El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

La divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la qüestió

INTRODUCCIÓ

 

Pol Sureda

                                                                                             A Joan Soler i Riber, en modest homenatge

 

0. Introducció

Les comarques constitueixen l’element bàsic d’estructuració territorial de Catalunya, com a ens supramunicipals (i subregionals) que responen a la realitat socioeconòmica i geogràfica del país, així com a la consciència popular. En bona mesura, ja tingueren aquest paper, paral·lelament a les demarcacions administratives, en el període independent (vegueries al Principat-Estat, governacions al Regne de València, etc.); l'han conservat i desenvolupat per sota de les demarcacions artificioses amb què els estats opressors han anat trossejant el país (corregiments, províncies, departament).

La consciència del fet comarcal és força antiga. Des de l’Alta Edat Mitjana tenim constància documental abundosa de corònims que esdevindran comarcals, per bé que llavors responien a algun tipus de demarcació administrativa (reial, senyorial o eclesiàstica): Rosselló, Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Urgell... Des de mitjan segle XIII al País Valencià (Llibre dels feits de Jaume I, v. 1244), almenys des de les acaballes del segle XVI al Principat-Estat (Geografia de Catalunya de Pere Gil, 1600), etc., se succeeixen les referències a comarques pròpiament dites, naturalment amb límits imprecisos, entre les quals les ja citades i, també, l’Empordà, el Vallès, el Penedès, el Camp de Tarragona, la Noguera, la Segarra, el Maestrat, la Ribera de Xúquer, la Marina, el Pla de Mallorca, etc.; hi sovintegen, també, els corònims subcomarcals: la Salanca, la Vall de Ribes, les Guilleries, la Ribera de Sió, la Conca de Meià, el Pla de l’Arc, la Tinença d’Alcalatén, la Foia de Castalla, la Valldigna....

En configurar-se el moviment nacional català contemporani, una de les reivindicacions centrals és la supressió de les províncies (i del departament) i la implantació de la divisió territorial en comarques; principi consagrat definitivament per les Bases de Manresa (1892). El problema consistia a establir quines i quantes eren aqueixes comarques, a delimitar-les amb precisió, a decidir quins criteris aplicar-hi (fisiogràfics, històrics, socioeconòmics....) i a encunyar-ne el corònim exacte. Això originà un debat comarcalista llarg i complex, amb múltiples propostes.

En el context de l’època, les propostes de divisió comarcal generalment es realitzaren de forma aïllada per a cadascuna de les regions històrico-fàctiques en què eren pertinents: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Franja de Ponent, Illes i País Valencià.

 

TAULA 

0. Introducció

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques

1.1. Catalunya Nord

1.2. Principat

1.3. País Valencià

1.4. Franja de Ponent

1.5. Mallorca i altres territoris 

2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país

3. Algunes qüestions pendents

Notes


Desembre del 2003

Pàgina principal