El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

La divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la qüestió

PAÍS VALENCIÀ

 

Pol Sureda

 

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques  

 

1.3. País Valencià

La primera proposta de comarcalització del País Valencià  7 es deu a Felip Mateu i Llopis  (El País Valencià, 1933). Hi seguiren la d’Emili Beüt (1934, però inèdita fins al 1971), les de Manuel Sanchis Guarner de 1950 (adjunta a la Gramàtica valenciana) i de 1966  (Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià), etc.

Projecte de divisió comarcal del País Valencià per Felip Mateu i Llopis (1933) Projecte de divisió comarcal del País Valencià per Felip Mateu i Llopis (1933)

Mapa 8. Projecte de divisió comarcal del País Valencià per Felip Mateu i Llopis (El País Valencià, L'Estel, 1933)

 

Projecte de divisió comarcal del País Valencià per Emili Beüt (1934)

Mapa 9. Projecte de divisió comarcal del País Valencià per Emili Beüt (1934; Geografia elemental del Regne de València, Lo Rat Penat, 1971)

 

Segon dels projectes de divisió comarcal del País Valencià elaborats per Manuel Sanchis Guarner (1966)

Mapa 10. Segon dels projectes de divisió comarcal del País Valencià elaborats per Manuel Sanchis Guarner (Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià, IEC, 1966)  8

 

La proposta de divisió territorial del País Valencià generalment admesa és l’establerta per  Joan Soler i Riber el 1964:  9  tot aplicant criteris anàlegs als de la Ponència principatina del 31, preconitza comarques i regions i contempla el País Valencià en el marc dels Països Catalans.

Projecte de divisió territorial del País Valencià en comarques i regions, per Joan Soler i Riber (1970)

Mapa 11. Projecte de divisió territorial del País Valencià en comarques i regions, per Joan Soler i Riber (mapa publicat per primera volta en l'obra col·lectiva L'estructura econòmica del País Valencià, 3i4, 1970)

 

No sembla cap casualitat que totes les propostes de comarcalització posteriors s’oposin a Soler, implícitament o explícita: quan no pequen de fisiografisme (López Gómez 1970, Pérez Puchal 1980) o d’economicisme (PREVASA 1980, Ribera/Cabrer 1981) se supediten a les províncies, que hom pressuposa intocables (ponència Rosselló 1982 i 1987, Piqueras 1999); totes coincideixen a ignorar la frontera lingüística. Al capdavall, si la comarcalització de Soler (no tant la regionalització) havia constituït una de les banderes reivindicatives de l’antifranquisme valencià, fou llençada a les escombraries arran de la Transició, juntament amb la bandera nacional i amb el nom del territori i de la llengua.

Cal citar, encara, la pseudocomarcalització vergonyant realitzada per la Generalitat Valenciana el 1989 (decret de 6 de juny): l’administració del PSOE hi establia unes “demarcacions territorials homologades de categoria 1” (és a dir, de rang inferior), sense denominar-les comarques i amb la voluntat, no pas d’estructurar el territori, sinó de descentralitzar administrativament els serveis de la Generalitat. Si la voluntat constructiva hi era ben tímida, l’agressivitat era ben palesa a l’hora d’entrebancar encara més la clarificació; perquè aquestes “demarcacions” partien de Soler i Riber, però alterant els límits comarcals, sobretot al sud, per tal de desdibuixar la frontera lingüística; de manera tal que, per exemple, un municipi tan emblemàtic com Guardamar, fita meridional de la llengua catalana, restava inclòs a la comarca hispanòfona del Baix Segura. I és que en aquestes comarques meridionals s’aplicava la divisió proposada per Vicenç M. Rosselló i Verger a Saitabi el 1964, juntament amb la filosofia divulgada per l’influent Rosselló, segons el qual la frontera lingüística no té cap mena d’importància.  

 

TAULA 

0. Introducció

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques

1.1. Catalunya Nord

1.2. Principat

1.3. País Valencià

1.4. Franja de Ponent

1.5. Mallorca i altres territoris 

2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país

3. Algunes qüestions pendents

Notes


Desembre del 2003

Pàgina principal

1