El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

La divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la qüestió

COMARCALITZACIÓ UNITÀRIA I REGIONALITACIÓ DEL PAÍS

 

Pol Sureda

 

2. Comarcalització unitària de l’àmbit nacional i regionalització del país

La primera comarcalització més o menys uniforme de tot el país 13  sembla ésser la presentada per Antoni Bescós i Ramon en el cèlebre mapa mural Països Catalans: divisió comarcal,  publicat per la Llibreria Ballester i Canals el 1962, i en què hom recopilava eficientment la informació llavors disponible: s’hi aplicava el sistema de Font i Sagué a Catalunya Nord; el del 36 al Principat (sense regions, però); el de la Geografia del 58 a la Franja (per bé que supeditant-se al límit administratiu); i al País Valencià, el de Joan Coromines (El que s’ha de saber de la llengua catalana, 1954), simplificació de la proposta presentada per Sanchis Guarner el 1950; Mallorca hi era tractada com a monocomarcal.

Mapa mural "Països Catalans: divisió comarcal" d'Antoni Bescós i Ramon (1962)

 

Avui, la divisió territorial de Catalunya (“Països Catalans”) de referència absoluta és la de la GEC (primera edició, en fascicles des del 1968; en volums, 1969-1980). Coincidia a grans trets amb la de Bescós a Catalunya Nord i al Principat, amb alguna innovació que ja hem vist (inclusió del Capcir en l'Alta Cerdanya, inclusió de la Fenolleda Rossellonesa en el Rosselló); ì la perfeccionava tot establint la citada divisió de Cahner/Soler per a la Franja, així com aplicant la de Soler i Riber al País Valencià. Amb escassa coherència, però, hom calcava les “comarques” mallorquines sobre els partits judicials.

Un altre avenç històric del model de la GEC fou l’agrupament de les comarques en regions arreu del país, en la bona tradició de la Ponència del 31 i de Soler: tot Catalunya Nord era tractada com a regió “de Perpinyà” (però l’enclavament de Llívia era adscrit a la regió “de Vic”); hom aplicava la divisió del 36 al Principat, per bé que desestimant la regió “de Reus”, 14 i la de Soler i Riber al País Valencià; amb plena correcció, Mallorca, Menorca i les Pitiüses eren tractades com a regions (en rebuig del mite de “Baleares”), mentre que les terres de la Franja eren incloses en regions majoritàriament principatines. En aquests dos punts, hom trencava amb les barreres artificials i amb la lògica divisionista imposades per l’imperialisme.

La divisió territorial dels Països Catalans en comarques i regions en la primera edició de la GEC

Mapa 18. La divisió territorial dels Països Catalans en comarques i regions en la primera edició de la GEC (volum 11, 1978) 

 

La segona edició de la GEC (1986-1989 i suplements d’actualització) recollí les correccions de Joan Becat pel que fa a Catalunya Nord, així com les reformes oficials esdevingudes al Principat; anàlogament actuaren la Gran geografia comarcal de Catalunya (1a ed., 1981-1985, 2a ed., 1991-1996) i la Geografia general dels Països Catalans (1992-1996).

 

TAULA 

0. Introducció

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques

1.1. Catalunya Nord

1.2. Principat

1.3. País Valencià

1.4. Franja de Ponent

1.5. Mallorca i altres territoris 

2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país

3. Algunes qüestions pendents

Notes


Desembre del 2003

Pàgina principal