camp específic dels mapes del domini lingüístic català.

2004: el dossier de Presència "Un país de somni" (núm. 1.698, 10-16 set.) adjunta en cartell un "Mapa dels Països Catalans" de nova factura, amb mapes comarcal (model 3a ed. GEC) i lingüístico-dialectal (aquest, pràcticament idèntic al clàssic de la GEC) en sengles finestres.

agost 2005: en el marc de la XXXVII Universitat Catalana d'Estiu es presenta una col·lecció de mapes en relleu "dels Països Catalans" (perfil GEC més el Carxe) en diverses escales, incloent-ne un de mural. Elaborats sota la direcció de Joan Becat, hi han col·laborat diverses entitats cívico-culturals del país (Societat Andorrana de Ciències, Institució
Cultural de la Franja de Ponent, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana-FAL, Obra Cultural de l'Alguer...).

maig-juny 2006: l'ICC publica el Mapa del domini lingüístic del català, en escales 1:500.000 i 1:750.000. Sobre una bona base topogràfica, aplica intel·ligentment el perfil de l'ALDC. El mapa comarcal de finestra assumeix la divisió desvertebradora de la Franja i del País Valencià, com sembla haver esdevingut habitual en les fonts oficialistes. D'altra banda, l'absència de la Vall de Benasc provocarà crítiques de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. 

2006-2007: es desenvolupen els mapes en línia de Marc Belzunces (xarxa municipal dels “Països Catalans”, més localitats amuncipals catalanòfones) i de Joan M. Borràs (domini lingüístic català), els quals permeten un avenç decisiu cap a la representació exacta del contorn lingüístico-nacional. 

2007: a principis d’any es distribueix (amb peu d’impremta del 2006) La il·lusió occitana d’August Rafanell, primer llibre publicat al si del qual s’estudia la història dels mapes del domini lingüístic català, bé que de manera tangencial i asistemàtica.


TAULA

Endreça

De l’Antiguitat a 1881 

Un país nostre (1881-1939) 

De l’ensulsiada a la llibertat sota fiança (1939-2007) 

Notes i bibliografia 

Suplement 1 

Suplement 2 

Suplement 3 


Febrer 2006. Última actualització,  març del 2007

Febrer de 2006

Pàgina principal

  counter