| El talp |
| web alternatiu |
La
divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la
qüestió
FRANJA DE PONENT
Pol Sureda
1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques
1.4. Franja de Ponent
Pel que fa a la Franja de Ponent, i a banda de la primera aproximació de Font i Sagué (1897) ja citada, fou decisiva la comarcalització emprada a la Geografia de Catalunya dirigida per Lluís Solé i Sabarís (1958-1968); aqueixa obra, que tractava conjuntament Catalunya Nord, el Principat i la Franja, fou la primera a adscriure quatre municipis d’aquesta a comarques majoritàriament principatines, amb criteris científics. 10
Mapa 13. Comarcalització emprada per la Geografia de Catalunya d'Aedos, dirigida per Lluís Solé i Sabarís (volum 1, 1958)
La comarcalització de referència hi és avui l’elaborada per Max Cahner per a la GEC (v. 1968) a partir dels estudis de radis de mercat efectuats per Joan Soler i Riber. Aquesta comarcalització ajusta la frontera occidental a la realitat lingüística (bé que considerant catalanòfona la Vall de Benasc); 11 refina la delimitació comarcal; manté la vinculació dels quatre municipis citats a comarques majoritàriament principatines; i, encara, reunifica l’Alta Ribagorça per damunt dels límits administratius oficials.
Vegeu més avall, emperò, la involució impulsada darrerament, que pugna per esdevenir referencial.
TAULA
1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques
1.4. Franja de Ponent
1.5. Mallorca i altres territoris
2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país
Desembre del 2003