El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

La divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la qüestió

PRINCIPAT

 

Pol Sureda

 

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques  

 

1.2. Principat

Al Principat, el debat comarcalista fou particularment viu i fructífer en propostes, 2  com, lògicament, corresponia al seu paper d’avantguarda històrica del moviment nacional català. A  banda de la precursora d’Antoni Cebrià i Costa (1864) hi destaquen les propostes de comarcalització de Francesc Flos i Calcat (1896), Esteve Sunyol (1897), Norbert Font i Sagué (1897, ja citada), Francesc Carreras Candi (1907), Cèsar August Torras (1919), Pere Blasi (1922), Josep M. Rendé (1924), la Constitució de l’Havana (1928) i Pau Vila (1931).

Projecte de divisió comarcal del Principat per Pere Blasi (1922)

Mapa 3. Projecte de divisió comarcal del Principat per Pere Blasi (Geografia elemental de Catalunya, APEC, 1922)

 

Projecte de divisió comarcal del Principat per Pau Vila (1931)

Mapa 4. Projecte de divisió comarcal del Principat per Pau Vila; autocartografització (en l'obra col·lectiva El problema comarcal de Catalunya, Casa del Vallès, 1931)

 

La base de la comarcalització actual del Principat (i de la regionalització generalment admesa) fou establerta per la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya (1931-1933, amb Pau Vila com a membre més destacat) en l’informe Divisió territorial: estudis i projectes: nomenclàtor de municipis (Generalitat de Catalunya, 1933). 3   Aquest projecte en comarques i regions fou implantat per la Generalitat republicana en plena guerra (decrets de 27 d’agost i 23 de desembre de 1936), amb supressió de les províncies, notable esforç informatiu (cèlebres cartell d’octubre del 1936 i llibre La divisió territorial de Catalunya de 1937) i gran impacte social.

Mapa oficial de la divisió territorial del Principat, segons el cartell de 1936

Mapa 5. Mapa oficial de la divisió territorial del Principat, segons el cartell de 1936, reproduït en La divisió territorial de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 1937)

 

Aquesta divisió territorial autocentrada esdevingué emblemàtica sota la nit franquista. 4

Pel que fa a les comarques (no pas a les regions), la comarcalització principatina de 1936 fou restaurada per la Generalitat monàrquica el 1987 (llei de 4 d’abril), amb lleus retocs de certs límits comarcals (a causa d’agregacions municipals produïdes des del 1939) i amb algunes reformes posteriors (reconeixement de tres altres comarques per llei de 28 de març de 1988, canvis d’adscripció comarcal de certs municipis per llei de 8 de gener de 1990). Vegeu-ne el resultat final. 5

La divisió comarcal del Principat oficialment vigent (llei de 1987 amb les reformes de 1988 i 1990)

Mapa 6. La divisió comarcal del Principat oficialment vigent (llei de 1987 amb les reformes de 1988 i 1990)

 

Cal esmentar, finalment, l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya (Principat), encarregat pel Parlament “de Catalunya” a la “comissió Roca” (2000) i presentat el gener del 2001, bé que blocat tot seguit. Presenta diversos punts interessants entre molts de rebutjables. 6 

Mapa de síntesi de la proposta de la "comissió Roca" (2000-2001)

Mapa 7. Mapa de síntesi de la proposta de la "comissió Roca" (2000-2001)

 

TAULA 

0. Introducció

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques

1.1. Catalunya Nord

1.2. Principat

1.3. País Valencià

1.4. Franja de Ponent

1.5. Mallorca i altres territoris 

2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país

3. Algunes qüestions pendents

Notes


Desembre del 2003

Pàgina principal