El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

Proposta de divisió administrativo-territorial
per a la Catalunya independent

(segona versió, revisada)   1

 

 

Pol Sureda

 

Sumari

1. Introducció

2. Punts divergents envers la divisió territorial de referència (GEC, 2a ed.)

2.1. Quant al nombre, delimitació i denominació de les comarques

2.2. Quant a la delimitació de les regions

3. Mapa de les regions

4. Mapa de regions i comarques

5. Qüestions pendents

 

1. Introducció

La funció del present treball és exposar una proposta de divisió administrativo-territorial per a la Catalunya independent.

Els principis de què partim són els tradicionals de la cultura geogràfica i política catalana, acumulats en una llarga experiència col·lectiva i finalment sistematitzats per la GEC. El matís que hi afegim, ja exposat i argumentat en un altre article, és doble:

  1. valorem les regions ("regions-vegueries") no pas com a meres agrupacions administratives de comarques, sinó com a "marcs identitaris i d'espai viscut", "màxims referents identificatius immediatament per sota de la instància nacional, i, per tant, (...) elements decisius de vertebració del país i de la consciència nacional"; és a dir, els concedim el paper que tradicionalment hom ha donat a les "regions-països", alhora que desestimem la pertinença d’aquest segon àmbit;
  2. adreçant-se la proposta, amb voluntat prospectiva, a una Catalunya independent, no ens veiem constrets pels límits administratius imposats pels estats ocupants, límits que, inevitablement, coarten la capacitat decisòria d’una divisió territorial tan brillant com la de la GEC, la perspectiva de la qual era (havia d’ésser) més descriptiva que no pas planificadora.

D’altra banda, considerem que caldria suprimir els enclavaments municipals i comarcals, i, per tant, els regionals.

Així doncs, el punt de partença és la divisió territorial de la GEC; concretament, de la segona edició. Tot seguit explicitem els punts de divergència de la nostra proposta envers la de la GEC, en la convicció que aquest mètode expositiu serà el més senzill i directe.

 

2. Punts divergents envers la divisió territorial de referència (GEC, 2a ed.)

2.1. Quant al nombre, delimitació i denominació de les comarques

2.1.1. Pel que fa al nombre i a la delimitació:

--restituïm la Fenolleda Rossellonesa al Rosselló, tal com havia fet la primera edició de la GEC i refusat la segona.

--reunifiquem la Cerdanya, la qual cosa elimina la distinció entre "Alta Cerdanya" i "Baixa Cerdanya".

--reconeixem aquelles de les comarques preconitzades per la ponència Roca (2000) que considerem prou justificades i alhora prou viables: l’Alta Segarra, el "Baix Llobregat Nord" (reduint-ne l’extensió i, com veurem, redesignant-la), el Moianès, el Segre Mitjà i la Selva Marítima; també el Lluçanès, que la ponència Roca redueix a subcomarca.

--reestructurem les terres de l’Ebre (i veïnes) a la manera que ja havíem exposat en un treball previ: desestimació del Montsià; reconeixement del Delta d’Ebre i de la Sénia; ampliació territorial del Baix Ebre; redefinició d’un únic Maestrat, amb la qual cosa desapareix la distinció entre "Alt Maestrat" i "Baix Maestrat".

--tractem Güel, Llaguarres, Torres del Bisbe, el Carxe, la Safra, Poublanc i Barba-roja com a inclosos en els municipis catalans adjacents, així com adscrits a les comarques que hi corresponen.

--adoptem la comarcalització mallorquina de Barceló (en la delimitació revisada): Ciutat, el Raiguer, el Pla, Migjorn, Llevant, les "Badies del Nord-est" (comarca redesignada, com veurem), Tramuntana i el Pariatge; però refonem les dues darreres en Tramuntana i Pariatge, tot reflectint la voluntat d’aquells municipis del Pariatge que s’han incorporat a la mancomunitat de Tramuntana.

En total, el nombre de comarques és de vuitanta-cinc, comptant-hi les regions monocomarcals de Menorca i de les Pitiüses. 2

2.1.2. Ja en el camp estrictament toponímic:

--adoptem els corònims Plana Septentrional, Plana Meridional, Marina Septentrional i Marina Meridional en substitució de Plana Alta, Plana Baixa, Marina Alta i Marina Baixa, atès que en geografia els termes alt i baix es refereixen a l’altitud (sobre el nivell del mar) i no pas a la latitud (nord/sud).

--substituïm els inviables "Baix Llobregat Nord" i "Badies del Nord-est" per Conca Baixa (se sobreentén: de Llobregat) i Badies de Gregal, respectivament.

--recuperem els corònims tradicionals de Vall de Novelda i Camp d’Elx en comptes de Valls del Vinalopó i de Baix Vinalopó, respectivament, els quals havia encunyat Soler i Riber en la seva pruïja d’evitar susceptibilitats tot excloent la capital comarcal del corònim respectiu, per bé que en aquests dos casos el resultat era poc transparent.

2.2. Quant a la delimitació de les regions

--resulta coherent d’incloure la Cerdanya reunificada al si del Transpirineu, de la mateixa manera que la Baixa Cerdanya era inclosa a la regió "de Vic" per la divisió de la Ponència.

--també sembla convenient d’incloure en aquella regió la comarca del Capcir, íntimament relacionada amb la Cerdanya fins al punt d’haver-ne estat considerada part integrant.

--reconeixem el caràcter regional del Penedès.

--d’altra banda, els Ports i la Sénia formen part de la conca de l’Ebre i, sobretot, basculen envers Tortosa més que no envers Castelló, motius pels quals ambdues comarques són adscrites a la regió de les Terres de l’Ebre.

--esmenem la partició regional de la Marina, que havia consagrat Soler i Riber; així doncs, adscrivim tant la Marina Septentrional com la Marina Meridional a la mateixa regió de Dellà Xúquer, entorn d’Alcoi, amb l’il·lustre precedent de la línia Busot-Biar

Tret d’aqueixos casos, les disset regions són les mateixes que les de la GEC, amb l'afegitó del Penedès i amb divergències de delimitació que (llevant el cas de la Marina) deriven mecànicament de la comarcalització emprada. Totes i cadascuna de les regions preconitzades tenen precedents històrico-administratius amb connotacions geogràfiques i, sovint, de parlar.

 

3. Mapa de les regions

Vet aquí el mapa regional resultant.

Mapa de regions. Proposta

Mapa 1. Mapa de regions de Catalunya. Proposta

Relació de regions, amb indicació de llur capitalitat

  1. Catalunya Nord (Perpinyà)
  2. Transpirineu (Vic)
  3. Alt Llobregat (Manresa)
  4. Conca de Ter (Girona)
  5. Pla de Barcelona (Barcelona)
  6. Penedès (Vilanova i la Geltrú)
  7. Camp de Tarragona (Tarragona)
  8. Alt Pirineu (la Seu d’Urgell)
  9. Ponent (Lleida)
  10. Terres de l’Ebre (Tortosa)
  11. Dellà Uixó (Castelló de la Plana)
  12. Horta i Ribera (València)
  13. Dellà Xúquer (Alcoi)
  14. Dellà Xixona (Alacant)
  15. Mallorca (Palma)
  16. Menorca (Maó)
  17. Pitiüses (la Vila d’Eivissa)

  A.  l’Alguer

 

4. Mapa de regions i comarques

Per a major claredat, vet aquí un mapa on es detallen les comarques components de les regions, alhora que es concreta el tramat comarcal que hom proposa.

Mapa de comarques i regions de Catalunya. Proposta

Mapa 2. Mapa de comarques i regions de Catalunya. Proposta

Relació de regions proposades, amb indicació de les comarques components i de les capitalitats regionals i comarcals

I. Catalunya Nord (Perpinyà)

1. Rosselló (Perpinyà)
2. Conflent (Prada)
3. Vallespir (Ceret)

II. Transpirineu (Vic)

4. Capcir (Formiguera)
5. Cerdanya (Puigcerdà)
6. Ripollès (Ripoll)
7. Lluçanès (Prats de Lluçanès)
8. Osona (Vic)


III. Alt Llobregat (Manresa)

9. Solsonès (Solsona)
10. Berguedà (Berga)
11. Alta Segarra (Calaf)
12. Bages (Manresa)
13. Moianès (Moià)
14. Anoia (Igualada)

 

IV. Conca de Ter (Girona)

15. Garrotxa (Olot)
16. Pla de l’Estany (Banyoles)
17. Alt Empordà (Figueres)
18. Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà)
19. Gironès (Girona)
20. Selva (Santa Coloma de Farners)
21. Selva Marítima (Blanes)

 

V. Pla de Barcelona (Barcelona)

22. Maresme (Mataró)
23. Vallès Oriental (Granollers)
24. Vallès Occidental (Sabadell, Terrassa) 
25. Barcelonès (Barcelona)
26. Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat)
27. Conca Baixa (Martorell)

 

VI. Penedès (Vilanova i la Geltrú)

28. Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
29. Baix Penedès (el Vendrell)
30. Garraf (Vilanova i la Geltrú)

 

VII. Camp de Tarragona (Tarragona)

31. Priorat (Falset)
32. Conca de Barberà (Montblanc)
33. Alt Camp (Valls)
34. Baix Camp (Reus)
35. Tarragonès (Tarragona)

 

VIII. Alt Pirineu (la Seu d’Urgell)

36. Alta Ribagorça (el Pont de Suert)
37. Baixa Ribagorça (Benavarri)
38. Pallars Sobirà (Sort)
39. Pallars Jussà (Tremp)
40. Andorra (Andorra la Vella)
41. Alt Urgell (la Seu d’Urgell)

 

IX. Ponent (Lleida)

42. Llitera (Tamarit de Llitera)
43. Noguera (Balaguer)
44. Segre Mitjà (Ponts)
45. Baix Cinca (Fraga)
46. Segrià (Lleida)
47. Pla d’Urgell (Mollerussa)
48. Urgell (Tàrrega)
49. Segarra (Cervera)
50. Garrigues (les Borges Blanques)

 

X. Terres de l’Ebre (Tortosa)

51. Ribera d’Ebre (Móra d’Ebre)
52. Terra Alta (Gandesa)
53. Matarranya (Vall-de-roures)
54. Baix Ebre (Tortosa)
55. Delta d’Ebre (Amposta)
56. Ports (Morella)
57. Sénia (Vinaròs)

 

XI. Dellà Uixó (Castelló de la Plana)

58. Maestrat (Albocàsser)
59. Alcalatén (l’Alcora)
60. Plana Septentrional (Castelló de la Plana)
61. Plana Meridional (Borriana)

XII. Horta i Ribera (València)

62. Camp de Morvedre (Morvedre de Sagunt)
63. Camp de Túria (Llíria)
64. Horta (València)
65. Ribera Alta (Alzira)
66. Ribera Baixa (Sueca)

 

XIII. Dellà Xúquer (Alcoi)

67. Costera (Xàtiva)
68. Vall d’Albaida (Ontinyent)
69. Safor (Gandia)
70. Alcoià (Alcoi)
71. Comtat (Cocentaina)
72. Marina Septentrional (Dénia)
73. Marina Meridional (la Vila Joiosa)

 

XIV. Dellà Xixona (Alacant)

74. Alacantí (Alacant)
75. Vall de Novelda (Novelda)
76. Camp d’Elx (Elx)

XV. Mallorca (Palma)

77. Ciutat de Mallorca (Palma) [comarca monomunicipal]
78. Tramuntana i Pariatge (Sóller)
79. Raiguer (Inca)
80. Pla de Mallorca (Sineu)
81. Badies de Gregal (Pollença)
82. Migjorn de Mallorca (Manacor)
83. Llevant de Mallorca (Capdepera)

 

XVI. Menorca (Maó) [regió monocomarcal]

84. Menorca (Maó)

 

XVII. Pitiüses (la Vila d'Eivissa) [regió monocomarcal]

           85. Eivissa i Formentera (la Vila d’Eivissa)

 

l’Alguer [municipi de rang regional]

 

Per a una informació més detallada, vegeu l'Annex amb la relació de municipis, comarques i regions.

Nota: la numeració emprada als mapes té la funció exclusiva d’identificar-hi les demarcacions territorials que s’hi representen.

 

5. Qüestions pendents

En la primera versió del present article (gener del 2006) deixàvem en suspens les reivindicacions de regionalitat que vénen produint-se tant al Penedès com des de Reus. Com ja hom ha vist, finalment ens hem decantat per reconèixer el caràcter regional del Penedès, com aconsella l'especificitat del territori i la seva equidistància entre Barcelona i Tarragona; equidistància que històricament ha fet vacil·lar l'adscripció regional de les comarques penedesenques, a voltes fins a dividir-les entre les dues altres regions, de forma abusiva.

Resta pendent la qüestió reusenca.

La reconstitució de la històrica  regió "de Reus" (Camp de Reus?) plantejaria diversos problemes:

--d'antuvi, considerem que el Camp de Tarragona (incloent--hi les comarques del Camp de Reus) és una regió prou caracteritzada la unitat de la qual convé conservar;

--segonament, la regió reconstituïda no podria coincidir exactament amb la de 1936, sinó que hauria de circumscriure's al Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat, atès que la Ribera d’Ebre (tothom hi coincideix) és part indiscutible de les Terres de l’Ebre;

--tercerament, s'hi interposen motius d’equilibri demogràfico-territorial: havent estat reconeguda la regionalitat del Penedès (sense opció, doncs, a incorporar-ne el territori al Camp de Tarragona), la reconstitució de la regió del Camp de Reus reduïria la regió del Camp de Tarragona a dues comarques tan sols, el Tarragonès i l’Alt Camp, amb la qual cosa hi hauria --en un mateix sector, a més-- tres regions de dimensions molt reduïdes en proporció amb la mitjana nacional, sense esmentar el veïnatge amb una regió tan extensa com les Terres de l'Ebre.

Per a major claredat cartografiem les quatre opcions plantejables.

opció a) primera proposta (gener 2006): el Camp de Reus dins el Camp de Tarragona; el Penedès dins el Pla de Barcelona.

Camp de Reus dins el Camp de Tarragona; el Penedès dins el Pla de Barcelona

opció b) proposta actual (agost 2006): regió del Penedès segregada del Pla de Barcelona, sense reestructuració del Camp de Tarragona

regió del Penedès segregada del Pla de Barcelona, sense reestructuració del Camp de Tarragona

opció c) regió del Camp de Reus segregada del Camp de Tarragona (aquest amb el Penedès) 

regió del Camp de Reus segregada del Camp de Tarragona (aquest amb el Penedès)

opció d) regions del Camp de Reus, del Camp de Tarragona i del Penedès

regions del Camp de Reus, del Camp de Tarragona i del Penedès

  

 

Notes

La revisió consisteix, essencialment, en tres modificacions de la divisió territorial propugnada:

--reconeixement de la regió del Penedès (el territori de la qual era adscrit al Pla de Barcelona en la primera versió de la proposta);

--dos canvis de corònim regional: la regió que té per capital la Seu d'Urgell passa de Ponent a Alt Pirineu; la regió que té per capital Lleida passa de Terra Ferma a Ponent.

Hi ha canvis menors derivats d'aquests per estricta coherència, i alguna rectificació merament tècnica. Així mateix s'hi afegeix l'annex amb la relació textual de la composició municipal de cada comarca, complementada per la relació textual de la composició comarcal de cada regió.

2 Amb la salvetat que exposem a l'annex: potser convindria quadripartir l'Horta i considerar Formentera com a comarca monomunicipal (i, doncs, les Pitiüses com a regió bicomarcal). Tot plegat ens donaria un total de vuitanta-nou comarques.  

Segona versió, revisada, agost del 2006 (primera versió, gener del 2006)

 


Vegeu també l'Annex a aquest article: Relació de municipis, comarques i regions en funció de la proposta de divisió territorial per a la Catalunya independent


setembre del 2006

Pàgina principal